Mestra, periodista, anarquista, feminista i mare de Frederica Montseny. Amb 22 anys, el 1886 va fundar la primera escola laica de l’Estat a Vilanova i la Geltrú i va ser membre de la Confederació de Mestres de Catalunya.
Com a periodista i pensadora, signava els seus escrits com a Soledad Gustavo. Va destacar pel seu activisme en les principals lluites de principis del segle XX. Va ser l’editora, juntament amb el seu marit, Joan Montseny, de la publicació llibertària La Revista Blanca (1898-1905 / 1923-1936). Hi van col·laborar escriptors com Unamuno, Pío Baroja o Francesc Pi i Margall. Mitjançant les conferències que impartia i publicacions com “El amor libre” o “La sociedad futura” va ser una ferma defensora d’una societat més igualitària, de l’emancipació de la dona i de l’amor lliure. També va dur a terme investigacions i campanyes a favor de l’alliberament dels empresonats pel cas de Canvis Nous i en defensa de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Com a periodista i pensadora, destacà pel seu activisme en les principals lluites de principis del segle XX. El 1886 cofundà la primera escola laica de l’Estat i, al llarg de la seva vida, va escriure en diverses revistes llibertàries.