Entrevista a Carme Rigal del CNL de Barcelona

11/12/2018 - 11:43 h

Entrevista. La delegada de Ciutat Vella del CNL de Barcelona ens posa al dia de moltes de les formacions i accions al voltant de la llengua i la ciutadania.

Facilitant l’aprenentatge del català!

Avui, hem anat a veure a la Carme Rigal, delegada de Ciutat Vella del CNL de Barcelona, del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), amb més de vint-i-cinc anys d’experiència a la casa i una relació molt propera amb el català. Passarà per diferents tasques i ciutats del territori com Badalona, Manresa, Ripollet, fins establir-se al 2013 a Barcelona i específicament, a Ciutat Vella.

Com funciona el Consorci per a la Normalització Lingüística?
El Consorci per a la Normalització Lingüística treballa a nivell de tot el territori de Catalunya i es divideix en centres de Normalització Lingüística. Existeixen actualment aproximadament uns 22 centres per tot Catalunya. El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona treballa a l’abast de tota la ciutat i es divideix en delegacions per districtes. A Ciutat Vella, concretament, abastem el que és el Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i la Barceloneta.

Què ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística?
Oferim l’ensenyament del català per a adults, principalment en tres àmbits:
– l’àmbit del coneixement
– l’àmbit de l’assessorament lingüístic i
– l’àmbit de la promoció de l’ús de la llengua, que la fem de maneres diferents i treballant en diversos sectors.

Com plantegeu l’ensenyament del català al districte de Ciutat Vella?
Plantegem l’ensenyament del català a la ciutadania adulta en general al nostre centre, des de dos quarts de nou del matí fins a dos quart de deu de la nit ininterrompudament en totes les franges del dia. Després, a part de l’oferta general d’aquests cursos, també en fem en col·laboració amb les entitats de Ciutat Vella, on s’aglutinen la major part de les entitats d’acollida de la ciutat i realitzem cursos a l’espai de les mateixes entitats com passa amb la Fundació Migra Studium, la Fundació Bayt al-Thaqafa o Servei Solidari, d’entre d’altres.

Heu fet algun altre tipus de curs per a les famílies?
Hem iniciat un curs de català per a les famílies en un centre educatiu, sorgit d’una col·laboració conjunta amb el Districte de Ciutat Vella sota el projecte Aprenentatge de les llengües d’origen. Aquest projecte pretén posar en valor el que són les llengües d’origen de les famílies que viuen al barri.
Aprenent la llengua d’origen es valora el multilingüisme i que les famílies s’impliquin en el que és l’aprenentatge de les llengües d’arribada, en aquest cas del català i del castellà, evidentment, també.

Com està plantejat aquest curs de català a les famílies i llengües d’orígen als seus infants?
Plantegem, doncs, un curs de català per a totes les famílies del districte de Ciutat Vella que estan fent llengües d’origen centralitzat a l’escola Collaso i Gil que coincideix en horari en el moment que els infants estan aprenent les seves llengües d’origen (bengalí, urdú i àrab). Els centres educatius implicats són l’escola Drassanes on s’imparteix l’àrab, l’escola Castella on s’imparteix el bengalí i l’escola Collaso i Gil on s’imparteix l’urdú. És un curs que queda obert sempre que hi hagi unes característiques de l’alumnat similars.

Quantes famílies hi ha inscrites i de quins orígens són principalment?
Hi ha unes 20 famílies inscrites que estan assistint als cursos, majoritàriament dones i de procedència principalment del Pakistan, Índia, Bangladesh, Algèria i Bolívia. Per a les famílies que tenen diversos fills, s’ofereix servei d’acollida als germans de l’alumnat que està aprenent la llengua d’origen, facilitant que les seves mares puguin anar a classe sense impediments.

Com creieu que intervindrà aquest nou coneixement?
Hi ha un pes molt important que recau en les nenes i nens perquè sovint són els que fan de traductors de la família. Amb aquest projecte es vol fer l’acompanyament a les famílies en l’aprenentatge del català i facilitar al màxim la confiança dins l’escola.

De quin nivell de català es tracta?
El nivell del curs és inicial, eminentment oral, on es treballa a partir d’imatges i de situacions vivencials que són molt properes a l’escola. Per exemple, en aquests moments s’està treballant la lletra d’unes cançons, per poder practicar la llengua d’una manera diferent, que cantaran conjuntament amb els nens i nenes a l’escola el dia del Concert del Nadal.
Les converses que s’hi practiquen són molt bàsiques i pretenen, sobretot, treballar la comprensió en aquest estadi del que és la llengua catalana, centrada en situacions de l’escola que poden ser habituals en la interacció entre família i escola. Com per exemple, seria treballar què han de portar els infants el dia que han d’anar a la piscina i com es diuen aquestes paraules en català perquè la mare o pare pugui saber de seguida a què fa referència aquella nota que l’escola els envia a casa.
Una altra pràctica que es fa fora de l’escola, per fer una pràctica real, és anar a fer el carnet de biblioteca.

