Les dècades dels vuitanta i noranta van ser un moment estel·lar per al disseny gràfic.

Després de la mort de Franco, amb la integració plena a Europa i l’establiment de la democràcia, els dissenyadors van tenir l’oportunitat de participar en un procés de creació i transformació de la imatge de les institucions públiques, les organitzacions privades i les empreses.

Aquesta exposició mostra una època de vitalitat extraordinària, d’eufòria i de celebració, descrita com “el boom del disseny”. Alimentat en gran manera pel suport institucional i els mitjans de comunicació, aquest boom ens va deixar una expressió que es va fer cèlebre i que reflectia la popularitat del disseny: “Dissenyes o treballes?” Però els dissenyadors gràfics, lluny de tota frivolització, dissenyaven i treballaven intensament, com es pot comprovar si s’analitza aquell moment, en què el disseny va començar a tenir més presència social.

Amb la irrupció de l’ordinador Macintosh i l’arribada del nou mil·lenni, van sorgir noves perspectives i especialitats. Els nostres dissenyadors gràfics van aconseguir consolidar-se i projectar-se internacionalment, mentre començaven a enfrontar-se a reptes nous, com el de la sostenibilitat, la sobrecàrrega informativa o el multiculturalisme creixent de les nostres societats.