El Pla de treball 2020-2023 de l’Oficina Municipal de Dades (OMD) és la guia que fixa les grans línies dels projectes i productes per dur a terme en l’actual mandat municipal. Aquest Pla de Treball és el primer que es programa en el marc de l’Oficina Municipal de Dades, creada el febrer del 2018.

El Pla es constitueix com el principal sistema d’ordenació i planificació de la recerca sociològica, de seguiment de l’opinió pública, de producció estadística i d’anàlisi socioeconòmica de la ciutat i entorn d’interès de l’Ajuntament de Barcelona.

També inclou el conjunt d’aplicacions que es derivaran de l’explotació de la plataforma CityOS (principal repositori de dades municipal). Aquest sistema posa en valor l’analítica de dades i suport a la presa de decisions, tant per objectius de gestió com de coneixement en general.

El Pla determina i programa en el temps la difusió de la informació mitjançant els webs d’Estadística i difusió de dades, d’Open Data BCN, de Barcelona Economia i el Registre Públic d’Enquestes i Opinió, les actuals plataformes de difusió pública de la informació dependents de l’OMD.

El setembre de 2016 l’Ajuntament de Barcelona va engegar un procés de transformació digital orientat a una estratègia de dades ètica que posa l’accent en la privacitat, la transparència i els drets digitals de la ciutadania. La Mesura de Govern que concreta aquesta estratègia –Barcelona Data Commons, aprovada el febrer de 2018– està orientada a permetre el desenvolupament de polítiques públiques informades mitjançant l’evidència que aporten les dades, el seu correcte tractament i l’anàlisi que se’n deriva.

L’Oficina Municipal de Dades (OMD) és responsable de la gestió, qualitat, governança i explotació de les dades relacionades amb l’Ajuntament i tots els seus ens associats (públics o privats) que donen servei a la ciutadania. Entre altres funcions, té l’encàrrec d’utilitzar les dades públiques per tal de proporcionar informació que ajudi a resoldre els reptes de la ciutat. Dins d’aquest context, la nova gestió i ús de les dades ha de respectar i complir els valors essencials aplicables a les dades.

Per a l’Ajuntament de Barcelona, aquests valors es recolzen en la dimensió social de les dades, que proveeixen coneixement del govern, la ciutat, la societat, l’economia i el medi ambient. L’objectiu és gestionar-les com a valor estratègic amb visió innovadora per convertir-les en actius intel·lectuals de l’organització. D’igual forma, el tractament de les dades –assegurant la transparència de l’administració- s’orienta als resultats, a la millora de la gestió dels serveis i les inversions, i a mantenir i millorar el rendiment de l’economia, la riquesa i el benestar de la ciutadania. L’objectiu és incrementar l’accés públic a la informació municipal, promocionant la participació pública en el govern.

Dins d’aquest marc, l’OMD té com a missió estratègica impulsar un model més eficient de gestió de les dades, millorar la seva governança, establir una visió estratègica compartida en tots els projectes de dades, alinear les eines tecnològiques a les necessitats d’ús, i incorporar i desenvolupar l’analítica de dades (Data Science) en l’organització. L’OMD i els seus professionals han de donar resposta a les necessitats de coneixement de la pròpia organització. Les noves tecnologies, dins d’un marc d’increment continuat de quantitat de dades disponibles, ens ofereixen l’oportunitat de generar analítica de models, mitjançant algorismes que possibiliten l’obtenció de coneixement d’alt valor. La retenció del know-how és una estratègia fonamental per una administració independent al servei de tothom. És per aquest motiu que cal assegurar la capacitat dins l'organització (tant a OMD com d'altres àrees) que permetin establir l'estratègia en aquest àmbit, així com liderar, executar i/o supervisar els projectes i productes, resultat d'aquesta estratègia.

L’OMD disposa d’un equip interdisciplinari que aborda el tractament de les dades des de diversos angles i té com a funcions:

1. La gestió i integració de dades

La gestió i integració de dades inclou la construcció del repositori de dades corporatiu, el desenvolupament de l’escala Big Data i l’organització de la metainformació, tot garantint la qualitat de la informació.

      2. L’anàlisi de la informació

L’anàlisi compren el disseny, la producció i l’elaboració d’informes de resultats dels models, estudis i enquestes d’opinió a la ciutadania, així com d’altres documents d’elaboració pròpia basant-se en fonts de dades d’origen divers.

      3. La difusió de dades, resultats i informes

La comunicació de les dades es recolza en el principi de les dades com a bé comú, sota els eixos de transparència i protecció de dades personals. Es contempla la difusió de dades i informes a partir d’un Web (Datastore) que integri els actuals webs del Departament d’Estadística i Difusió de Dades, del portal Open Data BCN, de Barcelona Economia i de les enquestes d’opinió, així com les aplicacions analítiques interactives basades en models de consum intensiu de dades.

