Edició 2021 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol

BEQUES D'ESCRIPTURA MONTSERRAT ROIG 2021

Gerard Malet (Tàrrega, 1980). És llicenciat en Filologia Catalana i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Després d’exercir com a professor de Teoria Literària a la UdL, l’any 2007 comença a treballar en el sector editorial com a redactor, guionista, corrector, traductor i editor freelance. És coautor, juntament amb Anna Folqué, del calendari literari Els llibres i els dies (Angle Editorial, 2018).

Víctor Alarcón (Caracas, Veneçuela, 1985). Narrador i poeta. Ha col·leccionat llicenciatures, mestratges i doctorats sense fatigues ni decaïments pel seu amor a la bona literatura. No li són aliens els misteris de la llengua anglesa, els escacs, la guitarra i els bons rones añejos. No en tenia encara 30 quan ens va regalar Mi padre y otros recuerdos (poesia, Monte Ávila, 2009) i Y nos pegamos la fiesta (contes, Equinoccio, 2014), ambdós premiats abans de passar a la premsa. El seu conte La casa del olvido (2017) va merèixer un esment en el segon Premi Anual de Cuento Salvador Garmendia i el poema Hospital de la Santa Creu fou finalista en el XI Premio Ángel Ganivet. Mudat de capital, des del 2019 resideix a Bogotà on imparteix classes de literatura i se’l pot trobar a les tardes trotant pel Parque Nacional, en companyia de la seva gossa wayúu, abans d’aturar-se a prendre una cervesa i reprendre la lectura.

Raúl Ruiz Sola (Granada, 1988). Artista, doctor en sociologia i terapeuta Gestalt en formació, l’obra artística del Raúl abasta els gèneres del rap, la poesia, la cançó d’autor, la narrativa i l’Spoken Word. Com a músic, ha publicat dos LP i sis EP amb els pseudònims de Rase Mellowmano i Rase Tapándari. El seu novè àlbum, Canciones de amor y miedo (Raúl R. Sola, Guspira Records), es publicarà la primavera del 2021 i serà presentat a la 26a edició del Festival de Cançó Barnasants. Com a escriptor, prepara la publicació del seu primer poemari Una voz que hable por mí i la producció de la novel·la El observador, que portarà a escena combinant l’storytelling i la cançó.

Arià Paco Abenoza (Igualada, 1993). És graduat en Filosofia i màster en Filosofia Analítica (Aphil) per la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari. Ha col·laborat en diversos mitjans culturals. Actualment es doctora en Filosofia a la Universitat d’Arizona, on s’especialitza en filosofia política. Ha publicat Mentir a les mosques (2020, XXVI Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders).

Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984). És escriptora i professora de secundària. Actualment viu a Barcelona. És llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona. Va estudiar el màster d’Escriptura Cinematogràfica a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha realitzat diversos cursos d’escriptura a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha participat en les antologies Passió pel conte (Voliana Edicions), Contes per al (des)confinament (editorial Males Herbes), i ha col·laborat en projectes musicals, audiovisuals i teatrals. Ha publicat Cirurgies (Voliana Edicions, 2016) i Satèl·lits (editorial Males Herbes, 2019) i ha participat en el recull de relats The Valancourt Book of World Horror Stories (editorial Valancourt, 2020) amb el conte “Mechanisms” (traducció de Mara Faye Lethem del conte “Engranatges” dins de Satèl·lits).

Julia Rendón Abrahamson (Quito, Ecuador 1978). Autora dels llibres La casa está muy grande (Argentina, 2015) i La mano de Malena (Equador, 2020). El seu treball en periodisme narratiu consta en les antologies El otro portal (Doble Rostro Ediciones, 2017) i Coro de voces: crónicas de un terremoto (Ayuda Directa Onlus, 2017). Diversos dels seus textos han estat publicats en diferents mitjans impresos i digitals de l'Equador, Argentina i Estats Units. El seu nou llibre de relats per a adults serà publicat a mitjans de 2021 per l'editorial equatoriana La Caída. Va estudiar la llicenciatura a Boston i té dos postgraus (Parsons School of Design NYC, Universitat Nacional de les Arts Bs.As.). A més, té una especialització en Escriptura Narrativa per l'institut argentí Casa de Letras. Actualment cursa el Màster en Literatura a la Universitat Andina Simón Bolívar Equador. Ha estat pre-jurat del 2on Concurs de Narrativa, Categoria Conte, de la Fundació/Revista La Balandra d'Argentina. És fundadora del Espacio Cultural PezPlátano, dicta tallers d'escriptura creativa, fa edicions i traduccions de l'anglès a l'espanyol, i és mare de dues filles, fonts d'inspiració inesgotable per al seu treball i la seva vida.

