En un context de confinament, que ens impedeix trobar-nos i escoltar el so dels nostres instruments pel Conservatori, us presentem una nova edició de l’activitat: “Coneixes tots els instruments del CMMB?” III. L’objectiu d’aquesta proposta és presentar els instruments que es poden estudiar al Conservatori.
Són els mateixos professors i professores qui ens presenten el seu instrument, ens expliquen per què el van triar i ens ofereixen una recomanació especial. Esperem que tots gaudiu d’aquesta iniciativa!
En aquesta ocasió, els instruments i professorat protagonistes són: l’acordió, amb la Dioni Chico, la trompa, amb el Ruben Chordá, i la tenora, el flabiol i el tamborí, amb el Jordi Figaró.
. Dioni Chico: Jo no vaig demanar tocar l’acordió. Veureu per què ho dic: vinc d’una família de dones autodidactes i cap al 1920 la meva àvia va aprendre a tocar tota sola, un acordió que algú va deixar a casa seva. Devia fer-ho bé, perquè es va convertir en l’anima de les festes de tota la comarca! La meva mare també tocava i encara ho fa, com a aficionada.
Suposo que degut a aquesta manca de formació, la meva àvia va generar un desig: regalar un acordió a la seva primera néta, per tal que pogués aprendre bé.
I així és com em vaig trobar amb aquest instrument a les mans, amb 7 anys.
Poc després vaig començar els meus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona, el nostre on, cal dir-ho, els ensenyaments d’acordió s’acabaven d’implementar per primera vegada a l’estat espanyol (juntament amb els instruments de percussió), gràcies a les recomanacions del compositor Oscar Esplà.
La resta de la meva història ha estat un “enamorament”d’aquest instrument progressiu e «in crescendo», fins al dia d’avui.
Us deixo dos exemples de música que espero que us agradin:
. Ruben Chordá: Vaig néixer en un poble petit de la província de València, on hi ha moltes bandes de música, gairebé a tots els pobles almenys n’hi ha una. De petit escoltava la banda quan feien cercaviles i assistia a cada concert a la plaça del poble.
Això em va donar l’oportunitat d’endinsar-me en el món de la música, i va ser per això que em vaig apuntar a classes de llenguatge musical, que es feien a l’escola de la banda. No era pas una escola de música com les que tenim ara, era una casa vella amb quatre taules i quatre cadires…
A l’hora de triar instrument ho vaig tenir molt clar, segurament influenciat pel meu germà gran que era trompista. Mai em vaig plantejar tocar cap altre instrument que no fos la trompa, i no només això, em vaig enamorar del seu so. A l’edat de nou anys, quan els meus amics somiaven en ser futbolistes o astronautes, jo ho tenia clar, jo volia ser trompista i res més.
I així va ser que vaig començar a tocar la trompa, una trompa que em van deixar a l’escola i que tenia més de cent anys…
Ser trompista m’ha permès, a més de tocar diversos estils musicals en diverses formacions musicals, viatjar per tot el món i visitar països exòtics, i el més important de tot, m’ha permès treballar fent allò que sempre he volgut fer des de ben petit.
Us deixo uns enllaços on podeu escoltar la trompa en diferents estils:
Grup de trompes
https://www.youtube.com/watch?v=GNXYUkxkXys
Solista
https://www.youtube.com/watch?v=EQH0C5yB6JI
Jazz
https://www.youtube.com/watch?v=X32gHAgIpg0
Orquestra
https://www.youtube.com/watch?v=xK7z2NhUrsQ
. Jordi Figaró: a casa som 6 germans i tots vàrem estudiar música poc o molt. Als 7 anys vaig entrar de contralt a l’Escolania dels Escolapis de Sabadell (Pueri Cantores), érem una cinquentena de nois cantant, assàjavem quasi cada dia i cantàvem la missa de tots els dies festius, anàvem a congressos catalans, espanyols i europeus, intercanvis; el repertori era la polifonia des del Renaixement fins els nostres dies, també cant gregorià, paral-lelament havíem de triar un instrument. L’oferta era molt gran, també els instruments de cobla i vaig escollir el flabiol, pensant-me que era un clarinet, el flabiol i jo som inseparables, l’estudio des dels 8 anys, als 13 anys vaig començar la tenora, apassionant instrument, sempre cantant melodies i solista per naturalesa, amb ella he viatjat mig món tocant i estrenant concerts de Tenora i Orquestra, el primer de Xavier Boliart el 1999 amb l’OBC i l’últim l’any passat, el 2018 a Bogotà, del compositor Moisès Bertran. He tingut excel.lents professors d’ instrument i assignatures teòriques. També vaig aprendre el saxo.
M’agrada moltíssim ampliar el repertori dels dos instruments i he estrenat moltes obres, sobretot de tenora i piano, fins i tot de tenora, violoncel i piano i tenora i orgue.
El 1983 vaig entrar al Conservatori a perfeccionar el flabiol i encara hi sóc, un somni fet realitat, ser professor del nostre Conservatori. Lluiteu pel vostres somnis!
Us recomano una versió confinada del trio d’ocells d’Eugène Demaré de 3 deixebles del Conservatori, tots 3 Premis d’honor, acompanyats pel nostre estimat Jordi Vilaprinyó i la sardana Peret Barretó tocada per en Bernat Castillejo.
De tenora, el concert de Bogotà i l’obra Perfils de Joan Elias.
https://www.youtube.com/watch?v=LSvsghN_BAQ
https://www.youtube.com/watch?v=EDG9c6l2_LU