Escriptora i artista multidisciplinària, signava les seves creacions amb el pseudònim masculí de Víctor Català, nom del protagonista d’una de les seves novel·les inacabades. Solitud, publicada el 1905, és una obra cabdal del Modernisme. Va créixer en el si d’una família de propietaris rurals, i de la seva àvia va heretar l’atracció pel món literari. El 1898 va guanyar dos premis als Jocs Florals de Girona amb el poema “Lo llibre nou” i el monòleg “La infanticida”. La reacció de sorpresa que va provocar en l’entorn literari de l’època que una dona fos capaç d’escriure un text d’aquella qualitat va decebre-la profundament, i va precipitar l’elecció d’un pseudònim masculí que l’acompanyaria la resta de la seva carrera com a escriptora. Lo cant dels mesos, Drames rurals, Ombrívoles o Lo llibre blanc són algunes de les obres de referència, juntament amb la citada Solitud, que van convertir-la en una de les principals dones exponents de la tradició literària catalana. També va desenvolupar càrrecs a l’àmbit cultural, com la presidència dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1917, la participació com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana el 1915 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona a partir del 1923. La parada Llucmajor es troba a prop de l’institut d’educació secundària que duu el seu nom.
Escriptora i artista multidisciplinària, signava amb el pseudònim masculí de Víctor Català. La seva novel·la Solitud és una obra cabdal del modernisme. Va presidir els Jocs Florals de Barcelona.