El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona acollirà la taula rodona ‘El racisme en l’experiència maternal: desafiaments, resiliència i suport’ amb mares racialitzades.
La ciutat de Barcelona commemora aquest divendres el Dia Mundial contra el Racisme amb diverses activitats organitzades pel departament de Drets Humans i Cooperació de l’Ajuntament per reivindicar la igualtat entre totes les persones, i ho fa desplegant una sèrie d’activitats que cerquen fer front als desafiaments en aquest àmbit.
L’activitat principal d’aquesta commemoració serà la taula rodona ‘El racisme en l’experiència maternal: desafiaments, resiliència i suport’, un acte que se celebrarà el 26 de març al Saló de Cent amb dones que parlaran de les seves vivències com a mares racialitzades. Aquesta activitat parteix del fet que les mares migrants i racialitzades es troben amb un conjunt de situacions que necessiten un abordatge específic en àmbits com l’escola, l’atenció mèdica i inclús abans que els seus fills o filles neixin, durant l’embaràs.
A través d’aquesta proposta, es vol ampliar i enriquir la conversa sobre la maternitat amb un enfocament antiracista, i es vol reconèixer la diversitat en les formes d’exercir la maternitat i visibilitzar els reptes específics a què han de fer front aquestes mares.
Per assistir a l’acte, cal inscripció prèvia, informa’t a aquí.
Altres activitats
A banda de la taula rodona, la ciutat acollirà un espai per a la lectura d’un manifest a càrrec del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona i del Consell Municipal del Poble Gitano. Després, la Comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, presentarà el projecte del Pla Municipal Antiracista, que al llarg del 2025 desplegarà un procés participatiu orientat a la projecció del pla estratègic contra el racisme amb previsió de deu anys.
A més a més, Barcelona ha organitzat per a l’ocasió l’exposició itinerant “Abracem l’antiracisme”, que amb 32 panells es basa en les aportacions de diverses persones activistes, escriptores, poetes, artistes, educadores i influencers compromeses amb l’antiracisme. Aquesta exposició està pensada per moure’s per les biblioteques i centres cívics dels barris de tota la ciutat. D’altra banda, en el marc del Dia Mundial Contra el Racisme s’han organitzat tallers per a infants i joves que parteixen de la càpsula “Parlem de racisme a les escoles“.
També en l’àmbit educatiu, la ciutat té la guia pedagògica “Parlem de racisme a les escoles” i la “Guia per a la incorporació de la perspectiva antiracista als materials educatius”, a banda del Protocol d’actuacions davant situacions de discriminació per racisme de l’Oficina per la No Discriminació (OND).
Barcelona és una ciutat declaradament antiracista que va acollir el passat desembre el Fòrum Contra el Racisme i la Discriminació de la UNESCO, que va impulsar la creació d’una Aliança Global antiracista des de la capital catalana, i va reunir més de 140 líders polítics, activistes i experts procedents de 85 països de tot el món.
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona treballa per consolidar un model de ciutat oberta, on es reconeix la diversitat i es fomenta el diàleg intercultural, compromesa amb la justícia social i la defensa dels drets humans. Disposa des de fa més de 25 anys d’una Oficina per la no Discriminació i d’un Pla d’Interculturalitat amb 5 eixos d’actuació el primer dels quals es avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les persones, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat., Compta a més amb un teixit social fort implicat en la prevenció i lluita contra la discriminació i els discursos d’odi que formen part entre d’altres de la Xarxa Barcelona Antirumors, pionera en combatre aquests discursos. . En aquesta línia, va impulsar el novembre passat un programa de 60 activitats aplegades sota el missatge: Uneix la teva veu contra el racisme.
Els orígens de la commemoració
Aquesta efemèride commemora la mort de 69 persones el 21 de març de 1960 arran d’una protesta contra l’apartheid sud-africà. Aquell mateix dia es va organitzar una manifestació pacífica a Sharpeville, Sud-àfrica, per a protestar contra una llei racista de l’apartheid.
La llei formava part de la “política de segregació racial” creada per a limitar els drets de les persones negres i mantenir la dominació de la minoria blanca. De
totes les mesures racistes de l’apartheid, la que concretament va motivar la protesta de Sharpeville era la que obligava les persones negres a dur el que s’anomenava pass. Era un document que els prohibia l’accés a certes zones, que eren exclusives per a blancs. La població negra sud-africana es va organitzar per a manifestar-se de forma pacífica, i la policia de Sharpeville va respondre amb violència i obrint foc. El resultat va ser de 69 persones mortes i al voltant de 200 ferides.
La massacre de Sharpeville, un fet directament lligat a la segregació racial, va provocar una gran onada mundial de protestes. Nacions Unides també va condemnar la massacre, i l’any 1966 l’Assemblea General va proclamar el 21 de març com el Dia Internacional per a l’Eliminació del Racisme. Tres dècades més tard, quan l’apartheid ja s’havia acabat, l’aleshores president sud-africà Nelson Mandela va declarar el 21 de març el Dia dels Drets Humans a Sud-àfrica.