Logo of Barcelona City Council

Select language

  • Català
  • Castellano
  • English

Other Barcelona City Council websites

The City Council
Contact
Procedures
Work at the City Council
News
Agenda
Map
Getting there
Skip to main content
LANG: en Barcelona Ciutat de la Literatura
    LANG: en
  • Newsletter
  • Contact
Home
Menu navigation instructions

Instructions for screen readers and keyboard users

This menu requires arrow keys to be able to use it. The menu has up to three levels:

  • First level: main menu options
  • Second level: sub-options for elements from the first level
  • Third level: sub-options for elements from the second level

Browsing instructions:

  • Browse using the horizontal arrow keys on the first level of the menu.
  • Display and browse on the second level using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the first level.
  • Use the right arrow key to display the third level.
  • Browse the third level by using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the second level.
  • Alternatively, use the Enter key to display any level.
  • General information
    General information
    • Directories
    • Writers and Barcelona
    • By neighbourhoods
    • Specialized Libraries
    • Reading Clubs
    • Universities
    • Writing Schools
    • Literary awards
    • Literature in the net
  • Literary diffusion
    Literary diffusion
    • Literary Map
    • Barcelona City Council Publications Services
    • Other literary festivals
  • Libraries and reading
    Libraries and reading
    • Libraries of Barcelona
    • Programa d'Acció Lectora
  • Free Sector
    Free Sector
    • Professional meetings
    • Grants for writers
  • Internacional
    Internacional
    • International invitations to BCN
    • International literary residency
    • UNESCO Cities of Literature Network
    • The UNESCO Creative Cities Network
    • ICORN Network and Catalan PEN
Menu navigation instructions

Instructions for keyboard users

This menu requires arrow keys to be able to use it. The menu has up to three levels:

  • First level: main menu options
  • Second level: sub-options for elements from the first level
  • Third level: sub-options for elements from the second level

Browsing instructions:

  • Browse using the vertical arrow keys on the first level of the menu.
  • Use the right arrow key to display the second level.
  • Browse on the second level using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the first level.
  • Use the right arrow key to display the third level.
  • Browse the third level by using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the second level.
  • Alternatively, use the Enter key to display any level.
  • General information
    General information
    • Directories
    • Writers and Barcelona
    • By neighbourhoods
    • Specialized Libraries
    • Reading Clubs
    • Universities
    • Writing Schools
    • Literary awards
    • Literature in the net
  • Literary diffusion
    Literary diffusion
    • Literary Map
    • Barcelona City Council Publications Services
    • Other literary festivals
  • Libraries and reading
    Libraries and reading
    • Libraries of Barcelona
    • Programa d'Acció Lectora
  • Free Sector
    Free Sector
    • Professional meetings
    • Grants for writers
  • Internacional
    Internacional
    • International invitations to BCN
    • International literary residency
    • UNESCO Cities of Literature Network
    • The UNESCO Creative Cities Network
    • ICORN Network and Catalan PEN

By neighbourhoods

Barcelona has a total of seventy-three neighbourhoods, all of which have been, are, or might be, literary settings. Every nook of the city contains a fragment of life susceptible to being immortalized by writers.

Menu sidebar Ciutat

  • General information
    • Directories
      • Public Institutions
      • International Houses
      • Author's Foundations
    • Writers and Barcelona
    • By neighbourhoods
    • Biblioteques especialitzades
    • Reading Clubs
    • Universities
    • Writing Schools
    • Literary awards
    • Literature in the net
  • Literary diffusion
    • Literary Map
    • Barcelona City Council Publications Services
    • Other literary festivals
  • Libraries and reading
    • Libraries of Barcelona
      • Reading proclamation
      • Parlem amb...
      • Reading Clubs
      • Catàleg biblioteques
      • Bibarnabloc
    • Programa d'Acció Lectora
  • Free Sector
    • Professional meetings
    • Grants for writers
      • Edició 2025 - Beques Barcelona Crea - Montserrat Roig
      • 2024 Edition - Barcelona Crea Grants - Montserrat Roig
      • Edició 2023 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol
      • Edició 2022 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol
      • Edició 2021 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol
      • Edició 2020 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol
      • Edició 2019 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol
      • Edició 2018 - Beques Montserrat Roig
      • Edició 2017 - Beques Montserrat Roig
  • International
    • Invitations internationals to BCN
    • International literary residency
      • 2026 Call
      • 2025 Edition
      • 2024 Edition
      • 2023 Edition
      • 2022 Edition - Pilot program
    • UNESCO Cities of Literature Network
      • Residències d'escriptura - Convocatòries
      • Coneix les Ciutats de la Literatura
      • Videos
        • Ciutats de la Literatura UNESCO
        • Barcelona Ciutat de la Literatura
    • The UNESCO Creative Cities Network
    • ICORN Network and Catalan PEN

