L’Informe de l’Observatori de les Discriminacions del  2024 ha registrat sis situacions d’antigitanisme. 

La Fundació Secretariat Gitano, una de les entitats que aporta dades a l’informe, explica que han identificat situacions en què els cossos policials no registren les denúncies per antigitanisme. En comptes d’això, deriven les persones afectades a la Ciutat de la Justícia a fer la denúncia, incomplint així la seva obligació de recollir-la. A més, denuncien des de la Fundació, això desincentiva les persones afectades a denunciar, ja que és possible que no puguin o no vulguin desplaçar-se fins la Ciutat de la Justícia. 

Tot i això, des de Secretariat Gitano fan una crida a denunciar els fets discriminatoris a les entitats o serveis públics, per tal de disposar de dades ajustades a la realitat i poder fer front a la problemàtica. Expliquen que sovint les situacions d’antigitanisme es comuniquen informalment a les persones properes, però poques vegades es denuncien. 

A més, assenyalen que les persones gitanes continuen patint una doble discriminació als centres hospitalaris: a causa de la seva condició de salut i també pel fet de ser gitanes. Per exemple, en alguns informes mèdics es menciona que són gitanes, com si fos una dada important per al diagnòstic.

Per últim, la Fundació Secretariat Gitano conclou que cal desmuntar l’estigmatització, ja que contribueix a naturalitzar la discriminació.

L’Informe de l’Observatori de les Discriminacions també recull una recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Reconeix desigualtats des d’una perspectiva interseccional i analitza la discriminació de gènere i origen ètnic a la qual s’enfronten les dones i nenes gitanes. Insta els estats membres a promoure la seva participació en la vida política i pública, a recopilar dades desagregades, a dur a terme investigacions i a desenvolupar marcs jurídics, estratègies i plans específics. A més, advoca per la formació en antiracisme, en igualtat i en interculturalitat al personal de l’administració encarregat de tractar amb dones i nenes romanís. 

Una altra proposta que recull l’informe és visibilitzar la cultura gitana de manera positiva, tot evitant estereotips racistes. 

Dia Mundial Contra l’Antigitanisme 

Per tot plegat, el 30 de juliol se celebra el Dia Mundial Contra l’Antigitanisme. L’efemèride recorda els 12.000 gitanos i gitanes a qui van empresonar durant la Gran Batuda Antigitana del 30 de juliol de 1749 durant el regnat de Ferran VI. Aquests fets es consideren un intent de genocidi, ja que es pretenia obligar la població gitana a abandonar la seva cultura i adoptar les formes socials hegemòniques. 

Amb motiu d’aquesta commemoració, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona va organitzar un acte als Cinemes Girona el passat 28 de juliol. S’hi va projectar el documental “Gran Batuda Gitana. Història d’un genocidi”, dirigit per Pilar Távora.