Va ser una de les veus més importants de la literatura catalana contemporània i la novel·lista de Barcelona.
Escriptora, periodista i feminista, la Ciutat Comtal i, més concretament, l’Eixample, eren l’escenari principal on passaven les històries de novel·les sensacionals com El temps de les cireres, La veu melodiosa o L’hora violeta. Gràcies al gran treball d’investigació periodística que va fer amb Els catalans als camps nazis, es conserva la memòria històrica de molts dels represaliats pel nazisme. Un dels seus referents era Mercè Rodoreda, que considerava la seva mestra.
Va estudiar Filosofia i Lletres i s’hi va doctorar a la Universitat de Barcelona.
El seu compromís polític antifeixista la va portar a participar a la Caputxinada del 1966. Ja en els anys setanta, va militar al PSUC i va impulsar l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans, després de participar a la tancada d’intel·lectuals a l’abadia de Montserrat en protesta contra el procés de Burgos. Els anys vuitanta la seva figura com a escriptora es va consagrar i van ser uns anys en què va col·laborar amb diferents diaris, televisions i ràdios. Va ser guardonada amb diferents premis literaris, com el Premi Nacional de Literatura Catalana d’assaig o el premi Crítica Serra d’Or, entre altres.
Escriptora prolífica i periodista, va impulsar l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans i va exposar el seu pensament feminista i antifeixista en obres com Els catalans als camps nazis o L’hora violeta.