Yannick Garcia Porres (Amposta, 1979). Ha escrit poemes a De dalt i de baix (2003, premi Gabriel Ferrater) o l’antologia Terres d’aigua (2004), narracions a Barbamecs (2011, premi Vila de l’Ametlla de Mar) i La nostra vida vertical (2014, premi Documenta), i relats apareguts en revistes i antologies, com ara Els caus secrets (Moll, 2013), Emergencias (Candaya, 2013), Paper de vidre (2014), Punts de fuga (2015), Amb la llengua a fora (2016) o 24 contes al dia (2018). També és autor de traduccions d’obres de George Saunders, Sherman Alexie, Lydia Davis, Neil Gaiman, Dennis Lehane, Carson McCullers, David Vann, Roald Dahl, Sylvia Plath, William Kotzwinkle, Ocean Vuong, Joseph Conrad o Jane Austen.

Yaiza Berrocal Guevara (Llinars del Vallès, 1991). Va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB, on està acabant el màster en literatura espanyola i hispanoamericana. A Madrid es va especialitzar en guió audiovisual i dramatúrgia. Ha guanyat el Premio Nacional de Teatro Calderón de la Barca (2020) amb l’obra La cadena del frío. És autora de la novel·la Curling, publicada a l’editorial Hurtado y Ortega el primer semestre del 2021. Ha treballat de llibretera, guionista i docent d’educació secundària.

Marta Polo Ysalgué (Barcelona, 1979). Escriptora per vocació, entra en el món de les lletres de manera autodidacta durant l’adolescència, gràcies al seu fracàs escolar. Participa en tallers d’escriptura en espais com l’Obrador de la Sala Beckett o l’Institut d’Humanitats. Diplomada en Direcció Cinematogràfica i Guió pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, l’any 2015 guanya el Premi Lleida Visual Art al millor curtmetratge per Charnega (35 mm). L’any 2019 participa com a crítica cinematogràfica al Festival Internacional de Cinema en Català. Signa el seu primer contracte literari a través d’Ediciones Contrabando, que publica la seva primera novel·la Donde nunca ocurre nada (2020). Actualment desenvolupa la tasca d’escriptora, mentre treballa al departament de direcció i càsting per a produccions cinematogràfiques. Paral·lelament desenvolupa els seus projectes personals com a guionista i directora.

Tuli Márquez. Barceloní del 62, llicenciat en Ciències de la Informació, creatiu, especialista en màrqueting televisiu i en canals temàtics, guionista de programes i esdeveniments, melòman i cinèfil. Autor de L’endemà (Edicions del Periscopi, 2013) i de La mida dels nans (Més Llibres, 2019), finalista del premi Josep Pla 2019 amb Les voltes del món i actualment treballant en El final de l’absolutisme.

David Aliaga (l’Hospitalet de Llobregat, 1989). És escriptor, editor i periodista. Llicenciat en Periodisme i màster en Humanitats, tant la seva obra de ficció com la periodística graviten entorn del fet identitari jueu en la narrativa contemporània, i els seus articles al respecte han aparegut en revistes com Quimera (Espanya), Avispero (Mèxic) o Jewish Renaissance (el Regne Unit). El 2018 va codirigir la tercera edició del Séfer, festival del llibre jueu de Barcelona, organitzat per la Plataforma Cultural Mozaika. Actualment també escriu sobre còmics al digital Sala de Peligro i al diari El Llobregat. És autor de la novel·la breu Hielo (Paralelo Sur, 2014) i dels llibres de relats Inercia gris (Base, 2013), Y no me llamaré más Jacob (Isla de Siltolá, 2016) i El año nuevo de los árboles (Sapere Aude, 2018).

Josefina Luzuriaga Martínez (Buenos Aires, 1974). És historiadora i periodista. Autora de diversos llibres: No somos esclavas. Huelgas de mujeres trabajadoras, ayer y hoy (Libros y Rosas, 2021), coautora de Patriarcado y capitalismo (Akal, 2019), autora de Revolucionarias (Lengua de Trapo, 2018) i coautora de Cien años de historia obrera en Argentina (IPS, 2017). Escriu habitualment en mitjans espanyols i de l’Amèrica Llatina com CTXT, Público, La Izquierda Diario i d’altres, sobre temes de feminisme, classe treballadora i moviments socials. Resideix a Madrid fa uns quants anys. Forma part del col·lectiu de dones Pan y Rosas.

Mònica Batet (el Pont d’Armentera, 1976). És escriptora de ficció i editora de Nits Blanques Edicions. Ha publicat cinc novel·les i un recull de contes. Amb la seva primera novel·la, L’habitació grisa (editorial Empúries, 2006), va guanyar el Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero. Amb la seva segona novel·la, No et miris el Riu (editorial Meteora, 2012), va ser finalista al premi Crexells. Amb la seva darrera novel·la, Nou illes al nord (Més Llibres, 2019), va guanyar el Premi Nollegiu. Alguns dels seus contes han estat traduïts a l’anglès, l’espanyol, el polonès i el grec.

