Anomenem treball de cures el conjunt d’activitats, recursos i organització social que són necessaris per sostenir les necessitats humanes i el benestar de les persones.

Des del paradigma de l’economia feminista, es reivindica la importància d’aquests treballs per al sosteniment de la vida, que són invisibilitzats i desplaçats a l’esfera familiar. Atribuir aquests treballs i el seu sosteniment a les dones genera situacions de desigualtat i discriminació per a elles.

Cal fer una revisió crítica dels efectes i les conseqüències d’aquest model econòmic i social, per potenciar models relacionals i econòmics més equitatius, justos i igualitaris per a les persones, que reconeguin el valor de la cura com a principal element social que fa possible el sosteniment de la vida i que impliquin i responsabilitzin els homes de manera igual en el treball de cures i les tasques domèstiques.