A Barcelona, la gran majoria de les compres es fa als comerços del barri

A Barcelona, les compres, en la seva gran majoria, es fan als comerços del barri, els mercats recuperen cinc punts en la seva quota de mercat de productes alimentaris, quan els ciutadans han de fer desplaçaments, ho fan a peu i en transport públic i no s’inverteixen més de vint minuts en els desplaçaments. Les diferents àrees comercials de la ciutat reben una puntuació de més de 7 sobre 10. Són punts destacats de l’últim informe d’hàbits de consum i de l’estudi de polaritats comercials. Les dades mostren la consolidació del model de comerç de proximitat de la ciutat de Barcelona, segons ha destacat el regidor de Turisme, Comerç i Mercats, Agustí Colom.

El 94% dels veïns i veïnes fan les seves compres habituals alimentàries al barri on viuen. Això vol dir 9 de cada 10. També al barri de residència es fa el 69% de la compra habitual de productes no alimentaris: 7 de cada 10. Els sectors comercials on es fa més consum són: farmàcia (98,4%), drogueria (92,9%), herbolari (81,2%), floristeria (81,6%) i llibres, diaris i revistes (81,2%).

En canvi, els productes pels quals els consumidors es desplacen a altres barris són: música (56,9%), joguines i esports (44,6%), informàtica i telefonia (38,7%) i roba (36,5%). Només en el cas dels Mobles i decoració, un 27,2% dels consumidors compren en un municipi fora de Barcelona.

Els consumidors barcelonins van a comprar als comerços del seu barri per proximitat (comoditat i tracte personal), als mercats per la qualitat dels productes (junt amb la proximitat i la diversitat) i als pols comercials per la diversitat de l’oferta (a més de poder mirar altres botigues i passejar, a més de raons de proximitat). Per al regidor Agustí Colom, l’informe posa sobre la taula l’esforç i el dinamisme d’un model de comerç que és capaç d’oferir una gran diversitat a cada barri, i subratlla la preferència per fer els desplaçaments a peu i en transport públic.

Trets destacats dels hàbits de consum continguts a l’informe

• Les compres de carn es fan sobretot als mercats (35%), als supermercats del barri (30%), i a les botigues especialitzades (29%)

• Les compres de peix i marisc es fan sobretot al mercat (44%), al supermercat del barri (24%), i a les botigues especialitzades del barri (23%)

• Les fruites i verdures es compren a verduleries (50,3%), als mercats (23,2%) i a supermercats del barri (20%)

• El 80% dels aliments o productes no frescos i begudes es compren al supermercat del barri, mentre que als hipermercats es fan el 2,6% d'aquestes compres

• La gent concentra més la freqüència de les seves compres del que ho feia fa cinc anys. Al 2012 anaven a comprar cada dia el 17,6% dels enquestats, ara el 12,4%

• Un 26,5% de la gent compra per Internet cada 15 dies o més freqüentment, mentre que un 62,7% no hi compra mai

• Les botigues especialitzades i els supermercats són els més utilitzats. El 81,1% i el 79,5% respectivament diuen que hi compren un cop o més a la setmana.

 

Tres quartes parts dels compradors són dones

El comprador més habitual a Barcelona és una dona. Prop de tres quartes parts de les persones que fan les compres són dones, una situació que representa un increment quant a les dades de 2012. També són les dones les que hi aporten més ingressos (un 52% enfront d’un 48% d’homes).

En canvi, i pel que fa a les compres per internet i per gèneres, hi ha el doble d’homes que dones que compren en línia: el 9,55% compren algun producte en línia almenys un cop al mes, mentre que el 19,2% d’ells utilitzen internet per a aquest propòsit.

Botigues al barri, mercats i supermercats 

Les botigues de barri, els mercats municipals i els supermercats són els principals establiments comercials per a compres habituals. Els comerços destaquen en la compra de fruites i verdures (el 50,3% de les compres d’aquests productes es fan a botigues de barri), i en productes de pa, pastisseria i làctics (65,2%). Els mercats municipals són la primera font de carn i porc (34,9%) i peix i marisc (44%), mentre que als supermercats es fan el 80% de les compres de la resta d’aliments i begudes. Pel que fa als mercats, des de 2012 viuen una revifada: el 1997 acumulaven el 29% de les compres alimentàries, el 2012 el 17,7% i a finals de 2017, assoleixen el 21% de quota.

Freqüència de compres més concentrada

Els consumidors barcelonins concentren més la freqüència de les seves compres del que ho feia fa cinc anys, tant pel que fa a productes alimentaris com no alimentaris. Si el 2012 anaven a comprar cada dia el 17,6% dels enquestats, ara ho fa el 12,4% amb aquesta freqüència. En canvi, el número dels que van a comprar un cop a la setmana puja del 22,7% al 42,6%.

