Esteu aquí

Torna

Accés a les noves tecnologies: un dret que vulnera drets?

Publicat el dj., 30/05/2019 - 07:54

Drets humans. Les tecnologies d’informació i comunicació generen nous drets, però el seu actual desenvolupament industrial s'associa als conflictes bèlics, les desigualtats extremes i l'explotació humana i mediambiental.

El simple fet de disposar d'un ‘smartphone’ té unes conseqüències desconegudes per l’usuari. No només en la protecció de les seves dades personals, sinó pel que fa als conflictes derivats de l’obtenció dels materials bàsics per fabricar-lo.

I és que els avenços tecnològics s’han convertir en un gran repte a escala social i mediambiental. En els darrers 20 anys s’ha produït una revolució tecnològica i científica de gran rellevància. Les noves tecnologies i el desenvolupament científic han esdevingut un símbol de la nostra cultura.

Aquests avenços poden ser eines per enfortir la democràcia i lluitar contra les desigualtats. Però també comporten riscos i amenaces potencials per a la ciutadania i els drets humans.

 

Les noves tecnologies i els drets humans de tercera generació

El desenvolupament de les tecnologies d’informació i comunicació (o TIC)  poden comportar la violació de drets  fonamentals. La Declaració Universal de Drets Emergents (DUDHE), aprovada a Monterrey el 2007, posa al dia alguns dels temes que mereixen una revisió i actualització de la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) del 1948.

Un d’ells es refereix al “dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic, que garanteix l’accés als coneixements científics, tecnològics i humanístics, i a beneficiar-se’n dels resultats.” (art. 8.1)

Aquesta declaració també es refereix al dret a la comunicació, que reconeix “el dret de totes les persones i de tota comunitat a comunicar-se amb els seus semblants per qualsevol mitjà de la seva elecció. A aquest efecte, tota persona té dret a l’accés i a l’ús de les tecnologies d’informació i comunicació, en particular Internet.” (art. 5.8)

De tota manera el desenvolupament de les TIC pot comportar també la violació d’altres drets  fonamentals com per exemple:  el dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat de la DUDH; o el dret a la seguretat vital, el dret a la integritat personal, el dret a la salut, dret a la pau i dret a habitar el planeta i al medi ambient de la DUDHE.

L’Associació per al Progrés de les Comunicacions (APC), que treballa per unes TIC basades en valors de transformació social (justícia social, sostenibilitat ambiental, participació política, drets de les dones, etc.),  va redactar el 2002 la Carta sobre els drets a internet. Prenent com a referència diversos drets de la DUDH, la carta s’estructura en diversos principis com l’accés a internet per a tots i totes, llibertat d’expressió i associació, l’accés al coneixement, al programari lliure, a la privacitat, a la internet multilateral i a la democràtica i protecció dels drets.

En aquest sentit l’ACP diu: “Un accés assequible, ràpid i fàcil a internet pot ajudar a generar societats més igualitàries. (···) Però no s’hauria de donar per suposat que la innovació tecnològica genera un benefici automàtic. Les organitzacions de la societat civil (OSC), els governs i els ens reguladors haurien de ser conscients del potencial d’internet per a reforçar les desigualtats existents.”

Antonio Enrique Pérez Luño escriu a  l’informe Efectes de les tecnologies de la informació i la comunicació sobre els drets humans (Institut de Drets Humans de Catalunya):

“L’estratègia reivindicativa dels drets humans es presenta avui, en la societat de les noves tecnologies, amb trets inequívocament nous en polaritzar-se entorn de temes com el dret a la pau, els drets dels consumidors, els drets en l’esfera de les biotecnologies i la manipulació genètica, el dret a la qualitat de vida o a la llibertat informàtica. (···) D’aquesta manera, els drets i llibertats de la tercera generació es presenten com una resposta al fenomen de la denominada “contaminació de les llibertats” (liberties’ pollution), terme amb el qual alguns sectors de la teoria social anglosaxona es refereixen a l’erosió i degradació dels drets fonamentals davant determinats abusos de les NT.”

La configuració d’aquesta “tercera generació” de drets humans, que les noves tecnologies han contribuït a consolidar, crea un seguit de mutacions:

-Les relacions interhumanes: les relacions han esdevingut planetàries, però també el potencial de conflictivitat ho és. Així, la temàtica de la pau ha adquirit un enorme protagonisme.