F

Montbau
Hospital de la Vall d’Hebron

“Després d’un parell de setmanes sense escriure res, em vull referir a un penós episodi viscut per la Sandra, la filla discapacitada de l’Anna, i per la mateixa Anna. La Sandra va ingressar a l’hospital de la Vall d’Hebron un dimecres per sotmetre’s a unes proves mèdiques destinades a detectar l’origen dels trastorns digestius que l’afecten des de fa prop d’un any.”

G

Gòtic
Les Rambles

“Al salir del teatro, la noche era diáfana y tibia y había en el aire una fragancia de rosas de mar, mientras el resto de Europa naufragaba en la nieve. Me sentí conmovido en aquella ciudad hermosa, lunática e indescifrable, donde he dejado un reguero de tantos años de mi vida y de la vida de mis hijos, y lo que entonces padecí no fue una nostalgia de siempre, sino un sentimiento más hondo y desgarrador: la nostalgia de la nostalgia.
[...] De modo que llegué a Barcelona, en el otoño de 1967, con toda mi familia y con el ánimo de quedarme ocho meses que me sobraban de una novela; y me quedé siete años. Más aún: de algún modo difícil de explicar, todavía no me he ido por completo, ni creo que me vaya nunca. [...] Sentía una gran nostalgia de aquellas hermosas nostalgias esa noche de la semana pasada en que salí del teatro con mis amigos de Barcelona. Las Ramblas estaban más concurridas y delirantes que nunca, todavía con las enormes estrellas de luces de colores de la Navidad. En medio de la muchedumbre bulliciosa, de los gringos despistados y las suecas suculentas y casi desnudas en enero, estaban los exiliados de América Latina con sus ventorrillos públicos de baratijas, con sus niños envueltos en trapos, sobreviviendo como pueden mientras llega también para ellos el barco del regreso.”

Les Tres Torres
Sant Gervasi-Galvany

“La semana pasada pregunté por Mercè Rodoreda en una librería de Barcelona y me dijeron que había muerto hace un mes. La noticia me causó una pena muy grande, primero por la admiración muy justa que siento por sus libros y segunda por el hecho inmerecido de que la noticia de su muerte no se hubiera publicado fuera de España con el despliegue y los honores debidos. Al parecer, pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido una novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de les ellas ”La plaza del Diamante” es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil.
La razón de que se la conozca tan poco, aun dentro de España, no puede atribuirse a que hubiera escrito en una lengua de ámbito reducido, ni a que sus dramas humanos transcurran en un rincón secreto de la muy secreta ciudad de Barcelona, pues sus libros han sido traducidos a más de diez idiomas y en todos ellos han sido objeto de comentarios críticos mucho más entusiastas de los que merecieron en su propio país ‘Este es uno de los libros de alcance universal que haya escrito el amor’, escribió en su momento el crítico francés Michel Cournot, refiriéndose a “La plaza del Diamante”. Diana Athill, sobre la versión inglesa, escribió: ‘Es la mejor novela publicada en España en muchos años’. [...] La vida privada de Mercè Rodoreda es uno de los misterios mejor guardados de la muy misteriosa ciudad de Barcelona. No conozco a nadie que la haya conocido bien, que pueda decir a ciencia cierta cómo era, y sus libros sólo permiten vislumbrar una sensibilidad casi excesiva y un amor por sus gentes y por la vida de su vecindad que es quizá lo que les da un alcance universal a sus novelas. Se sabe que pasó la guerra civil en la casa familiar de San Gervasio, y su estado de alma de ese tiempo es evidente en sus libros.”

