Innovació democràtica guiada per models simulats

Innovació democràtica guiada per models simulats

Crònica del LAB #Metadecidim sobre Innovació democràtica guiada per models simulats

La democràcia del segle XXI s'enfronta a reptes molt complexos, de l'economia a l'ecologia, reptes que requereixen mobilitzar la voluntat i el coneixement distribuïts en la societat, i que van ser l’objecte d’anàlisi del LAB #metadecidim el passat divendres 6 d’octubre. La participació es perfila com una via clau a l'hora de catalitzar la intel·ligència i l'acció col·lectiva de la ciutadania. No obstant això, no tots els processos participatius són capaços de fer-ho.

La democràcia és un sistema complex i trobar les condicions que l’afavoreixen és un repte d’investigació de primera magnitud per al projecte Decidim. La democràcia participativa exigeix desenvolupar models científics i simulacions sobre les dinàmiques que es desenvolupen a i al voltant d’aquests processos, les seves condicions i factors clau. Aquests van ser l’objecte d’anàlisi del LAB #metadecidim, divendres passat 6 d’octubre.

Diferents camps d’estudi en sistemes complexos (neurociència, ecologia, economia, etc.) han aconseguit un notable èxit mitjançant el desenvolupament de models matemàtics i simulacions per ordinador.  Com a innovació crucial, en els últims anys,  plataformes com Decidim han obert la possibilitat d’extreure i usar dades massives sobre les dinàmiques de participació digital. S’obre, així, la possibilitat de generar coneixement que permeti millorar els processos democràtics i, potser, els seus resultats. Però la varietat de factors que intervenen en els processos democràtics és immensa i el seu estudi es troba en un estat incipient (a diferència d’altres disciplines).

Luce Prignano, investigadora de la Universitat de Barcelona (vídeo), va detallar que la comunitat científica i els models de sistemes complexos poden ajudar a connectar entre què es vol fer i el com fer-ho. Com connectar una determinada finalitat amb una determinada metodologia,  sobretot a través de la definició de mètriques. Com que no es tracta de buscar una resposta única, Prignano explica que caldrà que els científics treballin amb la comunitat implicada en les plataformes per valorar, conjuntament, les múltiples possibilitats.

Javier Borge-Halthoefer, del Grup de recerca en Sistemes Complexes a l’IN3-UOC (vídeo), va explicar com la ciència social computacional està en un estadi molt immadur per fer aportacions a plataformes com Decidim si se li demana un objectiu pràctic i real. Però si no se li demana això, pot fer aportacions interessants perquè els models d’aquesta tradició tenen l’avantatge d’una gran simplicitat, aquests models mínims no han d’estar liderats per les dades sinó per les preguntes, que poden donar respostes a fenòmens emergents molt complexos.

Miguel Aguilera, investigador postdoctoral en el grup ISAAC de la Universitat de Saragossa (vídeo), va indicar que per dissenyar processos participatius, es poden emprar dues aproximacions: centrades en l’analogia (que busca trobar patrons extrapolables entre sistema i model) o centrades en el mapatge (que tracten de descriure el sistema en qüestió). Cada aproximació implica una connexió entre teoria, models, mètriques, experiència i disseny: la clau és definir aquestes relacions (especialment, les mètriques clau) per millorar la participació.

Oleguer Segarra, co-fundador de Dribia (vídeo), va indicar tres aspectes a tenir en compte en l’ús de sistemes complexos en participació democràtica. Primer, la potencialitat de plataformes com Decidim per  entendre processos en els quals conflueixen l’anàlisi de dades a gran escala, la sociologia i la ciència política. Segon, que aquestes plataformes han de ser neutres. Tercer, que si bé el modelatge d’aquests sistemes ha de ser complex i tenir en compte múltiples escales, les preguntes que es facin sobre la plataforma de participació democràtica han de ser molt concretes.

Vicenç Gómez, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (vídeo), va destacar que hi ha dos tipus d’aproximacions per modelar l’activitat social en plataformes com Decidim. Una seria modelar la dinàmica fent servir sistemes molt senzills que són interpretables i fan servir pocs paràmetres. L’altra seria modelar a partir de models d’aprenentatge automàtic que no són tan interpretables. Va recomanar anar més enllà dels models descriptius i no quedar-se en l’ús de les dades per descriure el comportament sinó utilitzar-los per intervenir en el sistema i optimitzar-lo, garantint en tot moment la seva qualitat democràtica.

Mª Ángeles Serrano, professora ICREA – UB (vídeo) va indicar que, per a definir els models de simulació, cal tenir en compte com es monitoritza la societat i com a partir d’aquí es creen els processos participatius. Aquests processos han de preservar la  neutralitat i assegurar una participació representativa sense caure en els biaixos que hi hagut fins ara en les ciències socials (per exemple, enquestes). Va destacar, també, la importància que aquestes plataformes participatives ajudin a la gestió de la diversitat sense intentar forçar el consens.

Xabier Barandarian, coordinador de Decidim (vídeo), va concloure que cal incorporar simulacions de sistemes complexos per millorar la plataforma de participació democràtica Decidim partint d’un millor enteniment dels fenòmens i interaccions socials.

(vegeu el vídeo de la sessió)

Subscriu-te al butlletí Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Ciutat Digital