Acte de presentació de la nova instal·lació del mural que Keith Haring va pintar a Barcelona

27/02/2014 - 00:00 h

Raval Cultural i el MACBA impulsen una nova instal·lació coincidint amb el 25è aniversari de la creació que l'artista va fer en un mur d'un edifici avui inexistent a la plaça Salvador Seguí.

El mural de Keith Haring “Todos juntos podemos parar el sida” torna al carrer coincidint amb el 25è aniversari de la seva creació. Originàriament, l’artista va pintar la seva obra en un mur d’un edifici avui desaparegut, situat a l’entorn de la plaça Salvador Seguí. L’espai escollit per re-instal·lar l’obra de Haring és un mur situat a tocar del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Des de Raval Cultural, i amb la col·laboració del MACBA, s’ha decidit aprofitar l’avinentesa de la celebració del 25è aniversari d’aquesta obra, per posar en valor el fet que el Raval ha estat i és pol d’atracció de grans artistes de fama mundial, com Keith Haring. El MACBA és el museu dipositari del calc a mida real, que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar fer de l’obra l’any 1992, abans d’enderrocar el mur. Així mateix es conserven mostres del color original, color que serà reproduït en la nova instal·lació.


El Raval, un barri escollit per l’artista


Haring va escollir el Raval per pintar la seva obra. Va ser l’any 1989. Per aquella època, Haring ja era un artista consagrat, un mite de l’art urbà que havia revolucionat l’expressió artística als vagons i a les parets de les andanes del metro de Nova York. De visita a Barcelona, Haring va assistir a la inauguració d’una exposició del pintor conceptual i escenògraf Frederic Amat, on la fortuna va voler que hi coincidís amb Montse Guillén, propietària del restaurant El Internacional de Nova York, un local on Haring hi anava sovint i que estava freqüentat per artistes com Andy Warhol o Jean-Michel Basquiat. Allà mateix va sorgir la possibilitat de fer alguna obra a Barcelona en relació a la sida, i Haring va acceptar de seguida, malgrat que tenien poc temps per aconseguir els permisos, ja que l’artista se’n tornava a Nova York en pocs dies. Però això no era un problema per ell, acostumat a realitzar obres en molt poc temps, fins i tot en segons.


D’ altra banda, l’any 1988, un any abans d’arribar a Barcelona, Haring va ser diagnosticat com a portador del virus VIH. En conèixer la seva malaltia, les seves obres es van tornar molt més dures del que ja eren, i va intensificar els seus treballs sobre la sida.


Per tant, al febrer de 1989 a Barcelona, Keith Haring va acceptar la proposta: Pintaria un grafit que alertés sobre la malaltia de la sida.L’única condició que va posar era poder escollir el lloc on es faria el dibuix.Després de voltar per diferents barris, l’artista va escollir la plaça Salvador Seguí del Raval, entre el carrer Robador i Sant Pau, on hi havia una paret inclinada prou llarga. L’elecció de Haring no va ser casual, ja que el Raval representava les lluites socials per recuperar un barri molt malmès per la pobresa, la droga i les malalties de transmissió sexual, com ell mateix havia vist a les zones marginals de Nova York.

Un any després de realitzar la seva obra barcelonina, l’any 1990, Keith Haring va morir a causa de la sida amb 31 anys d’edat.


Un nou punt d’interès de Raval Cultural


La recuperació del mural de Keith Haring esdevé una nova fita, un nou espai d’interès en aquest cas per als amants de l’art, que se suma a la gran oferta cultural que el Districte de Ciutat Vella ha reunit i promou sota la marca Raval Cultural.


Raval Cultural és de fet una iniciativa que posa en valor una enorme riquesa patrimonial, arquitectònica, arqueològica i històrica que se suma al teixit format per les més de 300 entitats i institucions culturals ubicades al barri.


La recuperació del mural, per altra banda, s’emmarca en una de les tres línies d’actuació de Raval Cultural: l’acció cultural pròpiament dita.


El Districte de Ciutat Vella va presentar Raval Cultural al mes de juny de 2013 en un acte en el qual eren presents moltes de les entitats i institucions que hi estan implicades, i el va presentar com el colofó de la gran remodelació urbana i urbanística que va començar als anys vuitanta en aquest territori. Es tracta d’una transformació molt més conceptual i que comporta també un canvi radical en la qualitat de vida dels veïns.


Raval Cultural es va començar a gestar a començaments d’aquest mandat i a partir del moment que la Filmoteca de Catalunya, l’última peça d’aquesta gran transformació urbana, va obrir portes.