Directiva, mare i muller: un equilibri difícil

13/02/2020 - 11:27

Igualtat de gènere.. Un estudi d'investigadors escandinaus, demostra que la majoria de dones directives, tant en l'àmbit públic com privat, acaben divorciant-se de les seves parelles, mentre que en el cas d'homes directius això no passa.

Malgrat que la legislació equipara, en drets, a dones i homes, és ben sabut que la igualtat de gènere encara està lluny de ser una realitat.

Malgrat que la legislació equipara, en drets, a dones i homes, és ben sabut que la igualtat de gènere encara està lluny de ser una realitat. La bretxa salarial, la manca de corresponsabilitat en l’atenció als fills i filles, o als familiars que no es poden valdre per si mateixos, les feines de la llar, la taxa d’atur i el sostre de vidre, són algunes de les principals evidències que posen de manifest aquesta desigualtat. El diari La Vanguardia es feia ressò, fa uns dies, de l’estudi realitzat per Olle Folke i Johanna Rickne, professor i professora respectivament a les universitats d’Uppsala i Estocolm, sobre la dificultat de compaginar l’alta responsabilitat professional, tant a l’àmbit privat com en el públic, i la vida familiar. 

En l’esmentat estudi “All the Single Ladies: Job promotions and the durability of the marriage”, els investigadors conclouen que hi ha tres factors que dupliquen les possibilitats de divorci quan una dona accedeix a un càrrec directiu o esdevé representant política: tenir una diferència d’edat de més de 5 anys amb la seva parella, aportar més del 60% dels ingressos familiars, i haver-se fet càrrec del pes de la responsabilitat de la criança dels seus fills i/o filles i de les tasques de casa. En canvi, pels homes, l’accés a un càrrec directiu o polític pràcticament no té conseqüències en la seva estabilitat matrimonial.  

L’estudi, que analitza dades de Suècia entre els anys 1991 i 2012, pretén demostrar que fins i tot a les societats escandinaves, en les que existeixen polítiques favorables a la igualtat de gènere i la corresponsabilitat, amb més permisos i ajudes per tenir cura d’infants, continua havent-hi diferències entre dona i home. Per trencar els sostres de vidre, cal un canvi cultural, més pedagogia i estudis com aquest, on s’analitzin més dades i es pugui evidenciar el camí que encara cal recórrer.