El 1731, quan l’ abbé Antoine-François Prévost va escriure  L’histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut,poc s’imaginava que serviria d’inspiració per a la creació d’una sèrie de peces líriques de compositors com Auber, Massenet o Puccini. En la seva partitura, Jules Massenet ens presenta el retrat d’una època: la Regència francesa, que va veure el crepuscle d’un món envellit i incapaç d’adaptar-se, i l’aparent naixement d’una nova societat amb abundants promeses de llibertat. Manon és un personatge complex a mig camí entre aquests dos mons: escapant del convent per abraçar els camins del desig i la transgressió, acaba llançant-se al buit en una relació d’amor apassionada, però també autodestructiva amb Des Grieux. Un preciós parèntesi que només s’obre breument per tancar-se dolorosament.

El director Olivier Py, en al seva aclamada producció per al Grand Théâtre de Genève, es deslliura dels paranys històrics dels anys llibertins del segle xviii, per associar-la a unes imatges memorables de bordells sòrdids portats a la vulgaritat més ordinària. Amb una imatge impossible d’esborrar: un Des Grieux trobant Manon esgotada que s’engalana de joies impotents a l’hora de tornar a la felicitat i donar sentit a una vida.

A partir d’una novel·la moralitzadora, Massenet estrena a l’Opéra-Comique l’any 1884, una obra amb una música seductora i espontània que acabarà per commoure l’espectador, tot fent perdonar l’amoralitat dels protagonistes en el seu camí tortuós. Manon, que aspira per damunt de tot al luxe i a la comoditat, es conduirà a la traïció i a la prostitució. La seva deportació a Louisiana i posterior mort en els braços de l’impotent i penedit Des Grieux és alliçonadora. Des d’una visió misògina, per la seva força i la seva manera d’encarnar el mal i la perdició, ha esdevingut un mite literari a l’alçada d’una sèrie de dones com Cleòpatra, Eva, Salomé, Carmen o Lulú.

Javier Camarena, com a innocent Des Grieux, i Nadine Sierra, com a espurnejant Manon, són la parella protagonista, que serà acompanyada des del podi per Marc Minkowski. Trio d’asos per recuperar aquest paradigma de l’òpera francesa: una història que ens parla des de la provocació i la complaença libidinosa, i de dos adolescents amb set de vida, situats al davant del dilema i d’un tràgic final.

Fitxa artística

Direcció d'escena: Olivier Py

Coreografia i reposició: Daniel Izzo

Escenografia: Pierre André Weitz

Vestuari: Pierre André Weitz

Il·luminació: Bertrand Killy

Producció: Grand Théâtre de Genève i Opéra-Comique (París)