Barcelona Ciutat Digital

Entre el 10 de maig i el 12 de juny de 2022, la secció de Polítiques Alimentàries de l’Ajuntament de Barcelona va dur a terme un procés participatiu en línia obert a la ciutadania mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona, a més de debats presencials.

L’objectiu? Contrastar amb la ciutadania el que s’havia treballat i acordat amb un centenar d’agents representatius del sistema alimentari en sessions plenàries i sectorials prèvies i recollir-ne les opinions i aportacions per tal d’elaborar un full de ruta compartit al voltant de la producció, el control, la inspecció i la distribució dels aliments a la ciutat de Barcelona.

Més enllà de les diverses trobades físiques per abordar temàtiques concretes, la secció de Polítiques Alimentàries va apostar per crear un espai de trobada, reflexió i discussió a la xarxa. Com? Ho va fer amb debats oberts en línia i una enquesta, també en línia, publicats a la plataforma digital de participació de l’Ajuntament de Barcelona.

“Utilitzar aquesta eina ens ha permès visibilitzar el procés i arribar a un públic diferent i més ampli del que podem arribar amb trobades presencials. Tot plegat reforça la legitimitat del document final i la confiança de la població barcelonina en el procés”, comenta Ludovic Nau, tècnic de la secció de Polítiques Alimentàries Urbanes.

Pel que fa als debats oberts telemàtics, les persones participants van poder fer comentaris i aportacions diverses al voltant de 8 dels 9 objectius de l’estratègia.

Amb aquest mètode, hi va haver un total de 19 usuaris i usuàries diferents que van fer 29 comentaris. El debat amb més aportacions va ser el que preguntava a la ciutadania “què cal fer des de la ciutat per promoure i defensar dietes saludables i sostenibles per a totes les persones?”. La pregunta va rebre propostes de 9 persones que proposaven “acompanyar la iniciativa d’un procés de suport i motivació mental”, “eliminar o substituir les màquines expenedores dels edificis oficials” o bé “fer acords amb el comerç de proximitat”, entre d’altres.

A més, en una enquesta, a les persones participants se’ls demanava les seves preferències i implicació pel que fa als hàbits que poden transformar el sistema alimentari, així com les línies d’acció que poden tenir més impacte en aquesta transformació. Més de 800 persones, el 80 % dones, van respondre l’enquesta. La franja d’edat en la qual es van recollir més respostes va ser entre els 18 i els 34 anys i els barris més actius van ser l’Eixample, Gràcia i Sants.

Quant a contingut, el resultat va ser que els hàbits que s’identifiquen com a prioritaris per aconseguir transformar el sistema alimentari són el d’incrementar el consum de fruita i hortalisses fresques, reduir el malbaratament alimentari i reduir el consum de processats.

Participació en línia, participació transparent i col·laborativa

“L’objectiu d’obrir un procés telemàtic era obrir el debat a la ciutadania d’una manera més accessible, transparent i col·laborativa, i detectar quins són els interessos i les prioritats reals de la ciutadania. Realment no esperàvem grans aportacions en l’àmbit tècnic, ja que partíem d’una proposta molt treballada amb organitzacions representatives del sector. A diferència d’altres processos participatius en línia, no buscàvem un resultat concret, sinó que buscàvem poder reflexionar conjuntament, i ho hem aconseguit” diu Ludovic Nau.

D’altra banda, també destaca, però, que “tot i que la plataforma Decidim té molt potencial i és una molt bona eina de suport, de moment no substitueix les trobades presencials. Trobar-se en persona és més ric i potser fins i tot més inclusiu, ja que hi ha persones que no tenen accés a internet”.

“El resultat dels vuit debats virtuals i de l’enquesta va ser tot un èxit, estem molt satisfets amb la iniciativa”, explica Nau. Es van poder recollir un total de 819 respostes de l’enquesta i 30 aportacions dels debats virtuals de la plataforma Decidim. “De fet, als objectius i línies de treball de l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 s’han pogut incorporar parcialment 17 de les propostes fetes als debats virtuals i 9 de manera explícita. El document va quedar clos el passat novembre”, destaca el tècnic de la secció de Polítiques Alimentàries.

“Ara que tenim aquest document, s’ha de passar a l’acció. Per tal de fer el seguiment de l’Estratègia hem creat un espai de governança que ja està activat. En aquest cas, es tracta d’un òrgan de participació formal en què participen les organitzacions representatives del sector i de la societat civil. Tot i això, la col·laboració entre la ciutadania i l’administració local no acaba aquí. Amb la ciutadania obrirem nous espais de participació (presencials i virtuals) puntuals i específics més endavant. Hi ha molt camí per recórrer”, conclou Nau.

La participació digital no s’atura

Actualment, per mitjà de la plataforma Decidim, s’estan duent a terme altres processos participatius telemàtics per tal de recollir les necessitats i demandes del veïnat dels diversos districtes de la ciutat. Entre els molts processos actius hi ha el de la reurbanització dels interiors d’illa de la Guineueta, el procés que definirà els futurs usos del Taller Masriera de l’Eixample o la recuperació dels Jardins de la Font del Carbó del barri de La Salut.