You are here

Schubert i Chopin al cicle Dijous Concert

La veu de l’ànima. Es poden fer moltes lectures d’un enunciat que convida a la reflexió.

L`Intèrpret és la veu del compositor. Aquell que li dóna la vida. Però aquest privilegi de penetrar en l’ànima d’altri no és gratuït. Cal un treball honest i rigorós sobre el text musical per extreure’n la seva essència amb l’intent d´aprofondir, en la mesura de les nostres limitacions, en el seu misteri.

La veu com a mitjà d’ expressió. El més proper. El primer que sentim: la veu de la mare. La terminologia derivada del cant va més enllà del seu estudi per incorporar-se a tots els instruments. Tots sabem al que ens referim quan el compositor escriu a la partitura termes com Cantabile.

Com podem expressar el que sentim en un instrument si abans no ho podem cantar?

La veu dels compositors. Pocs com Schubert i Chopin han sabut penetrar a l’ interior de la persona i expressar-ne les seves emocions més pregones. Humil, noble, amable i generosa la veu de Schubert. Una veu que mira endins i apunta al més profund de l’ànima humana. Un compositor en el que música i poesia van de la mà. D’aquí, el lied, que influenciarà tota la seva obra. Càlida, seductora, íntima i apassionada alhora la de Chopin, com un riu desbordat que s´emporta el que troba al seu pas.

Impossible restar indiferent a la seva música.

En una ocasió em van preguntar com entenia la interpretació. Espontàniament vaig dir el que pensava:”…jo no vull impressionar…el que vull és arribar a l`ànima dels que m’ escolten.”

Després d’ un llarg silenci, el meu interlocutor va dir: “Això és impressionant”.

A vegades, no sovint, es produeix el miracle. Pianista i piano semblen desaparèixer de l’ escenari  i la música transcendeix la pròpia persona en un afany  de Bellesa absoluta i eterna.