Tanmateix, l’actual marc digital, on la gestió i l’anàlisi de les dades s’encabeix, no es pot concebre com un terreny de joc tancat on un actor pot treballar de forma autònoma i aïllada. L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’OMD, es vol posicionar com a un actor rellevant dins el marc europeu.

Amb l’actual procés de creixement de les ciutats (segons l’ONU l’any 2050 el 70% de la població mundial viurà a les ciutats), és clau que les institucions públiques treballem conjuntament en iniciatives que ens permetin seguir proveint, alhora que millorant, els serveis que la ciutadania ens demana. És per aquest motiu que és necessari establir aliances clau, que ens facilitin assolir posicions, d’igual a igual, enfront dels grans proveïdors de serveis, per així garantir l’equilibri entre el desenvolupament econòmic, l’equitat i la sostenibilitat, i on la gestió de la tecnologia (i les dades) és, ja actualment, una eina clau per aconseguir-ho.

El Pla de treball de l’OMD 2020-2023 s’estructura en un conjunt d’eixos estratègics on s’identifiquen els objectius generals del Pla i els estudis que s’hi associen. Els eixos estratègics del Pla són els següents:

a. Aportar dades sobre les condicions socials i econòmiques de la ciutadania.

b. Determinar les prioritats de la població de Barcelona: agrupa el conjunt de qüestions destinades a conèixer les prioritats i demandes de la població en l’àmbit social i col·lectiu, i particularment en tot el relacionat amb el gènere, el territori, l’habitatge i el medi urbà.

c. Esbrinar la valoració de la gestió municipal i dels serveis públics gestionats per l’Ajuntament. El conjunt d'indicadors sobre el valor, la percepció de l'evolució i el posicionament del conjunt dels serveis municipals. Conèixer l’opinió sobre l’actuació política municipal.

d. Obtenir coneixement i valor de les dades produïdes en els diversos serveis municipals.

e. Evolució de les diverses eines de coneixement i anàlisi de dades afegint-hi la dimensió prospectiva. Cal incrementar la realització de models amb dades a temps real amb vocació prospectiva i predictiva. Donar suport a la construcció de models que permetin la valoració d’escenaris a futur.

3.2 Metodologia i normalització

a. Donar servei, suport i assistència per a l’elaboració dels estudis, normalització tècnica, innovacions metodològiques i instruments de base per a la producció de coneixement.

b. Integrar metodologies de recollida, tractament i anàlisi d’informació que permetin la comparativa temporal i territorial. Establir les directrius de la governança municipal de les dades.

c. Desenvolupar els algorismes i el programari necessaris per explotar les bases de dades municipals, l’extracció i la càrrega de la informació i la difusió dels resultats.

d. Ús ètic de les dades. Cura especial de tots aquells aspectes regulats pel Reglament Europeu de Protecció de Dades. Especial atenció a evitar establir biaixos per raó de gènere, procedència, o qualsevol altra característica personal.

3.3 Difusió i Comunicació

a. La difusió de dades es guia sota el principi de concebre les dades com a bé comú en una administració transparent que protegeix les dades personals. També inclou la informació als agents socials i polítics, així com als mitjans de comunicació, mitjançant un calendari pautat que queda recollit en aquest Pla.

b. És d’interès estratègic de l’OMD i de l’Ajuntament de Barcelona aportar dades desagregades per variables bàsiques d’anàlisi com el sexe, l’edat i el territori, per tal de conèixer adequadament la diversitat de les necessitats, hàbits i opinions dels col·lectius socials residents a la ciutat.

c. Igualment, es treballa per la promoció i divulgació dels resultats en els fòrums d’interès i que fomentin l’intercanvi de coneixement de les realitats socials urbanes, així com per la publicació dels treballs més rellevants.

d. Es treballa en col·laboració amb altres ciutats i/o agrupacions de ciutats (Eurocities i altres) per aprofundir en problemàtiques transversals a l’entorn de temes com: compartició de dades entre operadors privats i públics, la transparència algorítmica, el tractament ètic de les dades, el compliment (compliance) de normativa (tan internament com per part dels proveïdors de serveis), l’adopció de noves pràctiques i la implementació de nous projectes conjunts.

Els eixos estratègics es despleguen en un conjunt d’objectius operatius que constitueix la relació dels reptes d’informació que s’han d’assolir durant el període de vigència del Pla de Treball 2020-2023. Molts d’aquests ítems són fàcilment convertibles en indicadors. A continuació es ressenyen els objectius en funció de cadascun dels àmbits de coneixement del Pla.

