Audiències públiques: el format en línia es consolida

Audiències públiques: el format en línia es consolida

Òrgans de participació. Tot i la bretxa digital en certs barris o en certes edats, la participació digital i fins i tot semipresencial presenta molts avantatges per als veïns i veïnes. Una d'elles, afavorir la conciliació.

Les convocatòries de les audiències públiques tenen periodicitat bimestral i se celebren en diferents espais i equipaments dels diversos barris que componen el districte. Però va arribar el 13 de març de 2020, Barcelona es va confinar i les audiències públiques es van paralitzar. Com han continuat en la virtualitat?

Amb la desescalada, a poc a poc els districtes de la ciutat van anar tornant a una rutina, que, tot i que més limitada, s’eixampla imparablement per la virtualitat. I les audiències públiques no se’n van escapar. El 2 de juliol de 2020 Sant Andreu va celebrar la seva primera audiència mixta: una audiència pública a la qual es podia assistir presencialment amb cita prèvia o en la qual es podia participar generant preguntes o comentaris fins a 24 hores abans, mitjançant, en tots dos casos, la plataforma Decidim.Barcelona.

Per a totes les persones que hi van assistir des de casa seva, l’audiència s’oferia en línia i quedava enregistrada per a la posteritat. I Sant Andreu no n’era un cas aïllat: els deu districtes de Barcelona començaven a aplicar a les seves audiències la lògica de la nova normalitat.

 

El nostre fòrum ciutadà

En el fòrum ciutadà o Audiència Pública, la ciutadania rep informació i es presenten i debaten propostes en relació amb una determinada actuació pública, activitat o programa d’actuació.

És un espai de participació pública molt reconegut entre el veïnat per poder expressar qualsevol petició relativa al districte davant del regidor/a. “En la darrera Audiència vaig felicitar tots els estaments del districte. Perquè, malgrat tot, la ciutat no s’ha parat”. Parla Josep Sabaté, que amb 63 anys és resident a Sant Andreu de tota la vida i soci de cinc associacions del barri, entre les quals hi ha la Unió Esportiva Sant Andreu i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Fa quatre anys que no se salta cap Audiència Pública de Sant Andreu (tampoc cap Consell de Barri de Sant Andreu de Palomar), “pel meu interès associatiu i per la vida del districte”, explica.

Sabaté es mostra disconforme amb moltes de les demandes que s’efectuen: “Es posen sobre la taula molts temes locals que no tenen a veure amb tot el districte. Problemes com els de neteja, per exemple.” I opina que no totes les demandes es resolen igual: “Les peticions fàcils se solucionen; les complicades entren en un procés llarg, però s’acabaran solucionant”, comenta en Josep.

 

Incorporant la participació telemàtica

Ara que les audiències del seu districte han passat a la semipresencialitat o a la virtualitat total, com ha estat el cas de l’audiència de novembre, en Josep també hi ha participat: “He fet diverses preguntes virtuals tant per temes de La Pegaso com del futur del museu de la Fabra i Coats.”

Opina que la plataforma Decidim, a través de la qual s’interactua, funciona adequadament: “Demanes poder assistir-hi presencialment o fas una pregunta virtual. I després veus l’audiència en línia. Si ets a la sala de la sessió, hi pots intervenir en directe, però, si no, fas la pregunta i també et responen. I si no te la poden contestar, obren un expedient per després donar-te la resposta. No hi ha cap problema”, assegura el veí santandreuenc.

Judit Vives Soler, cap de comunicació del Districte de Sant Andreu, sap bé tota la maquinària de comunicació que han generat les audiències en línia: “Ara les retransmetem en línia i també per les xarxes socials; fem un document que recull totes les intervencions de l’audiència pública anterior i la seva resposta, i es penja al web del Districte.”

L’anècdota negativa de la virtualitat la va protagonitzar el xat: “A l’streaming pots activar un xat, que hem hagut de deshabilitar perquè es van produir faltes de respecte durant una sessió, tot i que creiem que l’incident no és representatiu”, opina la Judit.

Sigui com sigui, és evident que, com en molts nivells del dia a dia de la ciutat, la participació en línia és aquí per quedar-s’hi, “almenys en format semipresencial, perquè aporta avantatges en la conciliació”, recorda la cap de comunicació. “Pels horaris de les audiències, que, tot i que no es fan gaire tard, alguns perfils de públic se’n poden quedar fora, i la semipresencialitat pot fer que hi siguin presents.”

Vives aposta pel semipresencial, tot i que “el repte és la bretxa digital en certs barris o en certes edats. I ho tenim present. Farem un pla integral al districte per treballar la participació ciutadana digital a través de formació, explicant com fer-ho des del mòbil, generant padrins i padrines digitals… i fer que tothom hi pugui participar”.

 

Que se celebrin audiències… i que se sàpiga

Els espais de participació com les audiències públiques generen una maquinària en comunicació gran i complexa. Ho sap bé Vives, que, quan es va trobar amb el repte de comunicar l’Audiència Pública mixta del juliol, van fer un “gran esforç comunicatiu. Vam demanar ajuda a tots els tècnics del Districte, a totes les entitats, i fins i tot a equipaments com centres cívics, que a priori no han de difondre aquesta informació en el seu dia a dia. Ens feia por que baixés la participació, però finalment vam tenir un número similar de participants”, explica.

El que sí que van pujar van ser les intervencions: “23 al juliol, i aquest setembre, encara més: 25, només sobre el tema de la neteja. El fet que sigui en línia genera més intervencions del normal, tot i que és veritat que, si les classifiquem per tipus, es generen gran paquets d’un sol tema, com ha estat la neteja al districte Sant Andreu. Però gràcies a elles ja hem obert diferents taules comunitàries de neteja als diferents barris, coordinats amb Ecologia Urbana de la ciutat”, conclou la cap de comunicació.

Subscriu-te al butlletí Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Ciutat Digital