Tal com indica el seu nom, el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera aplega tres nuclis. “Són zones molt diferenciades i cadascuna té la seva gràcia”, explica Enric Turón, soci de l’entitat Gegants del Casc Antic. “Sant Pere sempre ha estat molt familiar, l’eix vertebrador de Santa Caterina és el mercat i la Ribera avui dia és molt comercial i turística.”

Fes clic per ampliar la imatge

El Mercat de Santa Caterina

L’encant d’aquesta part de Barcelona rau en els carrers estrets i entrelligats, que encara conserven l’estructura medieval.

Aquesta suma de barris històrics, que també rep el nom de Casc Antic, limita amb el passeig de Lluís Companys, el parc de la Ciutadella, la via Laietana i amb nuclis tan importants com la Barceloneta i l’Eixample.

Fes clic per ampliar la imatge

“Des del teixit associatiu sempre hem treballat molt per la cultura popular.”

Enric Turón

Fes clic per ampliar la imatge

“A partir dels setanta, el barri va començar a tenir més en compte la població.”

Fernando Varela, membre de la Colla de Diables

El barri dels oficis

L’encant d’aquesta part de Barcelona rau en els carrers estrets i entrelligats, que encara conserven l’estructura medieval. No és l’únic vestigi de l’època: algunes vies fan referència a oficis artesanals de l’Edat Mitjana, com ara el de barreter (c. Sombrerers), de miraller o d’aguller. La zona es va desenvolupar a escala urbanística i demogràfica fins que, al segle XIX, es va convertir en un barri proletari, atapeït de fàbriques i amb unes condicions de vida millorables.

Als anys seixanta, però, es van impulsar mesures per millorar els habitatges vells i les condicions del veïnat. “Abans el barri era més familiar i proper”, recorda Turón, “però les cases no tenien lavabos ni mesures sanitàries. Ara, per sort, moltes s’han reformat”. Fernando Varela, membre de la Colla de Diables, destaca la gran tasca social que s’ha fet en una zona on la situació de col·lectius com el dels immigrants andalusos era molt complexa: “Les famílies nombroses sobrevivien en molt pocs metres quadrats i moltes ni tan sols havien pogut acostar-se mai al mar.”

La zona es va desenvolupar a escala urbanística i demogràfica fins que, al segle XIX, es va convertir en un barri proletari, atapeït de fàbriques i amb unes condicions de vida millorables.

Fes clic per ampliar la imatge

L’Hortet del Forat, al Pou de la Figuera.

Fes clic per ampliar la imatge

El Born Centre de Cultura i Memòria vist des del passeig del Born.

Al rescat de la cultura popular

Com en la resta de barris de Ciutat Vella, la colla gegantera hi té molt pes. Els Gegants de Santa Maria del Mar, la basílica més important de la zona, daten del 1582 i encara avui són protagonistes a les festes del barri. Fins i tot hi ha un acte dedicat exclusivament a ells: la Ballada de Gegants Històrics, que es fa dins d’aquest santuari. 

Associacions com les Colles Sardanistes Laietans, la Colla de Diables o l’Esbart Espiga d’Or també fomenten una cultura popular catalana que abans no existia a la zona: “Cap als noranta ens vam adonar que no s’impulsaven prou les festes tradicionals i per això vam crear colles com la de tabalers o la de diables”, explica Varela. Són tradicions que es converteixen també en un reclam turístic que no sempre agrada al veïnat: “Molts turistes venen als correfocs, però són aliens a la cultura del foc i la màgia que comporta”, afegeix Varela.

Al barri, l’espai estrella de la cultura popular és el parc del Pou de la Figuera, que s’ha guanyat per al veïnat després d’una llarga reivindicació. Es parlava d’aquest indret com el Forat de la Vergonya perquè s’hi volia construir un pàrquing, però finalment s’empra per organitzar les trobades del teixit associatiu, celebrar-hi les festes populars o realitzar activitats com el cinema a la fresca o els espectacles de circ. Espais vitals per al barri, com són l’Hortet del Forat o el Casal de Barri Pou de la Figuera, es troben en el que ja és el centre neuràlgic del teixit associatiu del Casc Antic.   

L’espai estrella de la cultura popular és el parc del Pou de la Figuera, que s’ha guanyat per al veïnat després d’una llarga reivindicació.

Fes clic per ampliar la imatge

“La nostra prioritat és que la gent es pugui quedar al barri.”

Marga Sunyol, membre de l’Associació de Veïns del Casc Antic

Fes clic per ampliar la imatge

“Vam trigar molts anys a poder-lo utilitzar, però ara gaudim del Mercat de Santa Caterina.”

Albert Lázaro, veí

Un nucli vertebrat pel mercat

El Mercat de Santa Caterina és un equipament essencial per al veïnat. “Funciona molt bé i no és tan turístic com la Boqueria”, explica Marga Sunyol, membre de l’associació de veïns. No obstant això, alguns troben a faltar més comerços de proximitat en un barri que sempre n’havia tingut. “La gentrificació ha fet desaparèixer molts comerços d’arts i oficis. Ara només queda un fuster”, explica Albert Lázaro, veí. Altres, però, ho veuen de manera més positiva: “Encara tenim força comerços, i més en comparació amb zones com el Gòtic”, assenyala Sunyol.

La principal preocupació de la ciutadania són els problemes causats per l’excés de trànsit a la via Laietana, l’artèria més important de la zona. “Aquest carrer és una font de contaminació en una àrea plena d’escoles”, assenyala Lázaro. Una reforma completa d’aquesta via seria molt complexa, però l’Ajuntament té previst millorar-ne les voreres, el paviment i els passos de vianants i adaptar els itineraris més utilitzats pels estudiants per tal de convertir-la en un eix veïnal.

Malgrat la contaminació de la via Laietana, el Casc Antic té la sort d’acollir l’àrea verda més gran de Barcelona, el parc de la Ciutadella.

Tornada a casa?

Malgrat la contaminació de la via Laietana, el Casc Antic té la sort d’acollir l’àrea verda més gran de Barcelona, el parc de la Ciutadella. També és el barri de les galeries d’art del Born, del Museu Picasso, del Zoo de Barcelona, del Parlament i del senyorial Palau de la Música. És, a més, un nucli que canvia a poc a poc: “El nombre de bars amb terrassa ja no és tan desmesurat com abans i alguns carrers com el de Sant Pere Més Baix s’han habilitat per a vianants”, explica Albert Lázaro.

I és que la zona està vivint un moment complex.  De fet, tal com explica Enric Turón, mentre que l’alt preu dels lloguers obliga molta gent a marxar, altres prefereixen tornar-hi: “Al cap i a la fi, és una zona cèntrica, molt atractiva i sempre plena de vida.”

Fes clic per ampliar la imatge

Els noms d’alguns carrers fan referència a oficis artesanals de l’Edat Mitjana

Fes clic per ampliar la imatge

L’Arc del Triomf i el passeig de Lluís Companys