El CNL té una coral. Incideix en la formació?
Sí, la coral assaja el divendres al matí a la delegació de Ciutat Vella i és un dels projectes dels quals n’estem més contents perquè entenem l’aprenentatge de la llengua no tan sols dins de l’aula sinó també en contacte amb el que és la societat i el seu entorn. No ho podem entendre d’una altra manera! Aprendre, vol dir començar a utilitzar des del primer moment la llengua i que se’n pugui fer un ús encara que sigui mínim d’aquesta. Intentem, doncs, introduir aquest coneixement de l’entorn des del primer moment i aquest enfocament de divertir-se aprenent utilitzant el català.

Teniu diferents projectes en marxa?
Sí, i relacionat amb aquest enfocament del que estava fent referència, d’utilitzar el català a mesura que es va aprenent, es pot parlar d’un altre projecte que és el Club de lectura. Aquest projecte, s’està portat a terme conjuntament amb la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin amb persones que tenen un nivell de català molt bàsic, però que poden ja portar una comunicació molt mínima per llegir un llibre mensual i comentar-lo. Doncs bé, també una manera d’aprendre diferent.

En aquesta seu, també tenim la coordinació del programa de Voluntariat per la llengua de Barcelona que fa molts anys que funciona entre persones majors de 18 anys i és un programa que s’estén a nivell de tot Catalunya. Consisteix a fer parelles lingüístiques, ajuntant persones que tenen un nivell mínim de català però que el volen practicar, i persones que tenen un nivell bo de català oral. El compromís que adquireixen és quedar durant 10 sessions d’una hora per fer pràctiques orals de català. Avui, precisament, a les parelles que vulguin, els hem proposat una gimcana, en col·laboració amb l’Associació d’Amics de la plaça Reial, una activitat que es fa a la plaça Reial mitjançant una aplicació de mòbil per donar a conèixer la història i curiositats de la plaça. De vegades també se’ls planteja anar a fer una caminada o anar a veure una exposició… de fet, qualsevol acció pot motivar després la conversa.

Tenim també, una Xarxa d’establiments col·laboradors a Ciutat Vella i a tot Barcelona, on plantegem visites amb l’alumnat i les parelles voluntàries, per fer una pràctica lingüística. És una manera d’entrar i atrevir-se en un espai fora de l’aula on el botiguer coopera parlant en català. Sobretot a Ciutat Vella som afortunats de comptar, amb establiments emblemàtics, testimoni del pas del temps durant dècades.

Un altre programa que tenim per fer difusió de la llengua és l’anomenat I tu, jugues en català? a través d’una aplicació de mòbil per trobar quins jocs utilitzen el català, les instruccions o les explicacions en català. I per plantejar-lo hem formalitzat un concurs per tot Catalunya.

Un altre nou projecte és l’anomenat BCN i jo que promou la implicació de l’alumnat a través de la mirada de Barcelona mitjançant vídeos, textos, àudios… aplegats en un web.

Abasteu altres formacions?
Hem parlat de la formació i de l’organització de cursos i també, facilitem formació a les empreses tant d’aquí, com estrangeres que necessiten formar als seus treballadors. El CNL, també, té una altra vessant que és la d’organitzar cursos fets a mida. Quan els cursos ja no són dedicats a la ciutadania en general, llavors, ja és un servei de pagament.

I sobre el servei d’assessorament lingüístic?
El CNL ajuda als nous establiments que volen fer la seva retolació i les seves comunicacions en català però no dominen la llengua escrita, donant-los eines a través de mitjans informàtics i una revisió lingüística.

Feu cursos en línia?
Fem cursos en línia i a distància de tots els nivells i qualsevol persona es pot matricular des de qualsevol delegació per fer un curs de català. Les seus dels cursos de català a distància es troben a l’Eixample i a Horta.

Com es pot ajudar des de la ciutadania?
Seria molt important que la societat catalana es conscienciés que si algú té la intenció de parlar català, mantingués la llengua i no pressuposés que aquella persona no l’entendrà. No els limitem! De vegades, tenim prejudicis davant les persones que arriben i pressuposem que no ens entendran i que els farem la vida més fàcil adreçant-nos-hi en castellà. Si les persones, a més a més, estan aprenent el català és lògic que puguem facilitar aquest aprenentatge.

El CNL de Barcelona cada any fa més de 25.000 inscripcions als cursos de català, més de 800 empreses i comerços hi col·laboren, més de 2.000 parelles lingüístiques es formen i més de 900 activitats de llengua i cultura s’inicien.