Consum per Internet 

Els consumidors barcelonins que compren productes a través d’internet amb una freqüència igual o superior a les dues setmanes representen el 4,2% del total. La xifra s’eleva fins al 12% quan es consideren les persones que ho fan almenys un cop al mes. No obstant, la xifra de les persones que afirmen no comprar mai en línia representa  el 62,7% del total. Tres factors principals expliquen la compra per internet, per aquest ordre: l’edat del consumidor; la seva situació socioeconòmica, i el gènere.

El 35,8% dels consumidors d’entre 18 i 34 anys compren almenys un cop al mes per internet, davant d’un 8,5% de les persones de més de 65 anys. Al mig d’aquests dos grups d’edat, un 20,44% dels consumidors d’entre 35 i 64 anys utilitzen internet com a canal de compra com a mínim una vegada al mes. La familiaritat amb les noves tecnologies s'apunta com la principal condició per al consum en línia.

D’acord amb la situació laboral, el 24,27% dels treballadors assalariats compra en línia una vegada al mes com a mínim, mentre que ho fa el 16,% de les persones a l’atur. En canvi, el 4,66% de les persones jubilades compra almenys un cop al mes per internet, davant d'un 40% d’estudiants que ho fa. Destaca que el 27,7% dels autònoms també utilitza el canal, i tendeixen a comprar més sovint de forma no presencial.

Estudi de polaritats comercials

L’estudi s’ha centrat en 17 àrees comercials: de diferents tipologia: Portal de l’Àngel; Plaça Catalunya – El Triangle; Pelai – Ronda Universitat – Carrer Tallers; Sant Antoni; El Born; Rambla Catalunya – Passeig de Gràcia; Diagonal (de Pg. de Gràcia a Francesc Macià); el Corte Inglés de Maria Cristina; Sants – Creu Coberta – Centre Comercial Les Arenes; Carrer Major de Sarrià; Carrer Gran de Gràcia; Cor d’Horta; Fabra i Puig; Sant Andreu; Centre Comercial La Maquinista; Centre Comercial Les Glòries – Plaça de les Glòries, i Centre Comercial Diagonal Mar. Aquestes àrees comercials reben una valoració de més de 7 sobre 10 per part dels ciutadans.

L'estudi indica que el 30% de barcelonins i barcelonines han estat, de mitjana, en algun d’aquests centres comercials alguna vegada. Destaquen per la seva afluència Portal de l’Àngel (55,7%), Plaça Catalunya – El Triangle (40,4%), i el Corte Inglés de Maria Cristina (36,2%).

El transport privat és una opció clarament minoritària per accedir als centres de polaritat estudiats: de mitjana, el 48,5% dels entrevistats hi arriben caminant; el 38,1%, en transport públic, i el 13,5%, en transport privat.

Les àrees comercials relatives al teixit comercial urbà de barri no cèntric són les que registren una freqüència més alta. És el cas de pols comercials com el carrer Major de Sarrià (el 54,3% afirmen que hi van cada dia o pràcticament cada dia), Sant Andreu (45,5%), Fabra i Puig (44,1%) i Cor d'Horta (43,7%). Per contra, tant les àrees comercials de l'hipercentre barceloní com els centres comercials localitzats lluny del centre de la ciutat registren freqüències menors: Portal de l'Àngel (44,4%), Plaça Catalunya- Triangle (43%), El Corte Inglés de Maria Cristina (43,3%) o el Centre Comercial de Diagonal Mar (38,3%).

Pel que fa als desplaçaments que es realitzen per arribar a aquestes diferents polaritats comercials, només el 19% dels visitants provenen de fora de Barcelona. De fet, de mitjana, el 68,8% dels desplaçaments es fan en menys de vint minuts.

Despesa mitjana: 51,8€

La despesa mitjana a les zones comercials analitzades se situa en 51,8 euros. En aquest context, les despeses més altes se situen en els barris de renda més alta, mentre que la despesa més baixa es troba a les zones comercials de barri i amb una diversificació d'activitats més alta. La proximitat i la localització del pol comercials és la primera raó que els enquestats addueixen com a motiu per anar-hi (67,87%), seguida de l'oferta comercial (11,35%), i el gust personal per zona comercial en concret (7,52%). En totes les variables per les que s'ha preguntat als enquestats, les polaritats comercials aconsegueixen una nota superior al 7. Destaquen la proximitat, la facilitat d'accés, l'ambient, l'horari i l'oferta comercial, valors que obtenen una nota mitjana per sobre de 8. Els preus reben una nota d'un 6,7.