L'impacte del turisme i de la tecnologia plantegen grans reptes per al Comerç

• Les jornades europees de Comerç i Turisme – Vitrines Europe, organitzades per la Fundació Barcelona Comerç han servit per posar sobre la taula els grans reptes que afronta el comerç, i també les ciutats. La tecnologia és un factor clau per al desenvolupament del comerç, així com també ho és el turisme, perquè el retail és un dels sectors que  se’n beneficia directament. El turisme, no obstant, depassa el marc i afecta globalment les ciutats, la ciutadania i les activitats que hi tenen lloc.

La digitalització del retail i la disponibilitat d’eines tecnològiques per al recull i l’anàlisi de les dades procedents de les compres que fan els consumidors, i per una altra banda, l’impacte per al comerç dels ingressos que genera el turisme i les relacions entre tots dos sectors, a més de com les ciutats aborden els avantatges i els problemes que originen la gran afluència de visitants, han estat els eixos dels debats a les jornades. 

Stefani Bollettinari, president de Vitrines Europe, va defensar des del principi dels debats la idea que el comerç no és només una activitat econòmica, sinó una activitat social fonamental per a la qualitat de vida dels ciutadans.

L’alcaldessa Ada Colau subratllava el valor de crear i aplicar polítiques globals a la ciutat per preservar el comerç de proximitat, amb els recursos i les competències de què disposa un ajuntament, al mateix temps que promovia accions des de tres fronts: formació, acompanyament als comerciants en els seus projectes i promoció del comerç, per exemple, a través de la nova targeta de fidelització Viba.Barcelona. Per a Colau, l’impacte de la tecnologia ha de servir per posar en valor l’experiència de la transformació digital del comerç.

Comerç de proximitat com a referent

Les limitacions a l’aparició de botigues turístiques, l’aprovació de plans d’usos que preserven el comerç de proximitat, com a Sant Antoni, són iniciatives que ha emprès l’administració barcelonina per afavorir el manteniment d’un model de comerç de proximitat, el qual al seu torn, afavoreix que els barris se’n beneficiïn en qualitat de vida, perquè on hi ha comerç hi ha activitat econòmica, seguretat i s’estableixen relacions entre la comunitat. “Volem una ciutat més humana, més propera i més segura i les botigues de barri són punt de referència per a les nostres vides", va apuntar.

De l’impacte del turisme, Jose Antonio Donaire, professor de la facultat de Turisme a la universitat de Girona, en va posar exemples flagrants: actualment al nostre país, dels 40 milions d’euros diaris que genera el turisme, el 21% són ingressos per al comerç. Només la restauració ho supera, amb el 26%, mentre que l’allotjament rep el 14%. Les dades mostren la importància i el pes del sector del comerç en l’activitat econòmica (actualment representa el 15% del producte interior brut a Barcelona.)

En el cantó oposat, la professora Cathy Parker de la facultat de Màrqueting de Manchester, va explicar com la ciutat escocesa d’Edimburg rep anualment turistes en una proporció de 9 vegades la seva població. I Barcelona en rep 5 vegades més. Com es fa front a aquest escenari? Tots els participants a les jornades han volgut deixar clar que el turisme és una font d’ingressos que no s’ha de menystenir, però també són conscients que els ciutadans demanen solucions que evitin la gentrificació i unperjudici als residents. Primer, perquè com apuntava Donaire, avui totes les ciutats són una destinació turística i a més cada any s’afegeixen 40 milions de turistes al mercat. A més, molts visitants, o viatgers, en són conscients i rebutgen ser considerats turistes en favor de un tractament diferent.

Barcelona, ciutat de compres

Gabriel Jané, president de Barcelona Shopping City i CEO de la Mallorquina, recordava com Barcelona és actualment la tercera ciutat europea en turisme de compres, amb una valoració molt positiva –un 8,3 sobre 10- per part dels compradors sobre els servei i els productes. El 30% de les despeses d’un visitant a Barcelona són compres als comerços. Però sobretot, el fet que l’oferta comercial de Barcelona, amb botigues que són úniques i genuïnes, a través dels eixos comercials, les accions com ara Shopping Line, i les experièncie de compra de determinats productes a les botigues conformen un model que molt atractiu i propi de Barcelona. "El turisme incideix directament en el comerç i Barcelona n'és el millor exponent", va afirmar Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç.

Per la seva banda, els debats sobre l’impacte de la tecnologia han posat de nou sobre la taula el que ja ve essent un mantra quan es posa en relació el comerç amb els canvis tecnològics i sobretot la digitalització: el més important no és vendre, sinó construir relacions, i avui dia les tecnologies ho faciliten. “La tecnologia no és la pregunta sinó l’ajut per respondre”, insistia Enric Jové, CEO de McCann Wg Barcelona. Les botigues –deia- han de ser experiències, i va explicar com als Estats Units, anar de compres és la primera activitat del temps d’oci per part dels joves nord-americans d’entre 13 i 18 anys. Una altra cosa, és la distribució, davant de l’actitud de molts compradors en línia: ho vull-ho tinc, el que implica una mobilització de recursos per fer arribar a l’usuari les seves compres.

Ser omnicanal

Christian Rodríguez, consultor, va considerar que a més que el consumidor té avui molta més informació sobre el producte, al mateix temps està canviant els seus valors. També va destacar el fet que el coneixement –dades- sobre les seves necessitats i el que finalment acaba comprant resulta vital per a l’estratègia d’un negoci. Les eines que fan servir les grans empreses estan també a disposició del retail, com va recordar Jaume Portell, fundador de Beabloo. “El que cal, per part del comerç, és fer petits canvis per obtenir un valor afegit”, va proposar Rodríguez.

La omnicanalitat és la paraula clau. Tots els ponents, de nou, van insistir en l’error de diferenciar entre estratègies en i fora de línia, tot proposant als comerciants la implantació d’accions que tenen en compte tots els canals –físics i internet.