4.1 Conèixer les condicions socials i econòmiques de vida a la ciutat de Barcelona i/o Producció Estadística Oficial

a. Seguiment de l'estructura i organització demogràfiques: tipus de llars, estructura de les famílies, edat d'emancipació, etc.

b. Origen i procedència de la població.

c. Mercat de treball a la ciutat.

d. Habitatge i condicions d’accés.

e. Condicions de treball.

f. Activitat laboral dels barcelonins i barcelonines.

g. Nivell socioeconòmic.

h. Usos del temps.

i. Nivell de formació.

j. Coneixement i ús de llengües.

k. Afectació dels moviments migratoris.

l. Tipus i rellevància de les desigualtats socials en relació al gènere, edat, capacitat econòmica, procedència, etc.

m. Transversalitat, gènere i feminismes.

a. Conèixer les problemàtiques d’àmbit col·lectiu i social que afecten la ciutadania.

b. Visualitzar com aquestes problemàtiques socials afecten personalment els ciutadans i les ciutadanes.

c. Detectar i prioritzar les necessitats ciutadanes i les demandes efectuades a les administracions amb competències en els serveis que es donen a la ciutat.

d. Satisfacció respecte els aspectes personals rellevants (família, treball, formació i lleure).

e. Percepció de l’evolució de la ciutat i el barri.

f. Percepció de l'evolució de l'economia.

g. Indicadors subjectius de satisfacció respecte a la ciutat i el barri.

h. Possibilitar la comparativa d’aquests indicadors amb altres àmbits territorials de referència (Catalunya i Espanya).

i. Vivència quotidiana de la ciutat i el barri: ús dels serveis i equipaments.

4.3 Millorar el coneixement dels hàbits, comportaments i valors de la ciutadania

a. Valors socials i polítics dominants.

b. Creences i pràctiques religioses.

c. Percepció de les condicions de vida.

d. Coneixement i ús dels mitjans de comunicació.

e. Coneixement i nivell d'ús de les noves tecnologies.

f. Coneixement i nivell d'ús de les xarxes socials.

g. Ús de la ciutat i l’espai públic.

h. Participació i associacionisme.

i. Participació cultural.

j. Hàbits de mobilitat.

k. Hàbits relacionats amb el medi ambient.

4.4 Conèixer l’impacte de la gestió municipal. Coneixement i valoració de la gestió i dels serveis públics gestionats per l’Ajuntament i de l’actuació política municipal

a. Valoració de l'activitat general municipal.

b. Percepció de l'evolució de les administracions amb competències a la ciutat.

c. Valoració que la ciutadania realitza dels serveis municipals.

d. Mesura de la percepció de l'evolució dels serveis.

e. Valoració de l'actuació de l‘alcalde /essa de Barcelona.

f. Valoració de l'activitat dels líders dels grups polítics municipals.

g. Intenció de vot a les eleccions municipals.

h. Coneixement de l'impacte dels esdeveniments i conjuntures a la ciutat.

4.5 Ampliar i millorar la confluència amb l’Àmbit metropolità

a. Increment de la col·laboració amb l’IERMB / AMB.

b. Increment de la col·laboració amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

c. Definició i càlcul d’indicadors metropolitans.

4.6 Establir i coordinar la governança corporativa de les dades

a. Govern del sistema Big Data analític CityOS.

b. Generalització d’estàndards corporatius.

c. Realització de la guia de clàusules de dades públiques en contractes de serveis.

d. Col·laboració amb els gestors de la cartografia municipal en el seu manteniment i coordinació institucional.

e. Participació en grups de treball internacionals al voltant de la governança i gestió de les dades en l’àmbit local.

f. Coordinació de taules de treball sobre dades i coneixement.

4.7 Avançar cap a una administració més intel·ligent i més àgil. Dades a temps real i Big Data. Models prospectius i predictius

a. Realització d’aplicacions amb ús intensiu de les dades per a la millora de diferents aspectes de la gestió municipal.

b. Construcció de models analítics i predictius de fenòmens urbans, com la població, l’habitatge, la mobilitat o la seguretat.

c. Enfortiment de la relació entre les diverses àrees i serveis de l’Ajuntament. Taula de Coordinació Transversal de Dades.

d. Monitorització de la prestació dels serveis urbans.

e. Establiment de models de prevenció del frau i males praxis.

f. Exercici de l’autoritat i anticipació al conflicte. Col·laboració amb inspecció i districtes.

g. Obtenció de dades provinents dels gestors de serveis urbans públics i privats.

h. Coordinació dels actors de les diverses àrees de coneixement de gestió propiciant diàleg i la producció d’estudis prospectius.

4.8 Simplificar i augmentar l’accés a les Dades. Adaptació del nivell de la comunicació a totes les necessitats

a. Construcció del Web de Dades Municipal (Data Exchange).

b. Definició i implementació de l’estratègia de les Dades Obertes.

c. Establiment del manual d’estil corporatiu de difusió de dades i analítica.

d. Definició de l’estratègia de difusió internacional de pràctiques/casos d’ús.

e. Adaptació dels nivells comunicatius en funció de la població objectiu de cada producte.

5.1 Documents estadístics i d’anàlisi demogràfica, socioeconòmica i electoral

En una part dels documents realitzats a l’OMD es produeixen estadístiques incloses en el Programa Anual d'Actuació Estadística (PAAE) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) que estableix la descripció tècnica de les actuacions estadístiques d'interès de la Generalitat.

