Esteu aquí

Contribuint a fer la justícia més justa: el litigi estratègic

Justícia. Aquestes accions porten a judici casos molt específics que permeten acabar canviant les lleis

Fa gairebé un any i mig una dona embarassada va ser agredida per part de dos homes a Barcelona. El mateix Ajuntament de Barcelona va implicar-se en el cas actuant jurídicament, no per defendre interessos propis, sinó en defensa de la legalitat.

L’Ajuntament es va “personar com acusació popular”;  això és, una acció jurídica que normalment porten a terme associacions, col·lectiu o partits polítics. Podem considerar-la com a un exemple a escala local de litigi estratègic.

Els agressors eren dos homes d’ideologia nazi que pertanyien al grup d’ultra-dreta, Brigades Blanc-i-blaves, i que ja tenien antecedents. Cap a les 10 de la nit al carrer Princesa de Ciutat Vella la van insultar-la cridant “Putos musulmanes, qué estáis haciendo aquí, iros al desierto” o “moros de mierda”, i també “llevas una bolsa de basura”, referint-se al seu vestuari. La dona es passejava tranquil·lament amb els seus dos fills i el seu marit. A ell el van empènyer quan va reaccionar als insults, a ella li van donar una puntada de peu al costat malgrat estar embarassada, i els fills van ser protegits per una dona que va presenciar l’agressió.

El tinent alcalde mateix, Jaume Asens es va personar i va activar el procediment en la causa, que finalment va acabar amb sentència per delictes d’odi i discriminació  i, segons va declarar, “s’ha aconseguit una resolució que no només és un acte de reparació per a la víctima i els seus familiars sinó que constitueix un missatge de prevenció dirigit al conjunt de la ciutadania per evitar que fets com aquest no es repeteixin”.

És a dir, el cas és important en si mateix però també com a manera d’aconseguir un impacte més enllà del cas específic.

Què és un litigi estratègic

Un litigi és, senzillament, una controvèrsia que es dona davant un judici: implica un enfrontament entre, com a mínim, dues parts o dues persones amb interessos diferents.  Dues o més parts es troben debatent diverses posicions. Això és, dit amb més precisió jurídica: un conflicte d’interessos qualificat i elevat a una autoritat jurisdiccional, per part d’un subjecte de dret.

Un litigi no és exactament el mateix que un procés judicial: aquest tracta de resoldre un cas aplicant la llei, és a dir recorrent a actes jurídics. Això és, de forma més jurídica: les persones podran exercir el seu dret d’acció i els òrgans jurisdiccionals complir el seu deure d’oferir una tutela judicial efectiva.

Ara bé un litigi estratègic, concretament, pretén aconseguir canvis en les lleis o en les polítiques públiques més enllà de la sentència judicial, molt sovint en temes que tenen a veure amb els drets humans. És a dir, és un litigi que té un fi concret. En concret és quan se selecciona un cas molt específic que pugui tenir un alt impacte, ja que, per diverses raons, afecta moltes persones o col·lectius (persones privades de llibertat, dones, persones racialitzades etc.). La intenció és que amb el cas concret s’assoleixi un impacte tal que acabi aconseguint-se un canvi al marc normatiu: pot ser per enfortir un punt de la llei, provocar un canvi de llei, o qüestionar si les lleis protegeixen els  drets de no discriminació. Per això es diu també litigi d’impacte o litigi d’interès públic.

Un cas històric

Podem entendre millor què és un a litigi estratègic amb un cas concret representatiu, i,  de fet, un dels primers considerats com a tal. Va ser el 1772 a un tribunal anglès, on es va incidir en la situació legal respecte a l’esclavisme per aconseguir la seva abolició. És conegut com a “Somerset contra Stewart”, essent el primer un esclau considerat com a propietat pel segon, un plantador. Aquest se’l va emportar a Anglaterra des dels Estats Units, i es va escapar. El va capturar i tenia la intenció de tornar-lo a Jamaica per vendre’l.

Va ser l’advocat abolicionista Granville Sharp qui va veure l’oportunitat de portar un cas als jutjats que provava les visions contradictòries del dret a Gran Bretanya sobre l’esclavitud. Va al·legar al jutge Mansfield que, condemnar-lo al retorn, era tornar a pràctiques no acceptades com era l’esclavitud domèstica, i aquest, a contracor, va deixar-lo en llibertat. Sharp no trobava en la “llei natural” argument per considerar a Somerset com una mercaderia, ja que només era acceptable ser tractat com una persona. L’esclavitud mai no havia estat autoritzada per l’estatut a Anglaterra i Gal·les.

Aquesta acció judicial, que pot ser considerada com a un dels primers litigis estratègics, va tenir com a efecte el desplegament del moviment antiesclavitud nord-americà entre persones abolicionistes i jutges. Sharp va instrumentalitzar-lo per crear un grup de pressió, el  Comitè per a l’Abolició del Comerç d’esclaus, el 1787. Tot plegat va generar tota una sèrie d’èxits legislatius lents i fragmentats que van culminar amb una llei que abolí l’esclavitud a tot el territori britànic el 1833.

