Barcelona Cultura

Exposició Premi Catalunya Ecodisseny 2019: Parlem amb els projectes guardonats

Des de mitjans de desembre, i amb motiu de l’exposició temporal “Victor Papanek: La política del disseny”, el Museu del Disseny de Barcelona acull al vestíbul de l’edifici l’exposició Premi Catalunya d'Ecodisseny 2019. La mostra reuneix els productes premiats i mencionats al guardó, convocat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya amb l’objectiu de reconèixer els productes i serveis que, mitjançant criteris de disseny sostenibles, redueixen l’impacte ambiental del seu cicle de vida i contribueixen a l’economia circular. Parlem amb alguns dels dissenyadors reconeguts als premis.

Alpine, Gerard Arqué (Escofet_Lab)

El consum anual d’àrids a Catalunya ascendeix a uns 30 milions de tones. Com contribueix el banc Alpine a reduir la petjada ecològica d’aquesta activitat?

A Escofet vam tenir la necessitat gairebé moral d’estudiar la possibilitat d’incorporar una formulació que procedís d’àrids reciclats. Vam fer la investigació i finalment vam anar a parar a un producte com aquest. Hem incorporat l’ecodisseny en els seus suports. Havia de ser un producte sostenible al màxim possible, i això va encadenar un seguit d’històries, com per exemple enviar-lo desmuntat. Normalment els bancs que s’instal·len als espais públics s’envien muntats per raons logístiques. Hem desenvolupat un sistema molt fàcil, que no necessita de gaires instruccions per a l’assemblatge.

Infinit Denim Back to Eco, Núria Nubiola (Associació By My Eco)

El vostre projecte va guanyar el Premi al Producte en desenvolupament per oferir “una solució local a un residu postconsum” de gran volum. Com el reaprofiteu?

Fins ara, tot el nostre univers ha estat el denim postconsum, que és aquell que prové de roba amiga, de les entitats que la recullen. Nosaltres ja fèiem un primer processament d’aquest texà i fèiem productes, com ara bosses. Ara el teixit ens ha ampliat horitzons a poder fer roba i oferir homogeneïtat, perquè amb el denim no puc fer dues peces iguals; ara, amb el fil en puc fer 300 iguals.

Noem Carl, Alex Jiménez (Nutcreatives)

El jurat va reconèixer la cadira Noem Carl per estar dissenyada sota “criteris d’economia circular”. De quina manera heu allargat la seva vida útil? 

Afavorint-ne la reparació. Totes les peces estan unides amb cargols, de manera que el muntatge és senzill. A més, oferim peces. Si una pota es fa malbé, podràs comprar-ne una de nova; o si un dia necessites canviar la decoració, no caldrà que llencis la butaca, sinó que podràs comprar un entapissat nou i la butaca seguirà sent perfectament útil. En tant que és un projecte propi, hem intentat no limitar-nos al mercat i respondre a diverses estratègies d’ecodisseny: hem alleugerit l’estructura, hem fet que els materials es puguin separar amb facilitat, es pot desenfundar i rentar…

Intercalador per a congelats, Laura Nieto i Josep Buisan (Magrana Barcelona Product Lab)

A diferència d’altres projectes guardonats, des de Magrana heu proposat una mirada industrial de l’ecodisseny. Quines millores ha aportat aquesta aplicació?

Partíem de la necessitat d’una funció, i es tractava de complir-la amb el mínim cost possible durant el cicle industrial del producte. Per això vam pensar en un material que procedís del reciclat, i també en fer que la mateixa funció complís un criteri de sostenibilitat: estalviar energia dels processos de congelat i descongelat i eliminar una sèrie de residus presents durant el procés, que implicaven grans columnes de palets. Implicava un boom de malbaratament molt important, i el sector demandava que el mercat resolgués aquesta necessitat amb un producte que la cobrís al cent per cent.

Bitsy Bags, Susan Leach (Bitsy Bags)

A partir de l’any vinent les bosses de plàstic dels supermercats estaran prohibides i només se’n podran distribuir de compostables. Quina alternativa heu plantejat?

Volíem dissenyar quelcom modern i alhora útil, de manera que aquelles persones que mai no han estat interessades en sostenibilitat i reduir plàstic puguin voler comprar-la. L’objectiu és simple: eliminar les bosses de plàstic quan comprem fruita i verdura. Hem dissenyat una bossa que tingués una vida útil la més llarga possible. Crec que cada bossa en substituirà almenys un miler de plàstic durant els cinc anys que es pot fer servir. A més, totes les peces estan fetes del mateix material, polièster reciclat, cosa que facilita el reciclatge.

HBEE, Cristina Bonamusa (EINA)

El 75% dels milions d’abelles que habiten el planeta són solitàries. Com millora l’hotel HBEE la seva qualitat de vida i què aporten aquests insectes a l’entorn urbà?

Les abelles no viuen a l’hotel, sinó que hi nidifiquen: entren amb les seves cries, les alimenten amb nèctar i pol·len i un cop creixen, l’abandonen. Habitualment ho fan al medi natural, i a la ciutat, formada principalment per formigó i asfalt, no troben llocs on fer-ho o almenys els és més difícil. L’hotel està pensat per ser instal·lat a horts urbans i parcs, per tal que pugui enriquir la biodiversitat i afavorir la pol·linització d’espècies vegetals i florals a la Barcelona verda. Aquest projecte no implica traslladar-les a la ciutat, perquè ja existeixen les abelles urbanes, sinó que les visibilitza.

El jardí del refugi, Júlia Ciurana (ELISAVA)

La taula de cultiu que has dissenyat utilitza l’horticultura com a teràpia per a col·lectius vulnerables. En què consisteix aquest procés?

A través del procés de cultiu de les plantes, pots veure com el teu treball acaba generant un fruit, i això acaba aportant-te beneficis tant psicològics com emocionals. La interacció amb la planta és íntima. La idea és anar creant el teu propi espai durant les primeres fases de la depressió o altres malalties mentals, i un cop et sentis més encoratjat puguis unir-te a un col·lectiu i crear una comunitat on puguis compartir horts i intercanviar eines, llavors… És un estil més handmade (fet a mà).

Frutag, Yoel Cruz (ESDAP Campus Llotja)

Quin és el punt de partida del marcador de fruita Frutag i quina alternativa ofereix?

Estem obsessionats amb les etiquetes, fins i tot nosaltres en tenim una, el DNI. Vaig pensar: “Per què el menjar n’ha de dur?”. A partir d'aquí vam adaptar-nos i fer que almenys l’etiqueta s’integrés a partir del marcatge amb tinta comestible. D’aquí el nom: el ‘tag’ dels grafiters que marquen tots els llocs possibles per deixar la seva empremta. L’impacte d’eliminar les etiquetes no seria tan gran pel que fa a la reducció de plàstic, sinó pel que fa a la possibilitat de generar compost o qualsevol material de qualitat procedent de matèries orgàniques.

Altres notícies

Tot això passarà al Disseny Hub el 2020

10/01/2020

Arrenca el 2020 i el Disseny Hub Barcelona encara una àmplia programació d’exposicions, activitats i festivals...

Recta final de l’exposició temporal “Vic...

10/01/2020

L’exposició temporal ...

Exposició Premi Catalunya Ecodisseny 201...

10/01/2020

Des de mitjans de desembre, i amb motiu de l’exposició temporal...

L’ADC*E Night reuneix la millor creativi...

09/01/2020

Fa tan sols un parell de mesos que vam acollir al Disseny Hub Barcelona la sisena edició de l'ADCE European Creativity Festival, el...