1. Característiques de la població de Barcelona segons el Padró Municipal. Document anual editat a la Col·lecció Informes Estadístics. Síntesi de la lectura del padró d’habitants a 1 de gener de cada any. Inclou dades de la població amb les característiques personals (edat, sexe, nivell d’estudis, procedència, anys d’alta al municipi o els noms més freqüents). Inclosa al PAAE amb el nom Estadística d’estructura i naturalesa de la població de la ciutat de Barcelona (codi 01 01 08)

2. La població estrangera de Barcelona. Document anual editat a la Col·lecció Informes Estadístics. Conté dades de les característiques de la població de nacionalitat estrangera empadronada a la ciutat. També conté la mateixa visió amb la població nascuda a l’estranger. I per últim, s’ofereix un recull de dades estadístiques de les persones de nacionalitat estrangera des d’una visió temàtica, en concret, des del mercat de treball, l’ensenyament, el moviment migratori o la propietat de vehicles i el cadastre. Amb el nom Estadística de la població estrangera de la ciutat de Barcelona, està inclosa al PAAE (codi 01 06 02).

3. Característiques dels domicilis de Barcelona segons el Padró Municipal. Document anual editat a la Col·lecció Informes Estadístics. Conté dades dels domicilis de Barcelona a partir de les adreces de les persones empadronades a la ciutat. Presenta l’evolució, l’estructura i l’ocupació mitjana dels domicilis per districtes, barris, àrees estadístiques basques i seccions censals. Amb el nom Estadística dels domicilis padronals de la ciutat de Barcelona, està inclosa al PAAE (codi 01 03 04).

4. El moviment demogràfic de Barcelona. Document anual editat a la Col·lecció Informes Estadístics. Conté els moviments demogràfics de la ciutat (naixements, defuncions, immigració, emigració, moviments administratius) que es registren en un any, així com seqüències evolutives d’aquests moviments. Queda recollida al PAAE amb dues entrades, una amb el nom Estadística del moviment natural de la població de la ciutat de Barcelona (codi 01 04 03) i l’altra, amb el nom Estadística del moviment migratori de la ciutat de Barcelona (codi 01 05 02).

5. Dades bàsiques del món laboral a Barcelona. Recull de xifres i indicadors del mercat de treball de la ciutat, la seva evolució i comparació amb d’altres àmbits territorials. Conté indicadors de població activa i ocupada, d’afiliació a la seguretat social, d’atur i contractació laboral, de salaris mitjans, de relacions laborals, o de protecció social. Amb el nom Estadística del mercat de treball de la ciutat de Barcelona, està inclosa al PAAE (codi 04 01 06).

6. Estudi estadístic de la Targeta Rosa. Aquest, és un servei de caràcter social impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a l’abast de totes aquelles persones majors de 60 anys o amb una discapacitat igual o superior del 33% acreditada i amb pocs recursos econòmics. Les dades explotades informen de la quantitat Targetes en circulació, dels col·lectius de persones de 60 anys i més i de les persones amb discapacitats.

7. Estadística del parc de vehicles de la ciutat de Barcelona. L'explotació estadística que realitza el Departament d'Estadística i difusió de dades de l'Ajuntament de Barcelona anomenada "Cens de Vehicles" es basa en els vehicles que tenen informada la seva adreça a Barcelona ciutat. La data de referència de les explotacions és la situació del parc una vegada tancat l'any fiscal. Conté informació per tipologia, antiguitat , potència del parc, així com per tipus de propietari (persona física/jurídica) i etiqueta ambiental entre d’altres. També afegeix dades del parc segons marques i models. Amb el nom Estadística del parc de vehicles de la ciutat de Barcelona, està inclosa al PAAE (codi 03 07 09).

8. Estadística dels locals cadastrals a la ciutat de Barcelona. Estadística de les dades del cadastre, amb els resultats per càrrecs, locals, habitatges, finques i edificacions. Les dades es presenten fins seccions censals. És una operació inclosa al PAAE (codi 06 05 11).

9. Estadístiques electorals. Recull de dades de Barcelona de les convocatòries electorals, amb tots els resultats pel conjunt de la ciutat, districtes, barris i seccions censals. Inclou taules, gràfics i mapes. Per a qualsevol de les quatre convocatòries electorals ordinàries (locals, autonòmiques, generals i europees), el dossier preelectoral conté informació sobre les eleccions anteriors, sobre el procés electoral, els resultats de les enquestes preelectorals i els resultats anteriors a Espanya, Catalunya i Barcelona. El dossier postelectoral conté un resum descriptiu amb la síntesi dels resultats, informació sobre el procés electoral, els resultats a Espanya, Catalunya i Barcelona, així com comparativa amb resultats anteriors. Amb el nom Estadística electoral de la ciutat de Barcelona, està inclosa al PAAE (codi 04 09 02).

