Barcelona Ciutat Digital

A Barcelona hi ha més de mil iniciatives d’economia col·laborativa procomuna, com ara Som Energia, Som Connexió o Som Mobilitat, entre moltíssims altres exemples. L’economia social i solidària, que ja representa un 7% del PIB de la ciutat de Barcelona i és un sector en procés d’expansió, va ser la protagonista de la trobada “Com posar en marxa un projecte social col·laboratiu?” del cicle DSIPLAY d’experiències d’innovació social digital, celebrada el 23 d’octubre a InnoBA.

Durant la jornada, les persones assistents van descobrir diferents maneres d’engegar un projecte col·laboratiu i van poder intercanviar dubtes i opinions amb els emprenedors i les emprenedores del sector.

Què és l’economia col·laborativa?

Però, què entenem per economia col·laborativa? Segons Dimmons, l’equip de recerca de la UOC que lidera la investigadora social i experta en aquest àmbit, Mayo Fuster, “és un tipus d’economia de plataforma, és a dir, de persones distribuïdes i connectades a través d’una plataforma digital, però amb característiques col·laboratives: una governança democràtica i compartida; una política tecnològica i de dades transparent i accessible, i, finalment, una voluntat de responsabilitat i impacte social, com ara la inclusivitat o la sostenibilitat ambiental”.

Seguint aquest marc teòric, Vera Vidal, també de Dimmons, va plantejar que, segons la combinació d’aquests elements i el tipus d’economia de plataforma que construïm, en derivarà un tipus de societat o un altre. Aquesta és la base a partir de la qual s’aplica l’estrella de qualitat procomuna.  

Arran d’aquest debat, l’any 2006 es va crear el grup Barcola, una taula de diàleg entre l’Ajuntament de Barcelona i la societat civil per establir quin model de ciutat es vol construir a partir de les plataformes digitals. El grup es reuneix periòdicament i moltes de les seves decisions es voten a la plataforma Decidim.

Aquesta visió, a més, s’ha expandit internacionalment entre municipis gràcies al Sharing Cities. I des de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa es fomenten aquestes economies a través dels programes d’incubació i els ajuts de la InnoBAdora i la Comunificadora, com va explicar Herminia Gil, responsable d’Innovació Socioeconòmica de BASA.

Empreses i projectes col·laboratius

Les persones assistents a la jornada DSIPLAY han tingut l’oportunitat de conèixer diferents exemples d’empreses i projectes col·laboratius. És el cas de Van WooW, una cooperativa sense ànim de lucre que es dedica a la promoció d’experiències responsables en entorns rurals amb l’objectiu de dinamitzar municipis despoblats. Manuel Guisado, el seu cofundador, va explicar el seu model de cooperativisme de plataforma, en el qual va destacar el model de governança compartida entre persones sòcies i usuàries; una política tecnològica basada en recursos compartits a Github, i una visió de la producció també compartida, on sigui la comunitat qui va millorant el producte.

Un altre exemple va ser Iniciativa Open Data, una plataforma que promou i democratitza l’ús de dades obertes entre les empreses més petites. Segons assegura Lourdes Muñoz, la seva fundadora, es pot generar una economia basada en les dades obertes i, de fet, és l’única manera d’evitar desigualtats, amb mesures com ara la incorporació de la perspectiva de gènere perquè les necessitats de les dones siguin tingudes en compte.

La Iniciativa Open Data creu en la importància de fer projectes que siguin sostenibles i ampliables, com és el cas de l’Open Data Lab que han creat, una reproducció de la feina feta a Barcelona i ara aplicada a ciutats com Tarragona o Alcalá de Henares. Pel que fa al model de negoci, Muñoz explica que la principal font de finançament són les consultories i que els beneficis es reinverteixen en la recerca del centre de dades.

Recursos compartits

Per la seva banda, GlocalShare és una xarxa de recursos compartits sense transacció monetària on es tenen en compte les necessitats i els recursos disponibles en un barri, que s’intercanvien entre els ciutadans i les ciutadanes. L’objectiu de GlocalShare, segons assenyala el seu fundador, Jordi Madorell, és arribar a ser independents de les transaccions monetàries.

GlocalShare està generant un banc de coneixement per optimitzar cada tasca i ser cada cop més eficient a l’hora d’oferir i valorar els serveis, ja que la seva finalitat última és aconseguir passar dels intercanvis competitius als projectes col·laboratius per abordar tasques més complexes, fet que ajudarà a expandir el projecte.

Finalment, Carmela Serantes, fundadora de The Gooodshop, va explicar la seva història: una botiga en línia de productes solidaris i responsables que busca no només ajudar els productors, sinó també incentivar un consum lent i conscient. Actualment aquesta botiga disposa de més de 600 productes produïts de manera ètica, circular, amb objectius d’integració social i amb un 100% de traçabilitat ecològica.

Un sector en creixement

Tots aquests projectes i empreses posen de manifest que l’economia col·laborativa és possible i que, tot i que encara té un llarg camí per recórrer, està creixent i diversificant els seus models i és una opció que es consolida dia a dia.

Tothom qui estigui interessat en aquest sector, pot descobrir-ne més a la propera Sharing Cities Action, que tindrà lloc a Barcelona del 19 al 21 de novembre, dins el marc de l’Smart City Expo World Congress.