Foto: Alba Rodríguez

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959). Llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, ha fet classes a la UB, és escriptora, investigadora, crítica de literatura i de cinema, traductora i activista literària. Ha publicat un bon nombre de contes en volums col·lectius, així com tres novel·les: La dona de gris (2014, traduïda al castellà i a l’italià), El somriure de Darwin (2017, traduïda al castellà) i Els dits dels arbres (2020). El 2018 va publicar el recull de relats Contes per a les nits de lluna plena, la traducció italiana del qual està a punt d’aparèixer. També el 2018 fou designada com a Comissària de l’Any Pedrolo en l’any del centenari del seu naixement. Actualment és la directora del festival de novel·la negra Tiana Negra.

Foto: Anna Portnoy

Carlota Gurt Daví (Barcelona, 1976). És traductora i escriptora. Titulada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l’Àsia Oriental i Comunicació Audiovisual, també és exalumna dels cursos de narrativa de l’Ateneu Barcelonès. Entre el 1998 i el 2010, va treballar en el camp de les arts escèniques, principalment a La Fura dels Baus i com a cap de producció al Festival Temporada Alta. El 2019 va guanyar el Mercè Rodoreda amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit. El proper setembre (2021) publicarà la seva primera novel·la.

Fernando García Ballesteros. (Barcelona, 1970). És llicenciat en Farmàcia i graduat en Estudis Anglesos. És professor de cicles formatius de Sanitat. Ha realitzat estudis a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona. És autor de les novel·les historicopolicíaques El crimen del Liceo (Libros de Seda, 2020) i Muerte en el Laberinto (Libros de Seda, 2021), totes dues ambientades a la Barcelona del 1909.

Franco Chiaravalloti (Buenos Aires, 1979). Resideix a Barcelona des del 2003, ciutat on va cursar els seus estudis de postgrau en Literatura Comparada. Va viure a l’Argentina, Itàlia, Kènia i Anglaterra. Des del 2010 imparteix classes de conte a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És autor dels reculls Como un cuentagotas que se presiona suave, muy suavemente (Hijos del Hule, 2009), Esos de ahí afuera (Talentura, 2015) i Insular (Tres Hermanas, 2020). A més, ha col·laborat en diverses antologies de narracions breus i hiperbreus, tant a Espanya com a l’Argentina.

Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980). Llicenciat en Dret i Teoria de la Literatura. Autor de vuit novel·les, entre elles Hotel Indira, premi Sant Joan, i Sobre la terra impura, premi Crexells. Va comissariar l’exposició “Barcelona-València-Palma” al CCCB. És professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora a l’Ara Balears i a El Punt Avui. 

Antònia Escandell Tur (Eivissa, 1979). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Actualment es dedica a la docència del català i a la traducció. Ha traduït al català els títols Solenoide, L’ala esquerra i El cos (Edicions del Periscopi), de l’escriptor romanès Mircea Cărtărescu, i El jardí de vidre (Editorial Les Hores), també del romanès, de l’escriptora moldava Tatiana Țîbuleac. L’any 2013 va publicar l’assaig Chris Marker y La Jetée, la fotografía después del cine (Editorial Jekyll & Jill).

David Aceituno (Badalona, 1977). És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. És autor dels poemaris Sylvia & Ted, Hogar i Vergüenza del origen i de la novel·la Augurio. Ha firmat una dotzena d’àlbums il·lustrats, entre els quals destaquen Besos que fueron y no fueron, Encantadas, La vida de los monstruos i El escritorio de Emily Dickinson. Des de fa quinze anys treballa al sector editorial.

BEQUES TEATRALS CARME MONTORIOL 2021

Queralt Riera (Barcelona, 1978). Graduada en Direcció Escènica i Dramatúrgia a ESAD-Eòlia. Ha fet d’autora, directora d’escena, mestra d’actors i productora.

Guanya el premi Adrià Gual, 2019. Guanya el XXXVII Premi de Teatre Ciutat de València, 2019. Finalista a les edicions XLII i XLIV del Premi Born de Teatre, 2017 i 2019. Guanya el Premi Octubre de Teatre Pere Capellades, 2018. La SGAE selecciona la seva obra Aquí com a “Autor Express 2018”. Finalista a la 12a i 14a edició del premi Quim Masó, 2018 i 2020. Guanya la Beca Odisseu per a Creadors Emergents, 2018.

Dirigeix Art Actors, la seva pròpia escola d’actors per a cinema i teatre a Barcelona, fins al 2013. 

