És considerada la primera directora espanyola de cinema pel seu film mut Thais. Artista de vodevil a l’inici de la seva carrera, va treballar als teatres del Paral·lel a començaments de segle. Simultàniament, a partir del 1909 va col·laborar amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual i va conèixer el treball de Margarida Xirgu, una referència per a ella. Va enriquir la seva experiència al món de l’espectacle actuant amb la companyia d’Enric Borràs i la de Josep Sanpere, amb papers que li van suposar el reconeixement del públic, com ara La mujer desnuda, d’Henry Bataille. Tot i que el 1918 va fer construir un teatre amb el seu nom a la via Laietana, no el va poder inaugurar mai. La seva vinculació amb la cinematografia va començar molt aviat, l’any 1916, quan va col·laborar amb Studio Films. Va treballar com a directora i productora de cinema, però per desgràcia no es conserva cap còpia del seu film Thais.
La plaça de Montserrat Casals dedicada a la seva memòria es troba a tocar de la parada Llacuna.
És considerada la primera directora espanyola de cinema pel seu film mut Thais. Com a actriu, es va iniciar en el vodevil, als teatres del Paral·lel, i es va consolidar amb obres com La mujer desnuda, d’Henry Bataille.