10. Renda familiar disponible. Estudi anual de la distribució territorial de la macromagnitud Renda Disponible de les llars de Barcelona, dels districtes i els barris. L’estudi calcula a nivell de districte, l’estructura dels ingressos i mesura l’efecte que té sobre la Renda Disponible l’acció redistributiva de les administracions públiques.

11. PIB anual i trimestral. Estudi d’estimació de la macromagnitud PIB per la ciutat de Barcelona en nivells i en evolució real a 10 sectors d’activitat econòmica, incloent un zoom pel darrer any disponible a 40 branques d’activitat econòmica, per tal d’aproximar millor l’estructura productiva i l’especialització de l’economia de la ciutat. Igualment es fa l’estimació de l’evolució trimestral del PIB de Barcelona en taxes interanuals en volum (creixement real) pels quatre grans sectors, amb una desagregació addicional del sector serveis a tres subsectors.

12. Índex de Confiança del Consumidor. Indicador del consum de les llars, element bàsic de la demanda agregada d’una economia. La confiança es defineix com una mitjana entre l’avaluació retrospectiva de la dinàmica econòmica (situació) i l’avaluació del futur d’aquesta dinàmica (expectatives) de tres components: Confiança en l’economia de la llar, en l’economia de referència i en el mercat de treball

13. Informe de salaris. Explotació de les dades de la Mostra Continua de Vides Laborals de l’INE per obtenir el salari mitjà de la ciutat i el detall en funció de les característiques personals de les persones assalariades (sexe, edat, nacionalitat, formació) així com d’altres variables lligades al seu lloc de treball o tipus de jornada. L’estudi estima la bretxa salarial de gènere i l’evolució de la capacitat adquisitiva dels salaris.

14. Informe salaris persones discapacitades. Explotació de les dades de la Mostra Continua de Vides Laborals de l’INE per obtenir el salari mitjà del col·lectiu de persones amb discapacitat residents a la ciutat i el detall en funció de les característiques personals (sexe, edat, nacionalitat, formació) així com d’altres variables lligades al seu lloc de treball o tipus de jornada.

15. Privació Material Severa. El concepte de Privació Material Severa (PMS) forma part de la definició de l’indicador AROPE de l’estadística de condicions de vida a Europa des de 2010, en el marc de l’estratègia Europa 2020.

L’AROPE és la suma de tres dimensions: el risc de pobresa monetària, la baixa intensitat laboral i la PMS. La PMS d’una llar ve determinada per tenir quatre o més privacions específiques d’una llista de nou ítems.

L’anàlisi per Barcelona es centra en els valors de la PMS i la seva relació amb les diferents categories de llar i en el territori, emprant com a font d’informació l’enquesta de serveis municipals.

16. Estat de la ciutat. Informe que recull l’evolució dels principals indicadors de la ciutat i els seus districtes en relació a diverses temàtiques: població i demografia; activitat econòmica; mercat de treball; desigualtat; serveis socials; educació; cultura; habitatge; salut; esports; seguretat; qualitat ambiental i mobilitat.

17. Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Compilació exhaustiva de dades de diferents fonts sobre les persones i l’activitat de la ciutat des de diversos enfocaments (demografia, salut, ensenyament, cultura, treball, mobilitat...). Actua com instrument d’informació i difusió estadística de la ciutat des de 1902. Està inclosa al PAAE amb el codi 09 00 04.

5.2 Documents d’anàlisi al territori

18. Observatori de districtes i barris.

Recull dels principals indicadors de districtes i barris, la seva evolució i la relació entorn la mitjana de ciutat. Els indicadors fan referència a la població i la demografia, activitat econòmica, mercat de treball, habitatge i territori, formació i cultura, serveis socials, transports i comunicacions i seguretat.

19. Observatori de Glòries.

Té com a objectiu mesurar la transformació territorial i socioeconòmica derivada la reforma de les Glòries i avaluar el seu impacte econòmic.

5.3 Estudis d’opinió

5.3.1 Estudis d’opinió inclosos al Pla d’Estudis Sociològics 2020-2023

Els estudis d’opinió a realitzar d’acord amb les instruccions i criteris recollits en el Pla d’Estudis Sociològics 2020-2023 seran:

1. Baròmetre municipal (semestral). És un estudi quantitatiu semestral adreçat a les barcelonines i als barcelonins majors d'edat i amb dret a vot. L'estudi recull indicadors de valoració de l’acció política municipal. A més, permet tenir informació àgil sobre els esdeveniments i situacions d’actualitat a Barcelona. És l’única enquesta del Pla que conté preguntes sobre intenció de vot i valoració de partits i de líders polítics, si bé aquestes preguntes no s’incorporen en el darrer Baròmetre previ a les eleccions municipals. També, el primer Baròmetre posterior a la celebració d’aquestes eleccions inclou preguntes específiques sobre orientació i decisió de vot (Baròmetre post-electoral).

