Antecedents

Ciutat Vella ha experimentat un intens procés de transformació i revitalització urbana des de principis  dels anys vuitanta. Un procés que va començar amb els Plans Especials de Reforma Interior del Casc Antic i la Barceloneta (1979-1986) i la posterior declaració de tot el Districte com a Àrea de Rehabilitació Integral (1986) i que s’ha allargat fins avui, a partir d’un degoteig de plans de reforma en cadascun dels seus barris.

Més enllà de la dimensió purament urbanística, en els últims anys han tingut lloc programes orientats a regular àmbits del desenvolupament social i econòmic del territori, així com polítiques públiques d’intervenció focalitzades i de caràcter integral per incrementar la qualitat de vida dels habitants del territori. En aquest sentit destaquen dos tipus de programes: el Pla d’Usos i la Llei de Barris.

Pla d’Usos de Ciutat Vella

El conegut com a Pla d’Usos de Ciutat Vella (formalment: Pla especial d’establiments de concurrència pública i altres activitats de Ciutat Vella) és una eina urbanística que s’utilitza per regular la implantació de determinades activitats al territori i ordenar els establiments de pública concurrència (bars, restaurants, teatres, locals musicals, cinemes, etc.), per tal garantir la mixtura d’usos i defensar la vida veïnal al Districte. El primer Pla d’Usos es va aprovar l’any 1991, tot i les posteriors modificacions (1995,2000 i 2005) no és fins al 2010 que es proposa dividir el Districte en diverses zones: unes de més denses (on la nova implantació d’activitats és més restrictiva), unes zones intermèdies i unes zones permissives (on és més fàcil ubicar una activitat).

L’any 2013 es va realitzar una modificació del Pla, que rebaixava les restriccions al sector turístic en permetre la ubicació de més hotels al Districte. Tot i que es continuava amb la voluntat d’equilibri entre la creixent activitat econòmica del Districte i la qualitat de vida de les seves veïnes, es va definir una nova zonificació ampliada i es van prioritzar nous objectius com l’arribada d’inversions i la renovació d’establiments, permetent l’augment del nombre d’equipaments turístics hotelers. La manca de control exhaustiu sobre les altes i baixes d’establiments obliga a invertir esforços per tal de garantir l’equilibri comercial.

Aquesta és la normativa vigent en l’actualitat (juny 2016) i té un gran impacte en el desenvolupament econòmic del Districte. Cal sumar-hi el Pla d’Usos propi per a la Rambla, elaborat a finals de 2014 atenent a la seva condició de zona singular (Pla Especial d’Ordenació de la Rambla).

Llei de Barris

Ciutat Vella ha comptat amb projectes d’intervenció integral en tres convocatòries de la Llei de Barris (Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial) en les zones de Santa Caterina i de Sant Pere (2004-2008), la Barceloneta (2008-2012) i Raval Sud (2010-2018). Aquesta Llei va dotar les administracions catalanes d’instruments d’intervenció en la millora dels territoris que, per les seves condicions, requerien d’atenció especial per part dels poders públics. La Llei de Barris, en l’actualitat vigent a Raval Sud fins a 2018, és una política de rehabilitació urbana focalitzada en territoris vulnerables i que busca realitzar una forta inversió pública com a palanca de transformació. Les fonts de finançament són aportades entre la Generalitat i els governs locals, essent la mitjana aproximada d’uns 10 milions d’euros per convocatòria.

Davant les precedents polítiques puntuals i sectorials, la Llei de Barris té una voluntat d’integralitat i d’intervenció de manera simultània en diferents àmbits (social, físic/urbanístic, econòmic, ambiental) a partir del tractament multidimensional dels problemes que afecten els barris. Alhora, destaca per la voluntat de treball conjunt per part de multiplicitat d’actors del territori sota un objectiu comú: millorar un barri, produint-se certa transversalitat horitzontal (treballant conjuntament àrees com serveis socials, urbanisme i promoció econòmica) i transversalitat vertical (participació del teixit associatiu i del veïnat, associat o a títol individual). En el cas de la Llei de Barris del Raval Sud, el context de crisi econòmica global va endarrerir l’arribada de les inversions per la realització dels 36 projectes acordats de millora social i urbanística, motiu pel qual aquesta política s’ha desenvolupat en vuit anys i no en els quatre establerts en un principi i continua essent operativa en l’actualitat. En el context actual, la Llei de Barris del Raval Sud s’integrarà en el projecte de Pla de Barris engegat aquest mandat.

