L'empadronament és l'acte de registrar-se al municipi on es resideix habitualment, i determina que la persona és considerada veïna d'aquella localitat. Tota persona que vingui a viure a Barcelona provinent d'un altre municipi de l'Estat espanyol o bé de l'estranger s’ha d’inscriure al padró d'habitants de la ciutat, així com les persones que, pel motiu que sigui, no constin al padró d’habitants de Barcelona malgrat viuen a la ciutat.
Qui pot empadronar-se a la ciutat de Barcelona?
Només les persones que resideixen a la ciutat de Barcelona poden empadronar-s’hi. Per fer-ho, no cal tenir residència regular al país.
Les persones que viuen en altres municipis han de sol·licitar l’empadronament a l’ajuntament de la seva localitat.
Què cal per empadronar-se?
Per empadronar-se és necessari que la persona acrediti documentalment la seva identitat i la disponibilitat de l’habitatge. La documentació acreditativa de la identitat variarà en funció de la nacionalitat de la persona, i la que acredita la disponibilitat de l’habitatge dependrà de la modalitat d’empadronament.
Podeu informar-vos de la documentació que cal aportar i la tramitació de forma telefònica trucant al 010, de manera presencial a qualsevol Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), o bé de forma telemàtica a través de l’Oficina Virtual de Tràmits.
Quines formes d’empadronament hi ha i com es demostra la residència a la ciutat?
Empadronament en un domicili fix
La persona queda empadronada a l’adreça on viu, sigui un pis, casa, habitació llogada, local, nau o en un solar. No cal tenir un títol de propietat o un contracte de lloguer per empadronar-se.
Com es pot acreditar la residència?
- Es pot acreditar la residència amb el contracte de lloguer, l’escriptura de propietat o la nota simple del Registre General (si s’és titular del rebut de l’impost sobre béns immobles —IBI— no cal aportar-les), o bé amb l’autorització de la persona titular de l’habitatge.
- Si no es disposa de documentació, un cop feta la sol·licitud d’empadronament, es fa una trucada i una visita de comprovació posterior per part dels serveis municipals.
- Si es viu en un habitatge col·lectiu (residència d’estudiants, residència de persones grans, centre residencial de persones sense llar o similar) caldrà acreditar la residència amb l’autorització del titular de l’habitatge.
Empadronament sense domicili fix
La persona queda empadronada a l’adreça d’un centre o servei municipal. Aquesta modalitat d’empadronament és de caràcter excepcional. Es pot sol·licitar quan la persona viu al carrer o en un allotjament temporal d’urgència, quan no viu de forma continuada al mateix domicili o quan resideix en un domicili en què hi ha risc d’expulsió si demana empadronar-se a l’adreça on viu.
En aquests casos, per tal de poder acreditar la residència al municipi, en el moment de sol·licitar l’empadronament caldrà acompanyar un informe de coneixement de residència (ICR) emès per Serveis Socials. Es pot obtenir de dues maneres:
- Si la persona està sent acompanyada pels serveis socials, aquests serveis emeten l’ICR.
- Si la persona no està vinculada a serveis socials pot demanar l’ICR en una Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) o a l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques (OPSE).
En aquest cas, la persona rep una trucada i visita de comprovació posterior per part dels serveis municipals, i un cop s’ha verificat, rep una carta en què s’informa de l’aprovació de l’Informe de reconeixement de residència, que ha de recollir a l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques (Aragó, 344). Posteriorment ja es pot empadronar en qualsevol oficina d’atenció al ciutadà.
On reben la correspondència les persones empadronades en la categoria sense domicili fix?
Les persones reben la correspondència al servei o centre de serveis socials on hagin quedat empadronades.
Com s’han d’empadronar els menors d’edat?
Les persones menors d’edat han d’estar empadronades en la mateixa modalitat que els seus progenitors o representants legals.
Cal renovar la inscripció al padró?
La inscripció al padró, en qualsevol de les seves modalitats, no caduca, excepte en el cas de les persones estrangeres. Els estrangers no comunitaris sense residència permanent (actualment denominada de llarga duració) han de renovar la seva inscripció cada dos anys, mentre que els estrangers comunitaris o amb permís de residència permanent han de confirmar la seva inscripció cada cinc anys, o bé cada dos anys si no consten al Registre Censal d’Estrangers.
Com es pot acreditar la identitat a l’efecte de l’empadronament?
- Persones espanyoles: DNI o passaport.
- Persones de la Unió Europea, Suïssa, Noruega, Islàndia o Liechtenstein: targeta de residència (NIE), passaport o document d’identitat del país d’origen (en cas d’aportar certificat NIE aquest ha d’anar acompanyat del passaport o del document d’identitat del país d’origen).
- Persones originàries de la resta de països: targeta de residència (NIE) o passaport. En el cas de les persones del Regne Unit, també és vàlid el document de residència establert per l’acord de retirada de la Unió Europea.
És possible empadronar-se amb la documentació caducada?
L’empadronament amb la documentació és possible, sempre que s’aporti la sol·licitud de renovació d’aquesta documentació.
Si s’ha extraviat o robat la documentació d’identitat es poden fer igualment els tràmits?
En aquests casos s’ha d’aportar la fotocòpia del document robat, tant si està caducat com si no, juntament amb la denúncia feta a la Policia i la sol·licitud de renovació d’aquest document.