Maria Güell: “El territori que ens envolta ha de ser més comunitari”

Del 14 al 16 de febrer el festival Llum Barcelona tornarà a transformar per tercer any consecutiu el barri del Poblenou en un laboratori de recerca i experimentació a l’aire lliure a partir de la llum, la tecnologia digital i la imatge en moviment. El festival ha estat comissariat per Maria Güell, dissenyadora d’il·luminació, fundadora de l’estudi La Invisible i professora a l’escola de disseny Elisava. Parlem amb ella sobre l’edició d’enguany, el llenguatge a l’espai públic i el teixit cultural de la ciutat.

Quines novetats presentarà aquesta edició?

Aquest any destaca la internacionalització de les propostes artístiques. Entre els artistes que participaran, el més icònic és Julio Le Parc, per ser un pioner de la intervenció en l’espai amb llum i de fer-la servir com un material en un moment en què les arts plàstiques es basaven en la bidimensionalitat. Serà una sorpresa pel públic més jove, perquè va treballar amb uns codis analògics que són els mateixos en què la gent treballa ara. L’experiment d’aquest any és l’Àgora. Volíem crear un espai de relació entre artistes, dissenyadors i estudiants, i per això hem incorporat un espai de reflexió i coneixement on tindrà lloc un cicle de xerrades i conferències.

Al Llum interaccionaran disciplines com l’art, l’arquitectura i el disseny. Quines possibilitats ofereixen aquests contactes?

La llum té la capacitat de ser una matèria de composició formal en l’espai, i a més a més la tecnologia l’està portant a uns límits de la configuració del món. Hi ha artistes que treballen a investigar aquests límits entre llum i realitat.

En aquests encreuaments també entraran en joc elements com la ciència, l’univers i la intel·ligència artificial.

Hi ha peces que plantegen un desafiament de la manera que nosaltres ens relacionem habitualment en l’entorn, que és un escenari conegut i amable per tothom des del punt de vista que la ciutat forma part del nostre quotidià. Hi ha treballs com SOL, de Kurt Hentschläger, que alteren la nostra percepció. És una peça immersiva i absolutament subjectiva perquè és implícita a la percepció que cadascú tindrà en veure-la.

A banda de les creacions d’artistes professionals, el Llum es distingeix d’altres festivals per apostar pel talent emergent. Què us motiva a fer-ho un any més?

Les escoles són incipientment participatives, inclusives i divulgatives. El primer any que el Llum va participar amb les escoles va fer un salt enorme. Tenen una possibilitat de dedicació molt més àmplia i per tant una capacitat de treballar amb el context directe, perquè moltes són al barri. Totes són peces fetes ad hoc, i això els aporta una frescor i una vitalitat que se sent. Crec que, en aquest sentit, una de les joies del festival és la connexió amb el ciutadà per treballar en un entorn que coneix i intentar portar el mínim de peces importades i el màxim d’obres fetes en i per al lloc.

Cap a on i com pot evolucionar el llenguatge de l’espai públic en el futur?

El festival apunta cap a una apropiació del ciutadà de l’espai públic i amb la necessitat que el carrer s’ompli de llenguatge i comunicació. Venim d’una hiperfuncionalitat de l’espai urbà, i encara l’estem vivint. El territori que ens envolta quan sortim del nostre espai privat ha de ser més comunitari, ja que l’espai privat, a través de les nostres màquines, és cada cop més incomunicat. El carrer ha de sostenir aquesta vida comunitària que d’altra manera no es podria donar. 

El festival també reivindica el poder de la imatge deslligada d’interessos comercials i d'excés d'informació. Quin missatge voleu transmetre?

Amb els anys, el codi del llenguatge urbà ha anat agafant una dimensió publicitària enorme, i pràcticament un ja és incapaç d’interpretar alguna cosa al carrer que no sigui publicitat, perquè ja no hi està predisposat. Aquesta voluntat de recuperar l’espai urbà com un espai de comunicació lliure implica que pugui haver-hi signats, senyals, llenguatge al carrer.

El Disseny Hub Barcelona és un dels equipaments clau del Llum. Quines instal·lacions artístiques s’hi podran veure?

A la façana principal tindrem una projecció de Julio Le Parc, Metamorfosis. A l’interior tindrem dues peces: Fiat Lux de l’Estudi Antoni Arola, que l’any passat va sorprendre amb una peça que repeteix enguany; i The day we left fields, de Tundra. A la sortida posterior, al llac, hi haurà el Museum of the Moon, de Luke Jerram.

Com contribueix el Llum BCN a la promoció de ciutat?

El festival no es projecta cap a l’espectacularitat, sinó que se sosté pels seus continguts i el discurs que genera, i interessa a la ciutadania. El fet que les peces estiguin fetes a mida pel nou talent de la ciutat i siguin tan sorprenents constata la teoria que Barcelona forma en disseny i les arts i té una important cartera de professionals.

Altres notícies

Disseny d’emergència per salvar vides

15/07/2020

El mes de novembre el Museu del Disseny presentarà...

Jordi Sellas: “La cultura que requereixi...

14/07/2020

El periodista i gestor d'empreses culturals Jordi Sellas...

Cultura digital és cultura

14/07/2020

La digitalització de la cultura és un fet. La covid-19 ha posat en evidència el que ja feia temps que s’estava...

El Festival Cruïlla es reinventa amb Cr...

09/07/2020

El Cruïlla és un dels molts festivals que ha tingut que endarrerir la seva edició del 2020 degut a la crisi sanitàia provocada...