El català: una història de perseverança

31/01/2014 - 00:00 h

El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona presenta una mostra sobre l'ús del català en els darrers 300 anys. Un acte que s'emmarca dins la programació del Tricentenari a la ciutat.

L’exposició, que es pot veure fins a finals de març a l’Espai Avinyó (Avinyó, 52), té per objectiu mostrar les conseqüències per a la llengua catalana de la implantació de la monarquia absoluta borbònica i posar de manifest les prohibicions per a l’ús del català al llarg de gairebé 300 anys.

El català, ahir

La guerra de Successió és el punt de partida de la mostra. El Decret de Nova Planta es va prohibir l’ús del català en tot l’àmbit públic. Però va significar només la primera d’una sèrie continuada de prohibicions sobre l’ús de la llengua al llarg dels anys. Aquest recorregut per la història posa de manifest que, tot i les prohibicions sistemàtiques, els càstigs i les amenaces per l’ús del català, els parlants han estat fidels a la seva llengua.

El català, avui

“La llengua catalana es va preservar a les famílies i va perviure gràcies a la transmissió oral. És per això que les institucions l’han pogut recuperar quan històricament ha estat possible”, detalla Mercè Solé, la coordinadora de la mostra.

Els esforços dels catalans dels segles XVIII i XIX per mantenir viu el català van tenir la seva recompensa amb l’arribada de la Segona República (1931-1939), quan es va aprovar l’Estatut d’autonomia del 1932 que reconeixia el català com a llengua oficial. Però la recuperació de les llibertats va durar poc i amb la Guerra Civil i la dictadura del general Franco es va iniciar de nou un llarg i fosc període de prohibicions i persecució del català en tots els àmbits: a l’Administració, a l’escola, als mitjans de comunicació…

El restabliment de les institucions democràtiques, l’any 1977, va obrir una nova etapa d’oportunitats per a la llengua, amb l’aprovació l’any 1983 de la Llei de normalització lingüística. A partir d’aquí, es va donar un nou impuls a la llengua i es van posar les bases del marc jurídic actual que protegeix els drets lingüístics dels ciutadans.

El català, demà

“Avui som on som gràcies a la tenacitat i a la fidelitat dels nostres avantpassats. I la millor manera de reconèixer-los l’esforç i la perseverança és respectant i fent respectar el patrimoni que ens caracteritza i que ens uneix, la llengua que hem rebut, que transmetem de generació en generació i que oferim als nous ciutadans com a signe de cohesió, reconeixement i respecte”, insisteix Mercè Solé.

El documental 300 anys de fidelitat a la llengua, que es projecta durant l’exposició, reforça els continguts de l’exposició des d’un enfocament complementari: combina imatges amb les aportacions de diversos professionals, com ara Joaquim Albareda, Emili Boix, Àngels Massip o Josep Cruanyes.