En un context de confinament, que ens impedeix trobar-nos i escoltar el so dels nostres instruments pel Conservatori, us presentem una nova edició de l’activitat: “Coneixes tots els instruments del CMMB?” IV. L’objectiu d’aquesta proposta és presentar els instruments que es poden estudiar al Conservatori.
Són els mateixos professors i professores qui ens presenten el seu instrument, ens expliquen per què el van triar i ens ofereixen recomanacions especials. Esperem que tots gaudiu d’aquesta iniciativa!
En aquesta ocasió, els instruments i professorat protagonistes són: l’orgue, amb la Maria Nacy, i la percussió, amb el Santi Molas.
. Maria Nacy, orgue: Vaig començar a estudiar música de ben petita als Estats Units, on vaig nèixer i d’on és la meva família. Primer de tot el piano, que durant tota la meva infància i adolescència va ser el meu instrument principal, i la meva principal activitat extraescolar. Quan feia 5è de primària, a l’escola pública, hi havia la possibilitat d’aprendre a tocar el violí com a part de la classe de música. En vaig fer un curs, recordo, i vaig passar a la viola, amb un professor particular.
Quan estava a punt de fer els 14 anys, la meva família es va traslladar a Washington, D.C., i allà vaig fer la secundària en una escola privada, on hi havia una orquestra i fins i tot un quartet de corda, on jo tocava la viola. Això sense deixar d’estudiar piano (mínim 3 hores al dia, cada dia…), amb professors particulars. Cal dir que als Estats Units no hi ha un sistema d’estudis reglats de conservatori abans del que seria un grau superior, tot es fa a base de classes particulars. El meu antic col·legi està adscrit a la Catedral Nacional de Washington i va ser allà, a la pregària de cada divendres, on vaig sentir un orgue de tubs per primer cop.
L’orgue em va agradar moltíssim, se’m posava la pell de gallina en escoltar-lo i em va semblar quasi màgic, però quedava una mica lluny del meu ambient familiar. A més, ja tenia molta feina amb l’escola, el piano i els assajos d’orquestra i quartet, com per a pensar en un altre instrument.
Van passar els anys i, en acabar l’escola, vaig venir a Barcelona a passar un any estudiant piano i castellà. Era la tardor del 1975: ha estat un any llarguíssim, però aquesta és tota una altra història…
No oblidava l’orgue: de fet, sempre que sentia música d’orgue a la ràdio, em quedava fascinada, fins i tot electritzada, però no sabia com s’havia de fer per a estudiar-ne. Finalment, el 1980, vaig tenir la oportunitat d’entrar a estudiar orgue al Conservatori. I el meu tercer instrument va esdevenir el principal, i una font inesgotable d’experiències riques i inoblidables. Ara acabo d’adonar-me que el català, que al cap i a la fi és també la meva tercera llengua estrangera, ha esdevingut la que més utilitzo: deu ser veritat que a la tercera va la vençuda!
L’orgue és l’instrument, juntament amb la veu humana, que té el repertori més ampli: hi ha música escrita expressament per a orgue des del segle XIV fins a l’actualitat. També és un instrument que varia moltíssim d’un país a l’altre, d’una regió a l’altre i, per tant, les característiques físiques i sonores de l’instrument “orgue” són quasi infinites. En conseqüència, la seva música és extremadament variada, ja que, al menys fins al segle XX, els compositors de cada lloc escrivien per a l’instrument que tenien al seu abast.
Us passo uns quants enllaços, interpretats per grans amics, col·legues i mestres meus. Espero que en gaudiu tant com jo en escollir-los!
José Jiménez, Batalla de sexto tono (Loreto Aramendi):
https://www.youtube.com/watch?v=h4Dl-tE5iYU
Dieterich Buxtehude, Te deum laudamus, BuxWV 218 (Matteo Imbruno):
https://www.youtube.com/watch?v=3vz9-2meK04
Johann Sebastian Bach, Els 6 corals “Schübler”, BWV 645-650 (Michael Radulescu):
https://www.youtube.com/watch?v=q0DVkNn6idA
Vincenzo Petrali, Suonata per l’offertorio (Enrico Viccardi):
https://www.youtube.com/watch?v=6AD1OI7kwxk
. Santi Molas, professor de percussió: Quan era petit, devia de tenir set o vuit anys, els meus pares em varen dur a un concert de la Banda Municipal de Barcelona, a l’aire lliure. Aquell espectacle em va deixar embadalit.
A la mitja part, el meu pare em va acostar a l’entarimat. El vàrem circumval·lar i a la part de darrera em va ensenyar uns instruments que em varen semblar meravellosos: unes calderes enormes!! brillants!! de coure brunyit! …i el meu pare em va dir que aquells instruments eren molt importants a dins l’orquestra!!
Als dotze anys vaig tenir la possibilitat d’entrar al Conservatori a estudiar solfeig i m’ho vaig passar d’allò més bé. A l’any següent s’havia de triar instrument, així que, no m’ho vaig pensar dues vegades: em varen venir a la memòria aquells instruments tan importants i brillants del concert amb el meu pare i la bateria que veia en els grups moderns. Dit i fet: “les timbales i la bateria”!! A les oficines em varen dir que allò es deia percussió i que eren dues matrícules: una per caixa i una per timbales, com si fossin instruments diferents -en el vell pla d’estudis del 66 ho eren- En aquell instant vaig travessar la porta que em va dur a descobrir, molt poc a poc, tot un univers fantàstic que no coneixien ni els meus companys d’estudi.
El disgust que vaig donar a casa va ser monumental.
Diferents escenaris on podem gaudir dels instruments de percussió: so indeterminat segle XX a solo
https://www.youtube.com/watch?v=N2n9tHCkFC0
uns quants estils junts
https://www.youtube.com/watch?v=YOE272lWOtw
Una de jazz.
https://www.youtube.com/watch?v=VRSjLkj0VMw
el dia a dia a la simfònica
https://www.youtube.com/watch?v=JVmxrhrN9ds
alguns de divertits
https://www.youtube.com/watch?v=bUmYN7NDKkc
https://www.youtube.com/watch?v=4QnPNleGIgE
aquells instruments brillants