2. Enquesta de serveis municipals (anual). És un estudi quantitatiu presencial amb periodicitat anual. L’univers són barcelonines i barcelonins de 18 i més anys, i recull la percepció de la ciutadania sobre la ciutat i el seu barri, i la seva opinió sobre la gestió municipal tant global com dels diversos serveis municipals. Per les característiques i grandària de la mostra, és l’única enquesta que permet analitzar els resultats amb segmentació territorial bàsica fins arribar als grans barris.

3. Enquesta sociodemogràfica (biennal). És un estudi quantitatiu presencial. El seu univers de referència són les llars de la ciutat i el seu objectiu és quantificar-les i caracteritzar-les, tot descrivint les unitats de convivència que les ocupen, les característiques socials, demogràfiques i econòmiques de les persones que les componen i les condicions objectives en què viuen aquestes persones (l’habitatge, l’estat de l’edifici, les condicions de vida, el nivell econòmic o l’exclusió).

4. Estudi qualitatiu d’opinió ciutadana (biennal). Estudi qualitatiu basat en la tècnica dels grups de discussió complementat amb altres tècniques qualitatives, que recull els discursos dominants de la ciutadania sobre la seva ciutat i la vivència vinculada. Aquest estudi aporta elements nous d’anàlisi difícils de captar en enquestes clàssiques i permet la possibilitat de modificar els arguments dels estudis quantitatius.

5. Enquesta de valors socials (quadriennal). Inspirat en els estudis internacionals de valors, aquesta investigació aprofundeix en les opinions entorn a qüestions ideològiques, ètiques o actitudinals, amb l’objectiu de conèixer el sistema de valors dominant entre les barcelonines i els barcelonins i posar-lo en relació amb altres àmbits territorials. Incorpora i atorga especial rellevància a temes emergents que han passat en els darrers temps a formar part de les preocupacions de la ciutadania i de l’agenda política com la interculturalitat, el gènere, la conciliació familiar, les noves formes de família, la dificultat d’accés a l’habitatge o els nous reptes ètics de la ciència i la tecnologia.

5.3.2 Estudis d’opinió no inclosos al Pla d’Estudis Sociològics 2020-2023

Aquests estudis són, en el moment de la redacció i disseny d’aquest Pla:

1. Òmnibus municipal. Estudi multiclient trimestral que proporciona a l’organització municipal un instrument de consulta a la ciutadania de manera molt més ràpida i econòmica que un estudi ad-hoc. Qualsevol departament de l’Ajuntament pot incloure un paquet breu de preguntes per tal d’obtenir informació estratègica i rellevant de manera àgil i eficient.

2. Enquesta d’ecologia urbana. Estudi organitzat en quatre onades anuals distribuïdes estacionalment (amb un total de 4.000 entrevistes) amb el propòsit de conèixer l’opinió general de la ciutadania respecte la qualitat ambiental de la ciutat i dels seus barris, així com sobre aspectes concrets dels serveis de neteja i manteniment municipals, dels hàbits ecològicament responsables i l’ús de determinats espais urbans com parcs i espais verds, entre altres.

3. Enquesta d’hàbits de medi ambient. Enquesta quadriennal que té com a objectiu explorar els valors, les opinions, les actituds i els comportaments dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona respecte al medi ambient, la sostenibilitat i la emergència climàtica.

4. Enquesta del sector de comerç. Enquesta d’opinió que entrevista anualment 2.400 propietaris/es o responsables d’establiments comercials (PAAE 03 05 02). Permet conèixer les característiques dels establiments comercials de la ciutat, el seu personal, els horaris, els serveis oferts i l’opinió d’aquests/es sobre l’activitat del sector comercial.

5. Enquesta del sector de restauració. Enquesta que entrevista anualment 1.000 propietaris/es o responsables d’establiments de restauració per tal de conèixer les característiques dels establiments de la ciutat, el seu personal, els horaris, els serveis oferts i l’opinió d’aquests/es sobre l’activitat del sector (PAAE 03 06 03).

6. Enquesta d’hàbits de compra. L'objectiu de l'estudi, que consta de 2.000 entrevistes, és fer una anàlisi dels hàbits de compra de les ciutadanes i ciutadans i les llars barcelonines. Es volen conèixer aspectes relatius tant del lloc i tipologia dels establiments on es realitza la compra, com de la freqüència; també dels trets significatius de les persones responsables de la compra de la llar.

7. Enquesta de victimització de Barcelona. Enquesta que té caràcter d’estadística oficial i té com objectiu conèixer la percepció de les persones residents a Barcelona sobre el nivell de seguretat de la ciutat i el barri, així com quantificar i caracteritzar les experiències delictives i els conflictes de convivència patits durant l’any anterior a la realització de l’entrevista (PAAE 04 10 05).

