Trobada "Com protegir els comuns de l’extractivisme de dades" del cicle DSIPLAY.
BCN Ciutat Digital

Com protegir els comuns de l’extractivisme de dades?

L'últim acte del cicle d’experiències d’Innovació Social Digital a Barcelona #DSIPLAY, que va tenir lloc a l’Hangar, va ser una sessió més enfocada a llançar preguntes i reflexions de futur que a buscar respostes a curt termini. La temàtica ja plantejava un repte en si mateix: com protegir els comuns digitals de l’extractivisme d’actius, o tal com va plantejar el moderador de la sessió, Efraín Foglia de Guifi.net, “on van a parar totes les promeses de codi obert i les seves pràctiques?”.

El públic assistent va conèixer diferents casuístiques de negocis digitals i les problemàtiques amb les quals es troben per protegir els seus desenvolupaments, oberts i compartits a la xarxa, a l’abast tant d’aquells que entenen la filosofia de les tecnologies obertes com dels vampirs que s’apoderen de la informació per a treure’n un rèdit econòmic.

 

Comercialització deslleial

Befaco és una empresa de maquinari musical basada en la filosofia DIY i el coneixement obert i compartit. Segons va explicar Manu Retamero, portaveu de l’empresa, Befaco s’ha trobat amb el dilema d’haver de limitar la informació compartida digitalment a través de diferents nivells de llicència d’ús, perquè hi ha hagut empreses que han replicat els seus productes i els han comercialitzat deslleialment trencant la cadena de compartició.

Aquest és un cas semblant al de Makea, tot i que vinculat al disseny de mobiliari. “Què passa quan dissenyes alguna cosa en codi obert i una empresa t’ho copia? Com es pot protegir aquest producte? S’hi pot fer res?”, plantejava el representant de Makea, Alberto Flores, qui alhora reflexiona sobre el seu projecte, que neix de la mateixa manera però a la inversa, apropiant-se i piratejant una marca comercial reconeguda. La solució a aquests reptes encara han d'arribar, però mentrestant l’equip de Makea sí que veu el valor de seguir compartint i emmagatzemant tot aquest coneixement –prototips, dissenys...– en la seva plataforma per tal que hi romangui i sigui accessible a tothom que vulgui.

 

La veu col·lectiva digital

Aquest dilema de com conservar el coneixement que es genera digitalment per a una transmissió posterior entre les persones és el que també planteja la periodista Karma Peiró arran del projecte #cuéntalo. Tot va començar quan la també periodista Cristina Fallarás va crear aquesta mateixa etiqueta a les xarxes socials, amb la qual denunciava i visibilitzava la violència masclista. El tuit de Fallarás va ser una inspiració que va anar seguit de milers de denúncies en molt poc temps arreu del món.

Arran d’aquest fenomen, un grup d’experts i expertes, entre els quals es trobava Karma Peiró, es plantegen com es pot preservar la història actual, que té lloc en xarxes privades i que en qualsevol moment pot desaparèixer sense deixar ni rastre. Amb aquest esperit neix #cuéntalo i es converteix en un projecte tecnològic de preservació documental i de recuperació de la veu col·lectiva digital.

 

Art, finançament col·lectiu i participació ciutadana

Durant la sessió també vam tenir l’oportunitat de conèixer més coses sobre l’obra apropiacionista de l’artista Mario Santamaria, qui es defineix a si mateix com un paràsit digital, ja que es dedica a fer servir desenvolupaments aliens per a lucrar-se com a artista. De fet, va convidar a la reflexió quan va parlar sobre projectes com el Google Arts Project o les biblioteques, sense anar més enllà, que suposen casos anòmals de prestació de serveis i de creacions que tenen una propietat intel·lectual de manera oberta i gratuïta.

Finalment es va parlar sobre dos projectes que sí que han trobat el seu espai en l’àmbit dels comuns digitals. És el cas de la plataforma de finançament col·lectiu Goteo i la de participació ciutadana Decidim, totes dues molt reeixides, que han sabut traslladar el seu model a moltes i variades aplicacions, i que han aconseguit molt clients, principalment altres ciutats.

La manca de referents legals i jurídics que controlin un entorn tan nou i canviant com el digital, la necessitat d’estendre la cultura del programari obert per a evitar vampirs i com protegir els actius que són un bé comú van ser algunes de les conclusions de la darrera sessió del DSIPLAY. Si vols saber-ne més detalls pots consultar el taulell que es va crear en directe aquí

 

El cicle DSIPLAY d’experiències d’innovació social digital

DSIPLAY ha estat un cicle sobre experiències d’innovació social digital a Barcelona, que es va iniciar durant la passada Maker Faire. Al llarg de vuit sessions que s’han portat a terme de manera setmanal durant dos mesos, s’ha ofert una panoràmica sobre alguns dels conceptes i projectes clau de l’àmbit de la innovació social digital a la nostra ciutat.

Així, s’han abordat temes com ara el finançament de projectes socials, el futur de l’alimentació a les ciutats, les dades, la fabricació digital o la salut d’internet, entre molts altres, i s’han cocreat els continguts conjuntament amb entitats i espais emblemàtics de la ciutat: Elisava, Barcelona TechCity, la InnoBAdora, DecidimFest, els Ateneus de Fabricació, l’Hangar, la Nau Bostik, la Fabra i Coats i el Fab City Hub.

 

Trobada "Com protegir els comuns de l’extractivisme de dades" del cicle DSIPLAY.
Trobada "Com protegir els comuns de l’extractivisme de dades" del cicle DSIPLAY.
Trobada "Com protegir els comuns de l’extractivisme de dades" del cicle DSIPLAY.
Trobada "Com protegir els comuns de l’extractivisme de dades" del cicle DSIPLAY.
Subscriu-te al butlletí Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Ciutat Digital