Per unes extraescolars accessibles a tota la infància

El Consell Educatiu de Barcelona debat sobre com garantir unes tardes inclusives i de qualitat amb experiències educatives de la ciutat.

Dimecres 9 de desembre es va reflexionar sobre com aconseguir que les activitats extraescolars siguin equitatives i inclusives a tot el territori en el tercer cicle de debat “I l’educació a Barcelona, què?”. Impulsat pel Consell Educatiu de ciutat, aquest nou seminari web amb el títol “L’educació més enllà de l’escola: equitat i qualitat a les tardes amb extraescolars” es va centrar en els reptes, les respostes i experiències de ciutat d’aquest tipus d’activitats fora de l’àmbit educatiu, però que constitueixen d’una vital importància en l’adquisició d’habilitats i valors per a la infància i l’adolescència.

La pandèmia, les restriccions sanitàries i la crisi socioeconòmica derivada pot tenir un impacte en les activitats extraescolars. L’adjunta al Síndic de Greuges de Catalunya, Maria Jesús Larios, va posar en context les afectacions que pot suposar en el lleure educatiu, el qual encara no s’havia recuperat de l’anterior crisi del 2008. “La situació econòmica familiar incideix clarament en el dret de lleure dels infants i en aquesta situació preveiem una crisi econòmica evident arran de la pandèmia”, afirma Larios, i afegeix que això suposarà una disminució de l’accés al lleure. Per il·lustrar aquesta realitat, des del Síndic van mostrar dades que demostren que aquest estiu hi va haver una reducció del 35% de participants en activitats de lleure amb una pèrdua de 167.000 infants respecte l’any anterior. A partir d’aquí, va plantejar totes les mancances del nostre sistema en el desplegament dels drets de la infància al lleure i va recomanar una major implicació pública a través d’ajuts i bonificacions per aconseguir pal·liar les grans desigualtats d’accés a les activitats extraescolars existents.

En el seminari es va comptar amb intervencions de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) i l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure l’Educació i la Cultura (ACELLEC). Des de la Pincat, la seva coordinadora Anna Sunyer va reclamar una política pública de tardes que tingui els drets de la infància en el centre i, per aquest motiu, va reclamar la participació infantil en el disseny d’aquestes activitats extraescolars. A més, va demanar una major connexió entre educació reglada i l’educació en el lleure. “Cal incorporar el lleure educatiu en totes les seves manifestacions en el procés socioeducatiu de l’infant com un mitjà imprescindible més”, va exposar Sunyer. Per altra banda, des de ACELLEC, el seu gerent Pep Montes va manifestar la necessitat de donar carta de naturalesa al sector professional del lleure i a les seves activitats per tal de conèixer la realitat territorial i poder fer polítiques més efectives. Davant la demanda que l’escola pugui actuar com a node des d’on articular una xarxa d’extraescolars equitativa, Montes reclama que “fan falta professionals de la dimensió sociocultural especialistes en treballar la proximitat en els projectes comunitaris i en connectar les capacitats i els recursos dels centres educatius amb aquest capital associatiu i educatiu que hi ha al conjunt del territori”.

La comissionada d’Educació, Maria Truñó, va exposar quins són els reptes que entoma l’Ajuntament de Barcelona davant la crisi derivada de la pandèmia. En les seves paraules, el més important és “poder treballar en aquest mandat per avançar en una política de tardes amb activitats d’aprenentatge diverses que enriqueixin i que vagin compensant aquestes desigualtats i posant el focus en els territoris més desafavorits i en els infants amb menys oportunitats”. Per a realitzar-ho, Truñó va demanar que cal la implicació de tot el teixit, tant entitats com empreses i famílies. A més, va destacar la necessitat de posar en valor mesures ja consolidades com són les activitats esportives fora escola i que ara caldria també sumar-hi les arts i aprenentatges de tot tipus.

Activitats extraescolars equitatives i que treballen en xarxa

En aquest debat es van presentar tres experiències de tardes a la ciutat de Barcelona caracteritzades pel seu treball en xarxa en el territori i per la seva tasca en favor de l’equitat. En primer lloc, es va presentar la iniciativa de la universitat del temps lliure i el passaport d’aprenentatge de la cooperativa + Educació amb set escoles del districte de Sant Andreu. Segons Oriol Roca, membre de + Educació, es tracta d’una eina per integrar tot el territori en oferir oportunitats extraescolars educatives a través de l’acreditació d’aprenentatges fora de l’àmbit educatiu. “És molt important que fossin les escoles qui ho lideressin, perquè és des d’on es pot reforçar l’equitat perquè allà hi van el 100% dels infants”, afirma Roca. A més, amb aquest projecte s’ha establert un marc de competències transversals comú que permet a infants i famílies conèixer el conjunt d’activitats educatives de l’entorn i fomentar la seva participació, així com que d’altres iniciatives d’entitats i associacions també es puguin sumar i coordinar conjuntament.

La segona activitat extraescolar de la sessió va ser la de l’Associació Riborquestra i l’Escola Cervantes de Ciutat Vella amb el seu tàndem pel dret universal a la música. D’aquesta manera, s’ha creat una orquestra intergeneracional que treballa dins i fora del horari lectiu de les escoles. “Els estudiants poden rebre classes d’instrument dins de l’escola i fora d’escola són els assagis de l’orquestra”, explica Nil Barutel, representant de Riborquestra. En aquest sentit, el projecte aprofita els equipaments del territori per proporcionar oportunitats educatives.

El projecte Raval Estiu educatiu va ser la tercera i darrera experiència extraescolar del seminari web. Com a ponent de la iniciativa, Mercè Garet, va explicar que el projecte va oferir a prop de 500 infants i joves del barri al voltant de 30.000 activitats gratuïtes gràcies a la col·laboració d’equipaments culturals, entitats i serveis municipals. “Va permetre que els mesos de juliol i agost tinguessin una presencialitat que no havien pogut tenir i que poguessin aprendre, compartir i expressar-se”, reconeix Garet. La iniciativa volia respondre a una necessitat del territori de falta d’oferta educativa durant l’estiu.

Les tres experiències són un exemple de projectes extraescolars que responen a desafiaments i necessitats reals del territori amb la participació de múltiples agents. En aquesta línia, són iniciatives que anteposen el dret a l’educació al llarg i ample de la vida de la infància i l’adolescència.

Compartiu aquest contingut