Avatatges i riscos

Quan una entitat decideix portar endavant un cas de litigi estratègic ha de tenir en compte certs aspectes, sigui una entitat privada, pública o un partit polític. Especialment ha de valorar si l’objectiu és molt clar i assolible, si té les capacitats adequades, o si és prou experta en el tema. També ha de calcular molt bé el cas concret que porta a litigi,  si té possibilitats de triomfar i de produir un canvi positiu, i si existeix un debat públic adequat que permet que el cas tingui un impacte i forci un canvi.

Un bon càlcul de tots aquests temes pot ser clau per establir precedents de canvis legals. A més pot crear un impacte important en l’opinió pública, fins i tot en l’impacte als mitjans de comunicació.

Ara bé, un litigi estratègic no és totalment cert i previsible i no garanteix per si sol  l’èxit dels seus resultats. Si tot això no està ben calculat, pot ser un esforç pressupostari i de recursos que porti a conseqüències poc importants. En el pitjor dels casos, pot portar a una publicitat negativa, tant pel cas que es porta a litigi, com per l’entitat implicada com, pitjor, la seva causa.

Un cas actual

SOS Racisme, per exemple, ens informa d’un cas propi de litigi estratègic, el de Zeshan Muhammad, el 2016: “Ciutadà català d’origen pakistanès amb permís de residència de llarga durada, i veí de Santa Coloma (Barcelona), va ser aturat per agents de la Policia Nacional a Barcelona el 29 de maig de 2013. El seu color de pell el convertia en sospitós de viure de manera irregular a l’estat. Durant la detenció l’agent de policia va admetre que la raó per aturar-lo era “¡porque eres negro y punto!”.

El Tribunal Constitucional espanyol ho va rebutjar: considerava que el cas no era rellevant i que no violava cap garantia constitucional. SOS Racisme, al contrari, pensa que “aturar a una persona tan sols pel seu color de pell, el que es coneix com “perfil ètnic”, viola el principi de no discriminació recollit a la Constitució Espanyola (Art. 14), el dret a la dignitat (Art. 10) i el dret a l’honor (Art. 18), a més de nombrosos tractats internacionals ratificats per l’Estat espanyol. Aquesta decisió de l’alt tribunal espanyol es distancia enormement del posicionament d’altres països europeus”.

 Així SOS Racisme ha denunciat l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg amb l’objectiu, tant per buscar una resolució legal per a la víctima, com per posar fi a aquesta pràctica policial discriminatòria a la qual el Tribunal Constitucional espanyol continua donant cobertura legal”.

Els governs locals enfront del litigi estratègic

Dos casos recents que es poden esmentar del paper de l’ajuntament en aquest sentit. En primer lloc, el 2018, el cas d’una agressió islamòfoba a una treballadora d’un servei de l’Ajuntament, en concret a una traductora, una causa que actualment està oberta. Una usuària de serveis socials va agredir i va insultar la intèrpret pakistanesa creient que era una usuària, i argumentant que estava farta que donessin ajuts als estrangers i no als nacionals. L’Ajuntament es va personar com acusació popular de delicte d’odi.

L’Ajuntament de Barcelona també està exercint l’acusació popular pels abusos policials de l’1 d’octubre de 2017 que va acabar amb 297 persones ferides. Al moment dels fets, es va posar a disposició, per mitjà de l’Oficina per la No Discriminació, atenció legal i psicosocial gratuïta a les víctimes a partir de la mateixa nit de l’1 d’octubre, i es va estendre fins al dia 20. Un any després dels fets, que van consistir en la intervenció de la Policia Nacional en 27 centres de votació de la ciutat, 10 causes segueixen obertes i 12 han estat arxivades amb recurs presentat. La tasca de l’acusació popular ha permès identificar a 63 agents cometent actuacions presumptament delictives, 24 dels quals han estat citats com a investigats.

Les causes dels litigis estratègics són habitualment endegades per les organitzacions de la societat civil, o fins i tot des de partits polítics o sindicats. Des de fa uns anys, però, es planteja el paper dels governs locals en els litigis estratègics, entesos dins la seva acció  política de proximitat. Els municipis, més enllà de desenvolupar polítiques públiques, poden exercir d’altaveu de la ciutadania, la seva diversitat local i fins i tot de barris. Poden detectar allò que en la legislació pugui anar contra els principis de no-discriminació, o allò que es consideri necessari de transformar las justícia per tal que estigui al servei dels drets de la ciutadania. En aquest sentit els ajuntaments poden personar-se com a acusació popular, i això és el que ha fet l’Ajuntament de Barcelona.

Contingut elaborat pel Centre de Recursos en Drets Humans

 

Comparteix aquest contingut