Esteu aquí

Barcelona contra el racisme i l’estigma vers els menors estrangers no acompanyats

Drets humans. Barcelona celebra una Assemblea de la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme (ECCAR) els passats 22 i 23 de novembre.

La Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme (ECCAR) va celebrar una assemblea els passats 22 i 23 de novembre a Barcelona, qui assumeix la vicepresidència de la Coalició el gener de 2020. En el marc d’aquesta trobada, es va organitzar un acte sobre discurs d’odi i menors estrangers no acompanyats, que va comptar amb la participació de cinc joves que van arribar sols a España quan eren menors d’edat.

Al voltant de 180 persones van assistir el passat divendres, 22 de novembre, a la jornada sobre discurs d’odi, racisme i estigma vers els joves estrangers sense referent adult, a Saló de Cent de l’Ajuntament. L’acte va comptar amb la ponència de Lucila Rodríguez, directora general de la Fundación PorCausa de periodisme i migracions, que va apuntar com “és necessari acabar amb la diferenciació entre “ells i nosaltres”, encara que pensem que ho fem de forma positiva. Quan una persona és migrant abans que persona, ja estem diferenciant”. Rodríguez també va emfatitzar la necessitat de “no ser reactius davant el discurs d’odi i generar noves narratives”. Seguidament, cinc joves de Barcelona, Màlaga i Pamplona, de l’associació Exmenas i Asociación Marroquí-España, van explicar les seves experiències i van instar a parlar de “nens sols, no de menas”, contra l’estigmatització.

L’any 2016 van arribar més de 33.000 menors sols a España, Grècia, Bulgària i Italia, freqüentment provinents de països en conflicte o poc estables. A Catalunya, el 2018 la xifra es situava en els 3.552 d’aquest joves. Els darrers mesos, a diversos municipis catalans, s’han produït atacs contra centres on hi vivien menors estrangers no acompanyats: un atac al centre de joves tutelats Cal Ganxo de Castedefells i una concentració de rebuig davant de la casa de colònies Can Xatrac de Canet de Mar el 28 de febrer, on dies després un home armat va intentar entrar. Al mateix temps, als mitjans s’han pogut llegir titulars com “La presencia de ‘menas’ tensa la convivencia en diversos pueblos catalanes” o “Los Menas toman Barcelona navaja en mano convirtiendo la ciudad en un polvorín de inseguridad”.

Actualment, el racisme i la xenofòbia són la principal causa de discriminació a Barcelona, segons l’informe de Discriminació de 2018 de l’Oficina per la No Discriminació, que recull un 40% dels casos per aquesta motivació. A nivell estatal, l’informe de l’entitat SOS Racismo, enumera quasi 100 casos de delictes motivats per odi juntament a altres 247 incidents racistes. L’any 2015, els serveis policials van registrar 505 delictes d’odi per racisme i xenofòbia, el 38% del total de delictes d’odi, tot i que Amnistia Internacional assegura que és difícil fer una estimació fiable de la violència per motius racials a España atès “la falta d’una política activa contra el racisme”.

La preocupació, però, creua les fronteres. L’informe del Parlament Europeu sobre els drets fonamentals del passat gener alerta d’un augment del discurs d’odi. L’any 2016 el projecte An overview of hate crime and hate speech in 9 EU countries ja apuntava que creixia la percepció de l’augment de delictes motivats per odi xenòfob entre els països participants.

A l’enquesta de l’Agència Europea de Drets Fonamentals, un 30% dels enquestats
asseguren haver patit discriminació racial en els darrers cinc anys, destacant països com Finlàndia, Luxemburg i Irlanda. El Parlament Europeu apunta a l’augment de l’antisemitisme i la islamofòbia mentre que l’Informe sobre la Islamofòbia a Europa del 2018 alerta del creixement del terrorisme d’extrema dreta, que s’ha pogut tristament observar en l’atemptat de Christchurch, on 51 persones van ser assassinades.

Segons l’informe de 2019 de l’Agència Europea de Drets Fonamentals, hi ha països de la UE que encara no han adoptat la Decisió marc sobre el racisme i la xenofòbia més de deu anys després. A més, el 2018, únicament 15 dels Estats membres havien dissenyat “plans d’acció i estratègies per combatre el racisme i la discriminació ètnica”. El mateix informe assegura que “els membres de les minories ètniques continuen enfrontant-se a la pràctica d’elaboració de perfils discriminatoris per part de la policia, segons les dades de l’enquesta EU-MIDIS II”.

 

Ciutats per l’acollida

Malgrat que la lluita activa contra el racisme es troba en un estadi inicial a Europa, diverses ciutats membres d’ECCAR, han posat en marxa projectes dirigits a facilitar l’acollida de persones refugiades i menors no acompanyats, i lluitar contra la discriminació que pateixen. Cal recordar que la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea especifica que “en totes les accions relacionades amb els nens, ja siguin per part d’autoritats públiques o institucions privades, l’interès de l’infant deu ser una consideració primordial”.

Segons el mapeig de bones pràctiques sobre menors estrangers no acompanyats d’United Cities and Local Governments (UCLG), la ciutat francesa de Lió ha presentat la proposta de desplegament per al 2020 d’una política d’albergs i allotjaments “d’emergència per a menors estrangers no acompanyats, que comprèn la creació de 850 places d’allotjament temporal d’emergència, de 500 places d’allotjament estable amb equips professionals que permeten dur a terme seguiment de la situació dels menors i de 300 places en centres de suport de dia”.

Per la seva part, la ciutat de Malmö a Suècia, ha desenvolupat una sèrie de materials per a menors estrangers no acompanyats, dirigits a facilitar el seu accés a la informació rellevant per als primers mesos a la ciutat.

A Nàpols, Itàlia, la cooperativa Dedalus juntament amb l’ajuntament de la ciutat, ofereix allotjament i ajudes per accedir a habitatge i orientació laboral a joves que ja tenen més de 18 anys i que, per tant, ja no estan tutelats per les autoritats.

Des de l’any 2015, a la ciutat alemanya de Nuremberg funciona un mecanisme per a l’acollida de persones refugidades amb un protocol per facilitar l’accés a serveis de salut, treball i educació, coordinada per l’oficina d’alcaldia amb el suport d’entitats de la ciutat. Dins d’aquest mecanisme, també compta amb projectes específics dirigits a menors no acompanyats.

A la ciutat de Viena, Àustria, s’ha desenvolupat la mesura ‘Start Wien’, un programa municipal per a l’acollida, que inclou mesures com el Jugendcollege, un programa de formació i capacitació dirigit a joves d’entre 15 i 21 anys, molts d’ells sol·licitants d’asil, que treballa per la seva inclusió. Entre altres, el programa, que compta amb 1000 places, contempla cursos d’orientació i programes de desenvolupament professional amb pràctiques i la possibilitat d’accedir a un lloc de treball.

Comparteix aquest contingut