El Macba es reinventa com un nou productor de coneixement

13/02/2014 - 00:00 h

El museu fa un canvi de model productiu, amb una nova manera de treballar, per fomentar els llaços amb el context artístic barceloní i trobar nous formats que li permetin accedir a nous públics.

El Macba inicia una nova etapa que el seu director, Bartomeu Marí, ha qualificat com un reset, en una metàfora informàtica que l’ajuda a explicar la magnitud dels canvis que afrontarà el museu a partir d’ara. El pla d’actuació del Macba per al període 2014-2016 suposa un canvi del sistema productiu de la institució, desenvolupat per dos membres de l’equip directiu del museu i que han estat molt vinculats històricament al centre.

Són Beatriz Preciado, doctora en filosofia i directora del Programa d’estudis independents del Macba, i Valentín Roma, historiador i comissari d’art en nombroses exposicions del museu des de l’any 1997. Juntament amb el director, Bartomeu Marí, i el gerent, Joan Abellà, han treballat per definir sis línies d’investigació crítica que marcaran les actuacions del Macba en els propers tres anys.

Aquestes línies defineixen els centres d’interès del museu i passen per reflexionar sobre l’heterodòxia artística, els discursos postcolonials, els vincles entre l’art i l’escriptura, la història política del cos humà, l’arquitectura com a generadora de cultura i la visualitat de l’experiència artística. Segons Roma, aquestes línies “tenen la voluntat d’atorgar al museu camp semàntic i vocabulari, un fet molt important perquè és el que et defineix”.

Connectat amb l’entorn artístic

El moment actual, explica Bartomeu Marí, “és un moment de reflexió en el marc d’un període que aprofitem per créixer, però també per implicar-nos amb la ciutat i amb el context artístic que ens envolta, especialment al Raval”. Seguint aquesta voluntat i perseguint l’ànima que va impulsar la creació del Macba, la nova manera de treballar busca vincular d’una altra manera els diversos àmbits del museu per “mantenir l’excel·lència i connectar amb nous públics”.

Així, a partir d’ara el Macba es vol convertir en un centre de producció de coneixement immaterial perquè, com ha assegurat Beatriz Preciado, “un museu que no investiga es converteix en un gran magatzem de coses”. En aquest sentit, incorporaran nous formats i perfils artístics, concebent el museu com “un laboratori per reinventar l’esfera pública, un lloc d’utopia on mantenir la creença que es pot canviar la societat, encara que sigui en un grau micro”.

Nous formats per a nous públics

El Macba incorporarà formats que hibriden entre les exposicions tradicionals i les propostes més heterodoxes i que tenen en comú el fet d’entendre l’art com a part dels processos d’emancipació política, estètica, somàtica i sexual que pateix la societat. Durant el mes d’abril, presentarà diverses mostres que s’aproximen a l’evolució de la imatge en moviment, com les dedicades a Eugeni Bonet i Pierre Huyghe.

Dins la secció de programes públics, el museu vol recuperar “el sentit de servei públic” i arribar a altres audiències. Un exemple en són els debats, que, segons Preciado, volen fer “descendir a altres públics perquè, tot i ser sofisticats, creiem que hi ha una demanda de producció de sentit”. En aquesta exploració, el Macba ha programat propostes destacades, com “Esto es la noche”, un seminari que es durà a terme entre les 12 de la nit i les 6 del matí i en què convidaran un artista a pensar la nit com una exposició efímera; la creació d’un taller d’escriptura amb un lloc rellevant per a les editorials alternatives barcelonines; o un curs de cultura pop, amb les sèries de televisió americanes com a protagonistes.