Un moment de la trobada DSIPLAY “Nous models d’incubació i finançament per a projectes socials innovadors”
BCN Ciutat Digital

Models de negoci per finançar projectes innovadors amb impacte social

Barcelona Tech City ha estat l’escenari de la segona sessió del cicle DSIPLAY sobre experiències d’innovació social digital, una sessió “per fer què els projectes es trobin, s’identifiquin i col·laborin”, tal com va destacar la directora d’Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, Anna Majó.  En aquesta ocasió, s’ha parlat sobre com finançar i incubar projectes innovadors amb impacte social i, a Barcelona Tech City, cocreadora de la sessió, s’hi poden trobar moltes empreses que han sabut superar aquesta dificultat i que serveixen d’exemple i inspiració.  

Albert Cañigueral, representant de Ouishare i moderador de la sessió, va triar Holaluz —que va estar incubada a Barcelona Tech City— com a exemple d’empresa que pot ser socialment responsable, generar impacte i ser econòmicament sostenible. Cañigueral va exemplificar també, amb tot de casos interessants, com l’economia digital amb impacte social té cada vegada més pes, més iniciatives i més espais de reflexió i debat. 

A la sessió vam poder escoltar, de primera mà, els exemples d’empreses de base tecnològica amb impacte social i que funcionen econòmicament. És el cas de l’empresa d’arrodoniment solidari Worldcoo, representada per la seva responsable de comunicació, Anna Moragas, que, en un any d’existència, ha triplicat les donacions, ha ajudat vuitanta causes i ha repercutit en més de 30.000 persones, amb un model de negoci basat en la retenció d’un petit percentatge per suportar els seus costos d’estructura.

 

Microinversions en biotecnologia

Un model de negoci semblant és el de Migranodearena, una plataforma de finançament col·lectiu o microdonacions. La seva representant, Emilia Caralt, va explicar com van ser els seus inicis com a empresa, amb aportacions personals de cadascun dels socis, i com col·laboren amb projectes socials per facilitar-los el finançament a través de donacions.

Capital Cell —presentada per Jordi Riulas— és també una plataforma d’inversions especialitzada en biotecnologia, un àmbit on el ticket mitjà d’inversió (és a dir, la participació econòmica mínima necessària per poder invertir en un projecte) és molt elevat. L’objectiu de Capital Cell és facilitar, a les economies més modestes, la possibilitat d’invertir en projectes biotecnològics mitjançant les microinversions.

L’empresa ofereix als inversors particulars l’opció de participar com a accionistes en aquestes companyies d’elevat potencial a partir de 100 euros per operació (depenent del projecte). Això permet que la cartera d’inversió en biotecnologia sigui més diversa i es pugui donar suport a projectes d’interès que no siguin tan grans. Jordi Riulas va ser molt clar: “Tenim una responsabilitat com a societat: on es posen els diners és on s’investiga”.

 

Capital propi

Un altre projecte que també es va finançar amb capital propi són les eines B-resol i Co-resol, dedicades a recollir denúncies anònimes, la primera a les escoles i la segona a les empreses, una iniciativa molt necessària a la nostra societat i que ha tingut una gran acceptació. El seu un model de negoci és per llicències. 

També es va explicar una iniciativa dedicada a la transferència de coneixement que treballa per apropar el món empresarial al del coneixement —universitats, centres de recerca, etcètera—, aplicar els seus avenços a la societat i fer-los econòmicament sostenibles: The Collider.

Miquel Cerdà, fundador de FILMCLUB, va explicar el seu projecte d’innovació educativa basat en el cinema i l’audiovisual, és a dir, en el cinema com a recurs didàctic de transmissió de continguts. El seu és un model híbrid on conviuen una part sense ànim de lucre, que genera un impacte educatiu que és l’eix de la seva visió, i una plataforma suficientment atractiva amb la qual aconseguir inversió i clients.

 

 

Solucionar problemes propers

Sobre les diverses formes de finançament per a projectes socials innovadors, els participants van recomanar no basar els models de negoci en donacions i projectar-se en iniciatives d’èxit que ja tenen lloc al nostre país, com les esmentades anteriorment, o en altres països, com ara Anglaterra. També es van mostrar partidaris de generar models de negoci suficientment atractius en termes d’inversió per tal d’aconseguir participacions.

La sessió va acabar amb un intercanvi d’idees i dubtes entre el públic i els ponents, on es van destacar alguns punts com el tarannà de proximitat que solen tenir aquests projectes, nascuts amb l’objectiu de solucionar problemes propers; la necessitat que aquestes empreses es facin “atractives” per tal d’atreure inversió, i que la demanda de feina en aquest sector és cada dia més gran, la qual cosa significa que la gent jove està cada vegada més conscienciada de la necessitat de generar un impacte positiu en la societat.

 

Un moment de la trobada DSIPLAY “Nous models d’incubació i finançament per a projectes socials innovadors”
Un moment de la trobada DSIPLAY “Nous models d’incubació i finançament per a projectes socials innovadors”
Un moment de la trobada DSIPLAY “Nous models d’incubació i finançament per a projectes socials innovadors”
Un moment de la trobada DSIPLAY “Nous models d’incubació i finançament per a projectes socials innovadors”
Subscriu-te al butlletí Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Ciutat Digital