Nova Esquerra de l’Eixample
Jardines de Sebastià Gasch

“La nit ciutadana és canviant, molt més que el dia. Cada època té les seves nits. (...) A l’hivern es pot dir que la ciutat no surt a les nits. El més que es fa és arrecerar-se en determinats locals, d’una clientela fixa composta d’iniciats. Per contra, quan la calor aclapara, tota la ciutat es tira al carrer. De Montjuïc al Tibidabo, de la plaça d’Espanya a la de Tetuan, una immensa verbena estremeix l’urbs. Ja hem parlat de les terrasses de les Rambles, de les de Calvo Sotelo, de les de la rambla de Catalunya... No obstant, cada any canvia la fesomia d’aquests centres de noctambulisme. Avui sembla un somni, un producte de la imaginació, aquella Diagonal dels anys quaranta –ja n’hem parlat també–, on coincidien grans jardins amb atraccions i orquestres de categoria internacional: La Rosaleda, El Cortijo, Monterrey... Ara, en canvi, aquesta part de la gran avinguda no té més bri d’animació que el que li dóna un democràtica canòdrom.”

Dreta de l’Eixample
Peña del Colón

“Per la Peña del Cataluña i del Colón, hi passaven tots els qui tenien, vells o joves, resolts els seus propis neguits, tant els econòmics com els literaris. L’art d’escriure hi era tingut com un ornament superior, una mena de plat de postres de la vida, que devia assaborir-se únicament després de satisfeta la necessitat fisiològica, la fam essencial. Potser no anaven errats d’osques. La figura més viva i autèntica d’aquesta penya era Narcís Oller, el primer dels novel·listes catalans moderns."

Les Tres Torres
Carrer de Ganduxer

“Hugo siempre se consideró a sí mismo un marido abandonado, y a mí una inconsciente y una loca que había alterado sin pensarlo dos veces los términos prósperos de mi vida privada y profesional. Aquella vez me sorprendió también su tono cortés y hasta risueño. Quería vender la última propiedad que aún teníamos en común, una plaza de aparcamiento en Ganduxer, y para ello necesitaba mi firma y mi conformidad.”

Raval
Carrer Robadors y carrer de Sant Oleguer

“Méndez había conocido a la Encarna cuando ella hacía la Ronda de San Antonio, que es lugar pequeñoburgués, donde los abuelos dieron nombre a los tranvías y los nietos van a comprar un portátil japonés. Y le había conseguido al hijo una escuela gratuita. Luego, la Encarna bajó a los cafés de la calle San Pablo, cerca de Robadors, donde trabajaba por una cena, lejos de cuyo territorio consiguió Méndez una pensión gratuita para el hijo. Encarna terminó sus días en la calle San Olegario, en la última esquina de la ciudad, donde acabó trabajando por un simple bocata, y donde Méndez no pudo evitar que su hijo acabara durmiendo en una celda gratuita.
Mientras bajaba por el puente de Marina, batido por un viento que venía del mar, Méndez lamentó, sin embargo, no tener un hijo, sólo tenía calles, ventanas donde había conocido a una muchacha (a la que no volvería a ver), esquinas desde donde vigilaban (y los perros le vigilaban a él) y portales donde los vecinos parieron una esperanza.”