8. Enquesta de percepció de turisme. Enquesta contínua que entrevista cada any 5.000 barcelonines i barcelonins de barris turístics i no turístics per tal de conèixer la seva percepció sobre el turisme a la ciutat, l’afectació en llurs vides quotidianes, l’impacte econòmic i la seva activitat com a turistes.

9. Enquesta d’hàbits esportius. Aquest estudi permet conèixer més en profunditat la població barcelonina en relació a l’esport i la seva pràctica. Té lloc cada quatre anys i entrevista quatre mil persones.

10. Enquesta de la plaça de les Glòries. És una enquesta domiciliaria anual per conèixer com usen l’espai els veïns/es de la zona i quina és l’opinió sobre el projecte de les Glòries que s’està realitzant.

5.4 Aplicacions interactives. Suport a la gestió.

1. Estadístiques de la població de Barcelona. Aplicació per fer seguiment a temps real del nombre de les persones empadronades, la seva evolució així com els principals moviments demogràfics.

2. Transaccions patrimonials. Aplicació per fer seguiment estadístic a temps real dels principals tipus de transaccions patrimonials considerant-ne el volum, valor i tipus, així com la seva distribució territorial.

3. Suport a la política fiscal. Aplicació per l’elaboració d’escenaris d’ingressos de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a partir de la base cadastral actualitzada.

4. Sacs de runa. Aplicació per fer seguiment a temps real i dels sacs de runa en la via pública i de permisos corresponents.

5. Llicències d’obres. Aplicació per fer seguiment a temps real del temps dels assabentats, comunicats i llicències d’obres per tal de detectar possibles males praxis.

6. Auditoria de l’espai públic. Aplicació per fer seguiment dels diversos elements i indicadors de les dades provinents de l’auditoria de l’espai públic.

7. Enquesta de serveis municipals / Baròmetre. Aplicació per fer ús interactiu dels resultats històrics de l’enquesta de serveis municipals.

8. Suport a l’exercici del dret de tanteig i retracte. Aplicació de suport de gestió en la selecció d’immobles als quals es pot exercir el dret.

9. Anàlisi electoral. Aplicació per obtenir i analitzar els resultats electorals al municipi de Barcelona.

10. Cens d’activitats comercials. Aplicació de visualització del cens així com dels seus principals indicadors.

11. Visualitzador COVID-19. Aplicació de visualització amb l’objectiu de quantificar l’abast i l’impacte de la pandèmia de COVID-19 a la ciutat de Barcelona mitjançant l’evolució de diversos indicadors.

5.5. Impuls de projectes corporatius

1. Identificadors de locals en planta baixa. Projecte que ha d’establir un identificador únic a tots els locals comercials de Barcelona i integrar-lo en les diversos aplicacions de gestió.

2. Mapa dinàmic d’equipaments Visualització dels equipaments de ciutat segons tipologia a la intranet.

3. Cartografia cadastral. Resolució de diverses discrepàncies entre la cartografia cadastral i la topogràfica a la ciutat.

4. Govern del CityOS. Gestió integral del principal repositori de dades analític municipal. Tasca elaborada amb estreta coordinació amb l’IMI.

5. Clàusules de dades en contractes de serveis. Proposta de clausulat genèric de dades per al conjunt de licitacions públiques que les hagin de incloure.

6. Estratègia Open Data BCN. Elaboració del Pla que ha de regir l’estratègia de captació, integració i difusió de les dades en format cru o en brut per a la seva reutilització.

7. Repte Barcelona Dades Obertes. Concurs de l’Ajuntament de Barcelona per promoure com a recurs educatiu l’ús de les dades obertes i, en concret, les publicades al portal Open Data BCN. S’adreça preferentment a l'alumnat 3r, 4t d’ESO i cicles formatius dels centres educatius de la ciutat, tutelats pel professorat el qual té la possibilitat d'inscriure's a un pla formatiu específic.

8. DataCity. Programa d'innovació urbana que convida corporacions i empreses tecnològiques a resoldre reptes urbans plantejats per les diferents àrees de l’Ajuntament, i on les dades són l'eina central per resoldre'ls.

9. World Data Viz Challenge Barcelona-Kobe. Concurs organitzat pels ajuntaments de Barcelona i Kobe (Japó) amb l’objectiu que la ciutadania contribueixi a millorar aspectes de la ciutat mitjançant l’anàlisi de dades i la seva visualització que pot prendre forma d’infografia, gràfic, mapa interactiu, etcètera. El repte es realitza paral·lelament a les dues ciutats i els treballs finals es presenten a Barcelona.

5.6 Àrea Metropolitana de Barcelona

El desplegament de l’objectiu operatiu d’ampliació i millora de la confluència amb l’Àmbit metropolità suposa un nou marc de col·laboració entre l’IERMB i l’OMD que, a banda de consolidar les col·laboracions en marxa, proposarà projectes a desenvolupar de manera conjunta. Aquesta relació es traduirà en investigacions/recerques concretes però també es poden ampliar al marc del tractament i gestió de la informació; acords/millores metodològiques i/o altres qüestions que suposin un treball sinèrgic i facilitin la transferència de coneixement.

