Intercooperació al Raval

dimarts, 9 maig, 2017 - 13:45

Comerç. Entre els mesos de novembre 2016 i març 2017, La Ciutat Invisible ha realitzat l’Informe d’Intercooperació de Ciutat Vella, centrat al barri del Raval.

Entre els mesos de novembre 2016 i març 2017, La Ciutat Invisible ha realitzat l’Informe d’Intercooperació de Ciutat Vella, centrat al barri del Raval.

A partir d’un conjunt d’entrevistes a entitats, comerços i serveis de Ciutat Vella, amb l’objectiu de detectar les necessitats dels agents i valorar les possibles vies de treball conjunt a través de l’Intercooperació, s’ha elaborat l’Informe d’Intercooperació del districte, que consta d’una part teòrica, on s’analitzen els diferents models de desenvolupament econòmic dels darrers temps, així els nous moviments i fenòmens econòmics vinculats a la responsabilitat social i l’economia social i sostenible; i una altra part, on es valoren quins d’aquests models podrien encaixar més a Ciutat Vella i, concretament, al barri del Raval.

El document destaca els Circuits d’Intercooperació com una de les eines de què disposem per elaborar una estratègia d’intercooperació territorial. Formes d’articulació socioeconòmica entre iniciatives d’economia social i solidària local, empreses, entitats i institucions adscrites al Territori Socialment Responsable, que cerquen generar noves estructures econòmiques o transformar les existents per tal d’afrontar, des de la cooperació territorial, la satisfacció de necessitats econòmiques, social i culturals de les pròpies iniciatives així com de les comunitats locals.

Si voleu conèixer el detall dels 5 circuits d’Intercooperació que han sorgit com a proposta a treballar -restauració/alimentació, noves tecnologies, llibreries, banc de recursos i cooperativa de serveis-, feu clic aquí.

Pla de Desenvolupament Econòmic de Ciutat Vella 2016-2021

El Pla de Desenvolupament Econòmic de Ciutat Vella 2016-2021 és un full de ruta per a la dinamització i transformació socioeconòmica del districte amb l’objectiu de canviar dinàmiques com el pes excessiu del turisme, la restauració i l’oci nocturn, la pèrdua de població, l’alta taxa d’atur i el creixement de les desigualtats. Per fer-ho possible, s’aposta pel comerç de proximitat, l’economia solidària, els projectes culturals, el coneixement i la innovació. Tot el disseny del pla ha estat elaborat a partir de propostes del teixit veïnal, comunitari, empresarial, comercial i social del territori.