Marc actual

PAM/PAD

El marc actual ve definit primerament pel Programa d’Actuació Municipal (PAM) i el Programa d’Actuació del Districte (PAD) de Ciutat Vella, instruments de planificació encara pendents d’aprovació on es recullen les línies prioritàries, els objectius i les actuacions que el govern municipal es compromet a desenvolupar durant el mandat. Aquests documents essencials s’han elaborat de forma participativa a partir d’un procés enfocat a debatre i construir col·lectivament les actuacions i prioritats de l’acció de govern amb la ciutadania i donant especial protagonisme als barris i a la participació presencial i digital dels veïns i veïnes.

Les prioritats d’actuació en l’àmbit socioeconòmic d’aquests fulls de ruta, tant a escala de ciutat com de Ciutat Vella, destaquen la voluntat d’impulsar l’economia cooperativa, social i solidària, l’aposta per diversificar el model productiu, l’impuls de l’ocupació de qualitat i el foment d’una economia de proximitat més arrelada i capaç d’aprofitar les potencialitats existents en el territori.

Pla de barris contra les desigualtats

El Pla de barris contra les desigualtats és una de les principals mesures del govern municipal en clau social. Preveu invertir fins a 150 milions d’euros en 10 plans de barris a zones especialment sacsejades per la crisi, amb l’objectiu principal de reduir les desigualtats. Es marca reptes com recuperar l’activitat econòmica, fer front a dèficits urbanístics o “apoderar els veïns”, a partir d’actuacions “coproduïdes” entre el teixit veïnal de la zona i el consistori en el seu conjunt.

Tot i que en aquesta ocasió els recursos provenen en gran part del pressupost municipal, el Pla de barris contra les desigualtats recupera a grans trets els eixos principals de l’anterior Llei de Barris (Llei 2/2004), posant en aquest cas especial èmfasi en la dinamització econòmica i els programes socials (educació, convivència i salut).

Els barris objecte d’aquest programa s’han determinat analitzant variables com el nivell de renda mitjana, els indicadors socioeconòmics, educatius i sociosanitaris, però també punts com els dèficits urbanístics o l’estat del parc d’habitatge. Estan repartits entre els districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. 

Pla Estratègic de Turisme 2016-2020

D’altra banda, el Pla Estratègic de Turisme 2016-2020 obre un nou procés de planificació, reflexió i coneixement compartit sobre l’activitat turística a la ciutat i els seus efectes, a través de l’anàlisi de la conjuntura  actual i els escenaris de futur.

El resultat d’aquest procés permetrà definir el conjunt d’iniciatives i actuacions municipals  que han de permetre actualitzar el compromís amb la responsabilitat i la sostenibilitat de la destinació, així com també gestionar l’activitat turística i els seus efectes sobre la ciutat satisfent, alhora, els visitants i els seus propis ciutadans.

Pla d’Impuls del Consum Responsable

Cada vegada més comerços i ciutadans s`interessen pel consum responsable com una aposta per una altra economia i la sostenibilitat. El consum responsable ens apropa a productes locals i/o ecològics, comerç just, circuits curts de comercialització, reparació i reutilització, xarxes col·laboratives, reducció d’envasos... i sobretot a un consum que parteix de la consciència com a instrument de resolució eficaç de necessitats reals i que alhora pot contribuir a reduir desigualtats i incrementar la sostenibilitat. El Pla d’Impuls del Consum Responsable de l’Ajuntament de Barcelona té l’objectiu de potenciar canvis en el consum tant de la pròpia institució com de les persones que habiten la ciutat.