Ciutat Vella

El Raval es troba a tocar del port i de la Rambla, de les rondes de Sant Pau i de Sant Antoni i del carrer de Pelai. Cada dia hi passegen centenars de turistes, però encara conserva la seva essència popular. Els seus carrers estrets, atapeïts i plens de vida, amaguen les històries més curioses de la ciutat.

Cada dia hi passegen centenars de turistes, però encara conserva la seva essència popular. Els seus carrers estrets, atapeïts i plens de vida, amaguen les històries més curioses de la ciutat.

Un barri obrer

El Raval no va prendre forma fins al segle XVIII. Als terrenys que havien estat ocupats per horts s’hi van construir les primeres manufactureres, la qual cosa el va convertir en un dels primers barris fabrils de Barcelona. S’hi van construir habitatges per als treballadors que, procedents del camp, s’hi van quedar a viure. El Raval es va convertir en el barri més dens d’Europa. Llavors, s’hi van aixecar les cases-fàbrica, que combinaven els usos industrials amb l’habitatge.  Actualment, encara es conserven 59 d’aquests edificis, amb noms com Can Seixanta o la Foneria Comas. A fi de protegir-los, l’Ajuntament va endegar el 2016 un procés per evitar l’enderrocament de 26 d’aquestes cases-fàbrica. Així, s’han suspès les llicències d’obra, no s’accepta la compartimentació en diversos locals i no s’hi permet construir nous habitatges que n’alterin l’espai.

La proximitat del port i la proliferació de bars i sales de festa va fer que la part sud del Raval es conegués com el "barri xino", paradís de bohemis i de la vida nocturna. La classe treballadora feia mans i mànigues per sobreviure en aquella zona empobrida, on hi contrastaven edificis burgesos com el Palau Güell. L’anarquisme va tenir un gran pes al barri.

El Raval es va convertir en el barri més dens d’Europa. Llavors, s’hi van aixecar les cases-fàbrica, que combinaven els usos industrials amb l’habitatge. Actualment, encara es conserven 59 d’aquests edificis.

Un barri ple de cultura

Els anys vuitanta del segle passat, l’Administració va impulsar polítiques de reformes urbanístiques i de creació d’equipaments per a la comunitat. Actualment el barri té 300 equipaments culturals, entre els quals destaquen la Biblioteca de Catalunya, nombrosos teatres i museus com el MACBA o el Museu Marítim. A més, també hi ha la Filmoteca, situada a la plaça de Salvador Seguí; el Raval més cinèfil viu al cor del "barri xino". En aquest indret la prostitució encara hi és present. Tant veïns com Ajuntament lluiten per millorar i desestigmatitzar aquest col·lectiu. Ángel Cordero, membre de l’entitat Acció Raval, comenta que “són unes veïnes més, molt properes i humanes”.

Una altra característica que evidencia que és un barri ple de matisos és la interculturalitat. Aquí és fàcil fer petar la xerrada amb algú provinent de Bangla Desh, del Pakistan o del Marroc. Les persones d’altres cultures i d’ètnia gitana s’integren en el teixit associatiu del barri i són un exponent de la xarxa veïnal local. La Ravalstoltada, un carnaval intercultural, n’és el millor exemple. “Sempre m’he sentit molt integrat i mai no he viscut situacions de racisme”, explica Mohammad Iqbal, vicepresident del Centre Islàmic Camí de Pau.

Un carrer que no s’acaba mai

Deia Federico García Lorca que l’únic carrer de la Terra que desitjaria que no acabés mai era la Rambla de Barcelona. “És un espectacle. El que no vegis aquí no ho veuràs enlloc”, assegura Andreu Ardévol, president de la Coordinadora de Corals del Raval. El veïnat no entén el barri sense aquest carrer, caracteritzat per les seves parades de flors i la seva gran activitat.

Una característica que evidencia que és un barri ple de matisos és la interculturalitat. Aquí és fàcil fer petar la xerrada amb algú provinent de Bangla Desh, del Pakistan o del Marroc.

L’alegria de la Rambla, però, es va veure truncada el 17 d’agost del 2017, a causa de l’atemptat d’Estat Islàmic. Malgrat la por, la tragèdia va impulsar nombroses mostres de solidaritat: els comerços van servir de refugi per a la gent que fugia de l’horror, molts taxis van oferir servei gratuït als qui volien tornar a casa, nombrosos veïns i veïnes van fer llargues cues per donar sang als ferits i la Rambla es va omplir de missatges d’amor i pau durant els dies posteriors. El caràcter insubmís i lluitador del Raval es va evidenciar llavors: “Poques hores després de l’atemptat, moltes botigues van obrir de nou, malgrat la por”, explica Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants.

Un “bombó” que es volen quedar

I és que tant el barri com els seus veïns són únics al món, però això també té els seus inconvenients. Al Raval, el que més preocupa al veïnat és l’augment dels lloguers causat per la gentrificació. “El barri és un bombó i alguns se’l volen quedar costi el que costi”, explica José Lamiel, veí. De fet, molts veïns han hagut de marxar, i persones com Cordero lamenten el risc que es converteixi en un lloc de pas: “Hi ha molts establiments iguals, com les botigues de mòbils. El barri està pensat per als turistes”. Amb l’objectiu de veïnificar-lo, el Pla de Barris gestiona locals que cobreixen les necessitats veïnals i no pas l’oci o el turisme. De totes maneres, persones com Mohammed Iqbal veuen aquesta activitat amb bons ulls: “La zona ha millorat. Ara és emblemàtica, i això genera riquesa”.

El Raval és tan especial que molts no el canviarien per res. És el barri on tot hi és i tot i tothom hi pot conviure.

Aquest no és l’únic problema que comporta la gentrificació, també està relacionada amb l’augment dels narcopisos. L’especulació immobiliària fomenta que molts habitatges buits acabin en mans de narcotraficants, que usen els locals per a la venda il·legal de drogues. De totes maneres, el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana i, per tant, el nombre d’accions policials estan augmentant per fer front al problema.

El Raval és tan especial que molts no el canviarien per res. És el barri on tot hi és i tot i tothom hi pot conviure. És el barri de l’ambient bohemi del Bar Marsella i dels primers acords de la rumba catalana al carrer de la Cera. Però alhora és molt més: un barri divers i fidel a la seva essència. Un barri lluitador que enamora i que no s’acaba de descobrir mai del tot.