Barcelona Ciutat Digital

La Mireia Bosch Mateu  és una de les treballadores d’Opcions i està implicada en el desenvolupament de La Zona, acompanyant entitats i establint-hi sinergies. La Mireia té una llarga trajectòria en la comunicació de diferents organitzacions de l’economia social i solidària, destacant, entre d’altres, Cos cooperativa.

Primer de tot Mireia, que és La Zona? 

La Zona és un mercat digital. El que la diferencia d’altres propostes semblants és que a La Zona hi podem comprar productes però també contractar-hi serveis, sempre emmarcats en l’Economia Social i Solidària (ESS) i amb criteris de consum responsable.

Per garantir que així sigui es demana a totes les entitats que vulguin fer ús de la plataforma de La Zona que o bé facin el balanç social o bé estiguin mapejades a Pam a Pam, que entenem que són les dues eines de què disposem dins de l’ESS per avaluar les nostres pràctiques.

Qui promou el projecte? 

És un projecte que impulsa la cooperativa Opcions, en col·laboració amb altres cooperatives o empreses de caràcter social: Coopdevs, que hi aporta la part tecnològica; Agència Talaia (amb el suport de Dies d’Agost i La Pera), en la part de comunicació; Fent País, en la part de màrqueting digital; Goteo, en la campanya de finançament i la formació en la digitalització de les iniciatives; Koiki, en la logística i la Federació d’Ateneus de Catalunya amb el desplegament territorial dels centres de recollida

Feu una proposta transformadora en 3 passes: 1. Consumir el que és necessari, 2.Consumir sense comprar i 3. Si cal, Comprar amb criteri. Per què, tot plegat?

Si, penso que és interessant recuperar aquestes tres passes, que és on Opcions troba realment el seu sentit: en com ho podem i ho hem de fer per consumir menys i millor. I això és necessari perquè massa sovint el consum és impulsiu i no porta associada una reflexió i, ni molt menys, va associat a la necessitat, sinó més aviat al desig o a la il·lusió de desig convertit en necessitat. Per tant, per intentar evitar aquest parany constant del mercat capitalista cal que sempre a l’hora de consumir ens fem aquestes tres preguntes: realment ho necessito? Puc cobrir aquesta necessitat sense haver de fer una compra, per exemple amb un préstec, un intercanvi o donant vida a quelcom que ja tinc i que puc transformar? I per últim, si realment ho haig de comprar, de quina manera puc fer aquesta compra per tal de reduir-ne els impactes negatius?

Portar aquesta darrera reflexió a l’àmbit digital ens porta a un terreny ben pantanós i que, entenc, ens cal transitar amb molta cautela perquè evidentment els riscos que porta associats la compra per internet s’incrementen a l’enèsima potència: perdem el contacte directe amb la nostra interlocutora/productora/proveïdora, perdem consciència del cost de producció i distribució d’allò que comprem… i ens empoltronim en la màxima comoditat, fent-nos portar a casa allò que volem només amb un clic. És cert, però, que les compres per internet cada vegada són més habituals i que moltes iniciatives de l’ESS, el petit comerç, etc. hi han vist una via. I aquesta és l’aposta de La Zona, explorar aquesta via i fer-ho des dels principis i valors de l’ESS i del consum responsable.

Quines tipologies de productes i serveis es pot trobar ara a La Zona? I quins altres estan previstos?

Idealment tot allò de què ens podem proveir des del mercat social, que sabem que és molt i gairebé en tots els sectors. Pel què fa a serveis hi podem trobar des de subministraments (energia, telecomunicacions) fins a finances i assegurances, passant per serveis de comunicació, salut i cures, gestoria, facilitacions, neteja, jardineria etc.

Pel que fa a productes… buf! Idealment també tots aquelles dels que ens podem proveir dins del mercat social amb, per ara, una excepció: el producte fresc. De moment des de La Zona no hi haurà possibilitat d’abastir-se de producte fresc o de producte que necessiti refrigerat i això és per dos motius, un pràctic i l’altre filosòfic o ideològic. El motiu pràctic és que, ara per ara, no podem assegurar una logística immediata per a producte fresc ni una logística refrigerada. El motiu filosòfic és si realment, un mercat digital, ha d’abastir de producte fresc o si hem de continuar amb la feina feta des dels grups de consum i/o supermercats cooperatius, per petit territori, amb recorreguts de distribució curta… i cuidant molt i molt el contacte amb les productores. Aquest és un debat no resolt, ni dins mateix de la cooperativa, però que sabem que des de diferents sectors de l’economia solidària s’hi està posant la banya. I ja està bé que així sigui.

Però sí que hi trobarem alimentació en sec o envasada, begudes, productes d’higiene personal, roba i complements, petits electrodomèstics…

Com funciona l’operativa de la compra i recepció dels productes i serveis?

Per a la compra de productes l’operativa és com la de qualsevol botiga virtual: la persona entra a la pàgina, carrega el seu carro de la compra, fa el pagament i rep el paquet a casa. Què té de diferent, però, que altres mercats digitals? Aquí la compra que s’està fent és en el marc  de l’ESS i el consum responsable i que la logística té unes mínimes garanties: en la mesura del possible es garanteix la última milla verda i es treballa, sempre que al territori n’hi hagi, amb iniciatives de caràcter social. A més, hi ha hagut un acord amb la Federació d’Ateneus de Catalunya per establir punts de recollida, de tal manera que la persona pot escollir si vol que li portin el producte a casa o el vol anar a recollir en un d’aquests punts.

