David Bueno: “La creativitat és el que permet gestionar la incertesa en què vivim”

David Bueno és doctor en biologia i professor i investigador a la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament a la Universitat de Barcelona. L’any 2010 va ser guardonat amb el Premi Europeu de Divulgació Científica, i actualment dirigeix la Càtedra de Neuroeducació UB-Edu1st, que treballa per potenciar la formació de professionals en l’àmbit de la neuroeducació, la divulgació especialitzada i la transferència de coneixement.

Conversem amb ell per entendre com una situació de confinament obligat ha afectat la nostra creativitat i la relació amb un nou entorn en què tot s’haurà de replantejar.

Quines conseqüències ha tingut el confinament en la nostra creativitat?

És difícil dir-ho perquè és el primer cop que tenim registres científics del que està passant en un confinament. El que sí que sabem és que a poc a poc el cervell tendeix a alentir la producció de noves connexions neuronals. També hi ha un efecte contrari d'estimulació de la creativitat a causa de l’avorriment. Les primeres tres o quatre setmanes van ser una allau de gent fent coses originals, i això s’ha anat apagant a mesura que hem sortit al carrer.

De quina manera ha afectat al nostre cervell haver-nos obligats a estar tancats i en un entorn social restringit? 

Ens ha afectat, sobretot, la manca de gestió de la informació, no saber el perquè es feia això o allò altre. Això ha portat a aquesta sensació d’imposició. Hi ha a qui la imposició els agrada, perquè tenen una mentalitat més submisa i accepten millor una autoritat sense la necessitat d’entendre el perquè; i d’altra banda, hi ha persones que si no saben per què es rebel·len.

Tant confinats com a la nova normalitat, estem vivint en un experiment a gran escala.

Tant en el camp de l’antropologia com el de la neurociència, penso que és una oportunitat fascinant. Ens pot ajudar a dissenyar estratègies per una futura pandèmia. Tornarà a passar tard o d’hora, i tota aquesta informació serà valuosa no només per dissenyar plans sanitaris, sinó també socials.

Com ha afectat la genètica en la gestió del confinament?

Hi ha una predisposició: hi ha gent genèticament més preparada per ser creativa i d’altra que no ho està tant. El més important, però, és com s’ha estimulat especialment els infants. Un sistema educatiu i social que permet la discrepància, la discussió, la crítica, la indagació…, fa que tothom, tingui la genètica que tingui, acabi sent més creatiu del que hagués estat en un sistema on les coses es fan de manera imposada.

S’ha fallat en no plantejar-nos vies alternatives?

Penso que s’ha fallat en la manera de dir-ho. Al començament, al gabinet de crisi hi havia metges que feien la seva tasca però sortien a informar el ministre, que no és metge, i militars uniformats. Què transmet això? Una imatge absolutament jeràrquica de manar i obeir.

Amb quina lliçó creus que ens hauríem de quedar en clau educativa i creativa del que, potser, és el primer de molts confinaments?

Hem de potenciar el pensament creatiu des de ben petits. Vivim en un món incert i precisament la creativitat és el que permet gestionar aquesta incertesa.

Altres notícies

Jordi Sellas: “La cultura que requereixi...

14/07/2020

El periodista i gestor d'empreses culturals Jordi Sellas...

Cultura digital és cultura

14/07/2020

La digitalització de la cultura és un fet. La covid-19 ha posat en evidència el que ja feia temps que s’estava...

El Festival Cruïlla es reinventa amb Cr...

09/07/2020

El Cruïlla és un dels molts festivals que ha tingut que endarrerir la seva edició del 2020 degut a la crisi sanitàia provocada...