-Les relacions amb l’entorn: es concep el domini de l’explotació de la naturalesa sense límits, cosa que ha desvetllat una inquietud ecològica cada cop  més creixent.

-Les relacions de l’ésser humà en si mateix: els avenços en l’enginyeria genètica i biotecnologia han generat agressions als drets i a les llibertats, com les ocasionades per les experimentacions amb biotecnologia.

 

Impacte de l’extracció de materials i la gestió de residus

Si les TIC  són susceptibles a violar la intimitat de les dades personals, encara més, els materials necessaris per fabricar-los són causa de gravíssimes vulneracions als drets humans. L’extracció de minerals i el tractament dels residus que generen, tan necessaris per als dispositius electrònics que ens faciliten la vida, comporten conflictes humanitaris de gran envergadura.

El coltan, un dels materials per fabricar-los, es troba, sobretot, a un dels països més inestables de l’Àfrica: la República Democràtica del Congo (RDC). Situat al cor de l’Àfrica,  es classifica el 176  de 189 països pel que fa a l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides. És un dels països amb més potencial de riquesa mineral, en concret del coltan, del que té el 80% de les reserves globals d’Àfrica.

Aquest mineral és una combinació de Columbium-tantalite, un dels més  estratègics d’una cadena global de productes d’alta tecnologia. Els millors sòls i recursos minerals de la RDC són a les àrees perifèriques, com per exemple, les províncies  nord i sud del Kivu, cosa que explica la distribució dels conflictes més letals.

Josep Mª Royo Aspa, investigador de l’Escola de Cultura de Pau, alerta que el coltan és “un mineral molt escàs, però estratègic, perquè manufacturat és imprescindible per fabricar tots els aparells actuals d’alta tecnologia: ordinadors, mòbils, radars, etc.”.

El coltan està relacionat amb els conflictes a l’Àfrica, “principalment amb el més sagnant que hi ha ara, que és al Congo, per l’explotació il·legal dels recursos naturals de la zona. No només coltan, també or, urani, estany, fustes precioses, etc. Això està contribuint a la perpetuació de la guerra, perquè diferents grups armats hi juguen el seu paper.”

És el que Celine Moyroud i John Katunga anomenen “paradoxa congolesa”, el fet disposar d’una gran abundància de riquesa en recursos naturals i, a la vegada, que el 70% de la població visqui en absoluta pobresa, amb atur al 85% (a l’article “Coltan Exploration in Eastern Democratic Republic of the Congo” del 2002). Aquesta paradoxa es fonamenta en el fet que, malgrat que els conflictes d’aquest país es denominin “guerres civils”, en realitat són conflictes basats en l’obtenció de recursos minerals.

Aquests, cada cop més es converteixen en productes estratègics internacionals, l’accés al quals es busca a través d’una intensa competència. La demanda del metall s’ha convertit en un dels motors d’arribada de la guerra a la RDC i de la presència de milícies rivals; aquest es converteix en un dels principals recursos saquejats pels rebels congolesos i els seus aliats de Ruanda i Uganda.

Els recursos són tan immensos i de fàcil accés que generen, sense massa inversió, quantitats considerables de riquesa mesurades en milers de milions de dòlars dels EUA. L’absència d’un aparell estatal fort a la República Democràtica del Congo xoca de front amb la forta necessitat de materials de desenvolupament d’alta tecnologia als mercats internacionals, les empreses multinacionals. Els empresaris locals s’han alineat a altres països africans específics per accedir a aquests minerals a la RDC. El coltan sosté conflictes i en genera de nous.

Finalment cal esmentar que la denúncia d’aquest tema ha estat un dels aspectes més importants que ha tractat  el “Mobile Social Congress”,  que s’organitza a Barcelona des de 2017. Aquesta és una trobada que pretén analitzar els “impactes al Sud Global de l’activitat lligada a les cadenes de subministrament i al cicle de vida de l’electrònica i les alternatives a les estructures monopolístiques i privatives de les telecomunicacions i la sobirania tecnològica” i “en l’esclavatge modern que genera el model de producció i consum de la indústria tecnològica, des de la mina fins a l’abocador”.

En la recerca d’alternatives aquest congrés també ha  donat a conèixer “les respostes des de l’economia social i solidària local al reciclatge i a la reutilització de productes electrònics.”

Contingut elaborat pel Centre de Recursos en Drets Humans

Fotografia extreta de l’informe “República Democrática del Congo: Balance de 20 Años de Guerra” (Escola de cultura de Pau, 2016)

Comparteix aquest contingut