Destinació de peregrinació gastronòmica descentralitzada, rara avis a la seva zona, i ple fins a dalt cada dia pel seu carisma i “alta cuina de barri” segons la seva pròpia definició. Aquesta casa de menjars, que des de 1974 ha servit esmorzars i dinars (no obre a la nit) als veïns i treballadors de la Zona Franca, i a gent que hi va expressament, té al capdavant els germans Sierra Calvo, que van rellevar els seus pares al negoci. Borja, que es mou entre els fogons, va estudiar en una escola d’hostaleria i va formar-se al restaurant Zuberoa d’Hilario Arbelaitz, autor del pastís de formatge que encapçala la carta de postres. Reben primer els matiners àvids de trencar el dejuni amb entrepans, ous ferrats ben acompanyats i plats de forquilla i ganivet. Guisats de la mare sense enganys que el fill ha fet seus. I, al segon torn, hi arriba la parròquia que hi va a l’hora de dinar (imprescindible reservar) per assaborir unes croquetes de pernil ibèric (recepta original), el cap de garrí fregit sencer com a La Tasquería, un tàrtar de tomàquet amb vieires o un risotto, plats de peix en què es nota la influència del mestre basc, i carns, a vegades de caça.