Com a autora i directora estrena a Madrid:  No Love No Sex a Los Teatros Luchana el 2017; Todos al Teatro Lara (Sala Cándido Lara) el 2018, i, també, Aquí al Teatro Fernán Gómez, 2019. A Barcelona: Aquí a la Sala Atrium, el 2018; el 2019 L’Amor (no és per a mi, va dir Medea) al Teatre Eòlia I+D; també Amor mor a l’Escenari Joan Brossa, De Dol a la Sala Atrium, 2020, i Pruna a l’escenari Joan Brossa el proper abril del 2021.

Llibres publicats: Dona, Editorial RE & MA 12 S.L (2017); L’Amor (no és per a mi, va dir Medea), editorial Tres i Quatre (2019); Aquí, Fundación SGAE (2019); Amor mor, RE & MA 12 S.L (2020); De Dol, editorial Bromera (2020), i Exit (Heart & Heat) obra en anglès a la revista digital Ítaca.

Com a mestra: Imparteix el “Taller de escritura dramática: El monólogo”, al Teatro Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa, novembre del 2019, Madrid. És directora de l’acadèmia Art Actors Queralt. Barcelona, 2010-2016. Mestra d’actors i actrius a l’escola 7d’Acció. Barcelona, 2013-2015. Mestra d’actors i actrius a l’escola Actua!Studio. Barcelona, 2014-2016. Mestra de direcció d’actors i actrius a l’escola Estudio de Cine. Barcelona, 2009-2014. Responsable del Taller de Creació a Font Fregona i Mas Pons (masies d’acolliment residencial terapèutic). Torrelles de Foix, 2001-2020.

En l’actualitat escriu una peça per al Festival Grec 2021 i una adaptació encàrrec de la companyia Sixto Paz, entre d’altres.

Ferran Joanmiquel. És autor i director teatral. Amb la seva companyia Cos a Cos ha dirigit obres com ara Vidres als ulls, La crida, El rey del Gurugú i La filla de Chagall. També ha dirigit Oceans amb la companyia El Mirall, El color de la llum amb la companyia Sala La Planeta i Apnea amb la companyia Log Out. Com a autor vinculat a la Beckett, ha participat en diferents intercanvis internacionals i ha estat un dels autors implicats en el projecte Fabulamundi Playwriting Europe. Com a dramaturg ha guanyat els premis següents: el premi Boira de Vic 2008 per l’obra Riu Gener, el Recull de Blanes 2009 per l’obra Dinou, el Joaquim M. Bartrina de Reus 2009 per l’obra Blau, el Lluís Solà i Sala de Calldetenes 2013 per l’obra Vidres als ulls, el premi Inicia’t de Badalona 2015 per l’obra La filla de Chagall i el Pere Capellà dels Premis Octubre de València 2020 per l’obra Tots els colors del blanc. Viu a Girona i treballa com a coordinador del Cicle de Teatre Verbatim que des de fa uns anys organitza la Sala La Planeta.

Oriol Morales. Graduat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre i format en interpretació de text al Col·legi de Teatre de Barcelona. És autor i director dels espectacles Granotes (Festival TNT i Sala Beckett 2017-2018), Bruels (premi Adrià Gual. Teatre Lliure - Festival Grec 2019) i Articulado ligero (Teatre Tantarantana 2020-2021). És fundador de la companyia Teatre SenseSostre amb la qual ha estrenat Del que mengen les bèsties (2013)i Si matéssim les mares (2015), escrites i dirigides a quatre mans amb Aleix Plana. Com a dramaturg ha col·laborat amb altres companyies com La Llarga o Agitart i ha sigut ajudant de direcció en diversos muntatges.

Josep Maria Miró (Prats de Lluçanès, 1977). És autor de les obres El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020), L’habitació blanca (2020), Temps salvatge (2017), Olvidémonos de ser turistas (2017), Cúbit (2016), La travessia (2015), Obac (2014), Estripar la terra (2013), Fum (2012), Nerium Park (2012), El principi d’Arquimedes (2011), Gang Bang (2010-11), La dona que perdia tots els avions (2009) i dramatúrgies com L’amic retrobat (2019), Neus Català (2015), Esperança Dinamita (2013) o Com si entrés en una pàtria (2010). Les seves obres s’han traduït a una vintena de llengües i se n’han fet més d’un centenar d’estrenes a tot el món. Ha rebut nombrosos guardons, entre ells, el premi Max 2019; el premi Frederic Roda en la Nit de les Lletres Catalanes 2015; el prestigiós premi Born —en tres ocasions, el 2020, el 2011 i el 2009, i finalista el 2015—; el premi Jaume Vidal i Alcover o el Quim Masó 2013. Ha dirigit alguns dels seus textos i també obres d’altres autors. Imparteix de manera regular cursos, seminaris i tallers nacionals i internacionals.