Maternitat i Sant Ramon
Cementerio de Les Corts

“En lontananza se divisaba el cementerio de Las Corts, cuyos inquilinos debían de temblar en sus nichos cada quince días, cuando en el contiguo campo del Barcelona se gritaba ‘¡GOOOOL!’. Más abajo había las columnas de un monumento a los caídos en una guerra de la que nadie se acordaba. Oficinistas con tripita pasaban por allí haciendo footing, y al llegar a la altura del hotel exhalaban su último suspiro.
Los huéspedes del hotel llegaban en él en coches carísimos, limusinas o, en su defecto, taxis.
Escolano llegó en el autobús 7, el que utilizaban los universitarios para alcanzar la facultad. En la inmensa recepción preguntó por la habitación del señor Leónidas Pérez, nombre que su cliente le había dado, porque en el hotel no lo hubieran admitido con el apodo de Erasmus.”

Horta
Horta

“En el viejo barrio de Horta, como ya les había observador Méndez con gran cansancio de sus pies, sólo quedan unas cuantas torrecitas. Las calles antes tranquilas –de silla y tertulia–se han ampliado, pero con los bloques a ambos lados parecen más estrechas que antes. Las asociaciones de vecinos luchan por un espacio de hierba, por una cloaca y un semáforo. Los pájaros han emigrado, y los pocos poetas que vivían allí han sido expulsados por orden de la autoridad competente.
En fin, el progreso.
Pero aún quedaban allí algunas casas aisladas, algunas raras torres con jardín, un pino, una barandilla de piedra, un columpio oxidado y una planta que muere cada otoño ante las ventanas de la casa. A veces el pino, milagro de milagros tiene grabado en su corteza un nombre de mujer.
[…]
Y un momento después entraron ambos en un bar cercano, desde el que se veía la torre. El bar, lleno de obreros que acababan de terminar su jornada, estaba en un gran bloque de nichos verticales que representaban la armonía de los pueblos. Ostentaba un dulce nombre andaluz, anunciaba un anís castellano, tenía una fregona filipina y un camarero mahometano. Los clientes, venidos de las profundidades de dormitorios donde no cabía ni la mujer, hablaban de los resultados del fútbol y de la deuda acumulada sobre sus viviendas. Y en lugar de los viejos carteles marxistas sobre la unidad del proletariado, allí se podría haber escrito: ‘Hipotecados del mundo, uníos’.
Se permitía fumar. Qué coño, allí estaba lo que quedaba de la vieja España de la cazalla, el pitillo y los muslos de la parienta. Un cartel en la puerta lo decía claramente: ‘Se insultará al que no fume.”

Sant Antoni
Ronda de Sant Antoni

“Méndez había conocido a la Encarna cuando ella hacía la Ronda de San Antonio, que es lugar pequeñoburgués, donde los abuelos dieron nombre a los tranvías y los nietos van a comprar un portátil japonés. Y le había conseguido al hijo una escuela gratuita. Luego, la Encarna bajó a los cafés de la calle San Pablo, cerca de Robadors, donde trabajaba por una cena, lejos de cuyo territorio consiguió Méndez una pensión gratuita para el hijo. Encarna terminó sus días en la calle San Olegario, en la última esquina de la ciudad, donde acabó trabajando por un simple bocata, y donde Méndez no pudo evitar que su hijo acabara durmiendo en una celda gratuita.
Mientras bajaba por el puente de Marina, batido por un viento que venía del mar, Méndez lamentó, sin embargo, no tener un hijo, sólo tenía calles, ventanas donde había conocido a una muchacha (a la que no volvería a ver), esquinas desde donde vigilaban (y los perros le vigilaban a él) y portales donde los vecinos parieron una esperanza.”

Pagination

  • First page « Primer
  • Previous page ‹ Anterior
  • …
  • Page 2
  • Page 3
  • Page 4
  • Page 5
  • Page 6
  • Page 7
  • Page 8
  • Page 9
  • Page 10
  • …
  • Next page Següent ›
  • Last page Últim »
Newsletter
Subscribe to the newsletter

Follow us on

  • General information
  • Libraries and reading
  • International
Barcelona Ciutat de la Literatura
UNESCO Office

Barcelona City of Literature

Barcelona Institute of Culture

Palau de la Virreina

La Rambla, 99

08002 Barcelona

Ask, get informed, complain, suggest ideas or activities >>

Barcelona City Council logo
  • Contact
  • Legal notice