1. PIB de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana. Estudi d’estimació de la macromagnitud del PIB per al conjunt de l’AMB en nivell i en evolució real.

2. Salaris a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana. Explotació anual de la Mostra Continua de Vides Laborals de l’INE per obtenir el salari mitjà de l’AMB i el detall en funció de les característiques personals de les persones assalariades així com altres variables lligades al lloc de treball o tipus de jornada.

3. Emprenedoria a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Explotació anual de la Mostra Contínua de Vides Laborals per obtenir el nombre i perfil dels emprenedors autònoms de l’AMB. El treball presenta el perfil de l’emprenedor a partir de característiques personals i es calculen les Taxes d’Activitat Emprenedora, definides com el quocient entre el nombre d’emprenedors i el total de població en la franja d’edats entre 18 i 64 anys.

4. Indicadors d’innovació a l’Àrea Metropolitana. Recull anual d’indicadors d’innovació tecnològica (estadística de patents) pels municipis de Barcelona i la resta de l’AMB.

5. EVB-EVAMB. Coordinació en la realització de l’enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

5.7 El Portal “Barcelona Dades”

És un dels projectes més importants i cabdal de l’OMD per aquest mandat. L’objectiu principal del portal Barcelona Dades és integrar i difondre, de forma puntual, eficaç i eficient, un flux de dades i informacions d’alta qualitat sobre l’evolució recent i la situació actual de Barcelona, des del punt de vista econòmic, social, cultural i polític.

Aquest sistema és concep con una eina d’informació, comunicació i participació, plenament inserida a la plataforma d’Internet de l’Ajuntament de Barcelona, i cridada a esdevenir un referent per la qualitat dels seus continguts, el disseny, l’accessibilitat i la interactivitat.

Actualment, la difusió de resultats (indicadors, taules estadístiques, estudis d'opinió, enquestes, anàlisi sectorials, mapes i dades georeferenciades, documents i imatges dels arxius, dades en format reutilitzable, entre d’altres) es realitza des dels següents webs:

• Departament d’Estadística i Difusió de Dades

• Portal Open Data BCN

• Barcelona Economia

• Registre d’Enquestes i Estudis d’Opinió

En aquest mandat, aquests portals –als que en una segona fase s’incorporaran d’altres de ja existents a l’Ajuntament- s’integraran en un únic portal de Dades que concentrarà la informació i facilitarà la difusió i l’anàlisi. Aquest portal s’alimentarà, principalment, dels continguts que l’OMD gestiona a través del seu repositori, el CityOS.

Característiques de la població de Barcelona segons el Padró Municipal.

La població estrangera de Barcelona.

Característiques dels domicilis de Barcelona segons el Padró Municipal.

El moviment demogràfic de Barcelona.

Dades bàsiques del món laboral a Barcelona.

Estadística del parc de Vehicles de la ciutat de Barcelona.

Estadística dels locals cadastrals a la ciutat de Barcelona.

Estadístiques electorals.

Renda Familiar disponible.

PIB anual i trimestral.

Índex de Confiança del Consumidor.

Informe de Salaris.

Informe Salaris Persones Discapacitades.

Privació Material Severa.

Estat de la Ciutat.

Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona.

Observatori de Districtes i Barris.

Observatori de Glòries.

Baròmetre Municipal.

Enquesta de Serveis Municipals.

Enquesta Sociodemogràfica.

Estudi qualitatiu d’opinió ciutadana.

Enquesta de Valors Socials.

Òmnibus Municipal.

Enquesta d’Ecologia Urbana.

Enquesta d’Hàbits de Medi Ambient.

Enquesta del sector de Comerç.

Enquesta del sector de Restauració.

Enquesta d’Hàbits de Compra.

Enquesta de Victimització de Barcelona.

Enquesta de Percepció de Turisme.

Enquesta d’Hàbits Esportius.

Enquesta de la Plaça de les Glòries.

Estadístiques de la població de Barcelona.

Transaccions patrimonials.

Suport a la política fiscal.

Sacs de Runa.

Llicències d’obres.

Auditoria de l’espai públic.

Enquesta de Serveis Municipals / Baròmetre.

Suport a l’exercici del dret de tanteig i retracta.

Anàlisi Electoral.

Cens Comercial.

Identificadors de locals en planta baixa.

Mapa dinàmic d’equipaments.

Cartografia cadastral.

Govern del CityOS.

Clàusules de dades en contractes de serveis.

Estratègia Open Data.

Repte Barcelona Dades Obertes.

Data City.

World Data Viz Challenge Barcelona- Kobe.

PIB de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana.

Salaris a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana.

Emprenedoria a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

Emprenedoria a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

Indicadors d’innovació a l’Àrea Metropolitana.

EVB-EVAMB.