Per a la contractació de serveis, la cosa va un pèl diferent. A La Zona s’hi podran trobar tots els serveis i quan la persona, empresa o administració decideixi contractar-ne un el que farà serà omplir un formulari que li permetrà establir contacte directe amb l’entitat que el subministra per acabar de tancar la compra. I aquí tindrà la garantia que cada contractació que faci l’estarà fent amb criteri de valor social i a organitzacions que treballen i aposten per un canvi de paradigma.

Poseu molt d’èmfasi en els valors del projecte, per què?  I quins són aquests valors?

Justament pel que et comentava més amunt, amb relació a tot allò que es refereix a l’àmbit digital, un espai aparentment innocu i eteri però que porta associades unes conseqüències materials ben notòries (des d’evasions fiscals, passant per l’impacte mediambiental que genera el mateix trànsit de dades, les externalitzacions i subcontractacions de determinades fases del procés, com poden ser la logística, etc). I és per això que cal tenir ben clars aquests principis que donen forma a La Zona, perquè són guia constant del projecte. I perquè en són la seva singularitat: un mercat digital concebut des de i per a l’ESS.

Ja fa 16 mesos de l’esclat de la pandèmia, que també ha afectat l’àmbit i les organitzacions de l’ESS. Com hi vol donar resposta La Zona?  

Per una banda, és una eina posada a l’abast de totes per a la digitalització de la nostra botiga o per a la comercialització online dels nostres serveis. La idea és poder-la mancomunar i evitar el fet que cadascuna de nosaltres s’hagi de crear la seva pròpia botiga digital i fer l’esforç comunicatiu i comercial que porta associada una botiga online. Mancomunar l’eina i les despeses associades.

I per altra banda, continuar generant esforços per generar venda creuada entre nosaltres: que les nostres respectives bases socials coneguin, a través nostre i de La Zona, totes les possibilitats i alternatives de consum que tenen.

I també fer un salt d’escala. És a dir, aconseguir arribar una mica més enllà dels nostres respectius públics habituals i fer un esforç per arribar a tota la població, oferint-li una alternativa de qualitat i amb impacte social i transformador

Heu obert una campanya de micromecentage a Goteo, que preteníeu aconseguir amb aquesta?

La posada en marxa de La Zona s’ha pogut fer gràcies al finançament públic. Tot i així, cal obrir altres vies de finançament per tal que aquest sigui un projecte sostenible a llarga durada. Per tant la campanya de micromecenatge ens ha de permetre continuar co-finançant el projecte, perquè el potencial de desenvolupament que té és enorme però això, malauradament, porta associada, també, una necessitat d’inversió constant. Els números volen apuntar cap a una autosostenibilitat, que provindrà bàsicament de les aportacions de les sòcies de serveis però també de les vendes que finalment es facin des de la plataforma, és a dir que dependrà de la resposta ciutadana.

Finalment, en un pla més estrictament personal: a partir de la teva trajectòria , tant professional com vital, com veus el futur del projecte La Zona?

Personalment crec que el potencial és gran, però crec que hi ha riscos i paranys en el camí que cal tenir molt en compte. A mi la vida m’agrada viure-la en persona, i no en la virtualitat i penso que fer una economia per a la vida ha de poder dir viure-la, establir relacions, converses, trobades, mirades…. i tot això correm el risc de perdre-ho si ens dediquem només a la digitalització. Potser és cert que ens hem de digitalitzar, i així ens ho estan transmetent moltes de les iniciatives amb les qui hem anat parlant, però ho hem de poder fer a la nostra manera, generant allò que fa molts anys pels que es treballa, fomentant col·laboracions i evitant dinàmiques i lògiques del mercat capitalista. Si això de vegades ja ens costa fer-ho a la vida real, què passa quan ho virtualitzem?

A més cal tenir en compte també el tema de la logística: ara per ara ja hi comença a haver diferents propostes dins de l’ESS però de moment només en àmbit local; i aquest és un debat que cal entomar i em consta que ja s’està fent. Quin és l’impacte ambiental que genera que jo em faci portar un producte a casa, des de la pantalla de l’ordinador? Quantes coses m’he perdut per no haver-me aixecat de la cadira i haver baixat a la botiga a comprar-ho?

Alhora, però, i com et dic, el potencial és gran i un projecte com La Zona pot donar molta visibilitat a les alternatives de consum que tenim. Percebo que hi ha molta il·lusió posada en el projecte, i moltes ganes de les diferents iniciatives que en formen part de visibilitzar-se mútuament, de possibilitar l’accés de les bases socials respectives a totes les possibilitats de consum que s’obren en aquest mercat social digital. Però percebo, també, que hi ha reticències, dubtes i ganes de generar reflexió per a la seva posada en funcionament. I això caldrà també atendre-ho. I que el debat i la reflexió pugui anar alimentant una pràctica que ja s’ha posat en marxa.