Benedetta Tagliabue: “Ara sabem el que podríem perdre si ens treuen l'espai urbà”

Benedetta Tagliabue és una arquitecta italiana establerta a Barcelona. L'any 1994 va fundar, amb Enric Miralles, l'estudi internacional d'arquitectura Miralles Tagliabue EMBT. Alguns dels seus projectes més destacats són el Parlament d'Edimburg i el Mercat de Santa Caterina, i ha estat guardonada en nombroses ocasions, amb el RIBA Stirling Prize i la Creu de Sant Jordi al seu palmarès.

Amb motiu de la Setmana de l'Arquitectura, parlem amb ella sobre com serà l'arquitectura postconfinament i quin significat adquirirà d'ara endavant l'espai públic de les ciutats.

La patacada de la covid-19 a escala global ens obliga a repensar tot el que ens envolta, i l'espai públic, amb el domèstic, és potser una de les grans incògnites. Com s'hauria de replantejar?

Cal replantejar els espais de la casa, tot i que tampoc crec que ara hàgim de projectar les cases pensant en les pandèmies. Em sembla bonic que hàgim vist que una casa còmoda, ben pensada, amb bons materials…, ajuda en aquestes situacions. Tenir un espai exterior s'ha manifestat vital. Els sostres de les cases, com passa al nucli antic de Barcelona, són molt bones sortides per a la comunitat, i crec que és important tenir-les arreglades.

Quines són les claus que definiran l'arquitectura postconfinament?

Hem tingut la possibilitat de pensar més sobre la nostra nova vida, l'entorn familiar, la necessitat d'una harmonia. Per exemple, els geriàtrics són una bona solució? Hem de reflexionar sobre com hem de tenir cura de les persones grans i construir una societat més inclusiva en què no deixem de banda algú que no es considera tan útil socialment.

Quina fórmula haurien de seguir les institucions per seguir mostrant la cara més amable de la ciutat i convidar la ciutadania a crear comunitat?

Ha d'haver-hi un diàleg, segur. Barcelona precisament ha estat una ciutat amb moltíssima participació, i quan hi ha esdeveniments veus a la gent molt involucrada. He admirat molt aquesta ciutat des de l'època olímpica, quan la vaig conèixer. Cal incentivar la participació un cop més, però amb fórmules distintes per no avorrir i fer gaudir tota la comunitat.

Quin nou significat adoptarà l'espai públic en la nova normalitat?

Vull pensar que es valorarà més i millor. Això ha estat una demostració de com és de vital l'espai públic. Cal mantenir-lo present per a la projecció i el desenvolupament de la ciutat del futur.

Manca més diàleg entre arquitectes i ciutadania? Quina hauria de ser aquesta conversa?

És fonamental que sigui propera. Quan els arquitectes s'apropen a la ciutadania, sorgeixen resultats meravellosos. Ens mou millorar la vida de les persones, així que és important que les institucions es recordin de nosaltres.

És aquesta una oportunitat per a l'arquitectura per fer-se més propera a la ciutadania?

Jo crec que sí, perquè tornem amb una consciència nova. La ciutadania valora l'arquitectura i l'espai públic, ara sabem el que podem perdre si ens treuen el nostre espai urbà. Sabem que hem de cuidar-lo amb més amor. Sentim aquella necessitat d'anar cap al mar, les platges, els passejos… No hem d'oblidar que devem molt a l'espai públic, i per això hem de cuidar-lo de manera que tots en puguem gaudir.

Som a l'equador de la Setmana de l'Arquitectura, que enguany convida a la reflexió col·lectiva sobre l'entorn construït de les ciutats. Quin debat et genera a tu?

Jo crec que seria maco veure quantes ciutats han millorat el seu entorn urbà en els darrers vint anys. Barcelona va fer-ho fa temps demostrant al món als noranta, a les olimpíades, com es pot transformar una ciutat que en el fons era trista i amb pocs recursos. Això s'ha aconseguit a través de l'espai públic i de la qualitat de la construcció. Ara, la Xina està explorant la qüestió de l'espai públic. Nosaltres estem treballant-hi oferint aquest coneixement que, tot i semblar simple, és un concepte que no tenen a la seva cultura i que estan descobrint amb aquesta situació.

Com ha de ser la ciutat del futur?

El futur ha de ser més amable. Ara podem treballar des de casa o des d'un banc al parc. Cadascú pot escollir l'espai més bonic per trobar-s'hi còmode, i assegurar aquest benestar és clau per a la ciutat del futur. Crearem ciutats que funcionin molt bé i et facin sentir com a casa. Ja veurem si és possible, perquè les ciutats són cada cop més grans i el repte de fer una megalòpolis on puguis sentir-te com a casa és un repte molt gran per a dissenyadors i arquitectes.

Foto: Vicens Giménez

Altres notícies

Nacho Padilla: «El foc polític indiscrim...

20/10/2020

El director creatiu de l’Ajuntament de Barcelona, Nacho Padilla, insisteix a fugir d’allò anodí: que la comunicació...

Comerços i joves creatius van de la mà a...

13/10/2020

Dissenyem Comerç, la iniciativa de l’Ajuntament de...

Tallers Oberts de l’A-FAD, una tardor d’...

13/10/2020

Amb la intenció de donar suport al món de la creació, l’art, l’artesania i el disseny, l’A-FAD impulsa...

La 12a edició del festival Blanc! arriba...

13/10/2020

El Blanc! Festival celebra la seva 12a edició en un context atípic, en què ...