En un context de confinament, que ens impedeix trobar-nos i escoltar el so dels nostres instruments pel Conservatori, us presentem una nova activitat: “Coneixes tots els instruments del CMMB?” L’objectiu d’aquesta proposta és presentar els instruments que es poden estudiar al Conservatori, començant per alguns dels mal anomenats minoritaris. Són els mateixos professors qui ens presenten el seu instrument, ens expliquen per què el van triar i ens ofereixen una recomanació especial. Esperem que tots gaudiu d’aquesta iniciativa, que cada setmana tindrà nous protagonistes! Cliqueu la paraula en color per anar als enllaços.
- Sònia Medina, professora de viola: Malgrat que el meu instrument és la viola, vaig començar els meus estudis musicals amb el violí. El meu mestre també tocava la viola i molts cops fèiem duos a classe, entre ells la Simfonia Concertant per a violí i viola de W.A. Mozart. Em vaig enamorar del timbre de la viola, i llavors vaig decidir que volia ser violista. Aquesta versió, malgrat que té molts anys, sempre m’ha agradat molt: Perlman-Zukerman-Metha.
- Josep Julià, professor d’oboè: De petit sempre havia escoltat música clàssica a casa meva. El meu pare va estudiar violí al Conservatori de Barcelona. Sempre em cridava l’atenció l’oboè, ja que té un timbre molt singular. Jo flipava escoltant el Llac dels Cignes i algunes cantates de Bach. Quant tenia 14 anys vaig comprar un disc en uns grans magatzems de Barcelona (ECI) , de qui amb els anys seria el meu professor a Holanda: el Han de Vries. En sentir les primeres notes del concert per a oboè de Marcello em vaig enamorar. Com “cantava” amb l’oboè!! El compositor J.Ph.Eisel, coetani de Bach, va escriure el 1738 “ L’oboè és un instrument del que podríem dir que gairebé parla … És el mes agradable de tots i el que certament, s’apropa més a la veu humana”. Tot i que l’oboè té un caràcter de “poca broma” i que hem tingut les nostres crisis durant més de 45 anys, me l’estimo i no el canviaria per cap altre. Us recomano:Oboè: F. Leleux.
- Joan Izquierdo, professor de flauta de bec: Tinc un munt d’anècdotes al voltant del per què toco la flauta… una de les que més m’agrada és el record d’un dia que, cursant 5è o 6è de primària, la professora de música de l’escola em va renyar perquè no havia practicat la lliçó de flauta: “no sè per què et poses així, al cap i a la fi això no em servirà de res a la vida” li vaig respondre, malcarat.
Força temps després, em va agafar la dèria d’estudiar música: volia tocar el saxo com en Joan Fortuny de la Dharma, el meu ídol. Em vaig adreçar a l’escola de música del meu barri i em van dir que de saxo no en tenien, que si volia podia començar amb la flauta de bec… i me’n vaig enamorar. Quan va ser l’hora d’emprendre els estudis superiors, em va impressionar profundament un concert que un gran flautista* va fer a Barcelona (a l’auditori Eduard Toldrà!) i vaig decidir anar a estudiar amb ell.
Recordo que en comunicar-li la decisió, la professora de piano em va dir que estava triant entre “ser un músic o un musiquet”. Ves per on em va resultar revelador i de moment no me n’he penedit.Walter van Hauwe* tocant la que crec la millor obra mai escrita per la flauta de bec: Gesti, de Luciano Berio
Flautejant en un dels meus projectes més estimats; l’obra que toquem ha marcat la meva vida… - Lleonard Castelló, professor de fagot: A la Vall d’Uixó, el meu poble, tenim tres bandes de música, que podem escoltar sovint en concerts, passacarrers i processons. Poques cases hi ha on no soni algun instrument; a la meva l’avi tocava el bombardí. Potser per això, o perquè passava massa hores jugant a pilota al carrer, els pares em van apuntar a solfeig. Després del primer any de classes, el mestre em va dir que era l’hora de començar a estudiar un instrument i em va fer escollir entre la trompa i el fagot. Sense pensar-ho gaire i sense saber ben bé per què, em vaig decantar pel fagot, del que no en sabia pràcticament res. L’ensurt que va tenir la meva mare quan va veure entrar per la porta de casa un instrument que feia dos pams més que el seu fill va ser d’aquells que costen d‘oblidar. Durant molt de temps vaig ser l’únic fagot de la banda però ara ja fa anys que tenim una secció fantàstica i cada vegada més nombrosa.Si no heu sentit mai una secció de fagots, escolteu aquesta !!!
- Eduard Martínez Borruel, professor de clavecí: Vaig triar el clavicèmbal o ell em va triar a mi: crec que allò important va ser el tenir relació amb altres estudiants de música i la passió que ens portava a quedar per fer música de cambra fora de les hores habituals. Jo estudiava a una escola de música de Mataró i formava part d’una colla d’amics que no ens perdíem cap oportunitat d’anar als concerts que quinzenalment organitzava JJMM (Joventuts Musicals).
Jo estudiava violí i piano i a través d’un company flautista de bec em vaig començar a interessar pel barroc i la interpretació histórica, escoltant discos de vinil de grups com Música antiqua Köln. Vaig decidir anar a estudiar al Conservatori de Badalona i vet aquí que no hi havia places de piano, només de clavicèmbal com a classes pont, i vaig seguir amb el violí. Arran de demanar una espineta (clave més petit) i comprar-la, amb el flautista i un violoncel·lista vam crear un trio amb el qual vàrem començar a fer concerts.
Ja llavors em va quedar clar que el clavecí seria el meu instrument preferit…. Les meves recomanacions:
https://www.youtube.com/watch?v=9euX40KfLE8 https://www.youtube.com/watch?v=KNMsUcwEdGM (mecanisme detallat)
https://www.youtube.com/watch?v=MVN6TVKtWmc mecànica
Clave introducció
https://www.youtube.com/watch?v=Z7jWYiQz1cA
Diferencies entre teclats
https://www.youtube.com/watch?v=4uCCw_hmILA
https://www.youtube.com/watch?v=gw8iYtccRnQ (Ruckers)