Enguany, el Dia Mundial de les Persones Refugiades ve marcat per les conseqüències de la pandèmia de la covid-19, que ha portat a les persones refugiades a una situació de més vulnerabilitat i desigualtats. La feina del teixit associatiu de Barcelona ha estat essencial per millorar la seva acollida i el seu vincle amb la comunitat.
El 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades, moment en què cal visibilitzar les situacions de persecució i violència que viuen milions de persones al món que són obligades a abandonar forçosament la seva terra. L’any 2019, segons dades del Ministeri de l’Interior, Espanya va doblar les sol·licituds d’asil de l’any anterior, passant de 54.065 a 118.264 sol·licituds d’asil presentades. En canvi, només 1 de cada 20 casos, és a dir, el 5%, va rebre protecció internacional. Una taxa d’aprovació de sol·licituds molt per sota de la mitjana europea, que se situa al voltant del 30%.
La covid-19 ha desencadenat una crisi sanitària, econòmica i social que ha incrementat encara més la vulnerabilitat i les condicions de desigualtat en què viuen les persones refugiades. Una de les situacions més greus és la paralització de tots els procediments de les sol·licituds d’asil durant l’Estat d’alarma, que se suma a l’acumulació de sol·licituds pendents durant el 2019. Fins ara, les persones refugiades que arribaven a Barcelona havien d’esperar 11 mesos per accedir a la primera cita amb el sistema d’acollida estatal, tal com explicava abans del confinament el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra. Una espera que es preveu que sigui encara més llarga quan es reactivin els procediments un cop finalitzi l’estat d’alarma. També, tal com apunta el Manifest elaborat des de l’Institut dels Drets Humans de Catalunya amb la col·laboració d’entitats de la ciutat i publicat per l’Ajuntament de Barcelona, el tancament de fronteres per evitar l’expansió de la pandèmia i, per tant, també les oficines de sol·licitud d’asil en frontera, ha fet que la vida de moltes persones hagi estat en perill per no tenir l’oportunitat de fugir d’una situació de persecució i violència.
D’altra banda, la paralització dels tràmits administratius i cites durant l’estat d’alarma fa que molts sol·licitants de protecció internacional tinguin la documentació que acredita la seva situació caducada. “Tot i que l’autorització queda automàticament prorrogada sempre que no es notifiqui el contrari, la manca de suport documental per acreditar-ho genera moltes reticències en alguns receptors que afecten la vida quotidiana de la persona demandant d’asil, ja sigui per aconseguir un contracte de lloguer, de feina, per fer gestions al banc o amb les relacions amb la mateixa administració”, afirma Anna Figueras, coordinadora jurídica de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR-CCAR). “El tema de la documentació genera ansietat i nerviosisme i afectarà la quotidianitat de les persones sol·licitants d’asil”, assegura l’advocada.
Aquesta mateixa situació administrativa irregular a la que es veuen abocades moltes persones sol·licitants d’asil té una cara encara més cruel: la impossibilitat d’accedir a la majoria d’ajuts que s’estan posant en marxa, com l’Ingrés Mínim Vital o d’altres. Com reclama el Manifest “la nova normalitat no pot ser l’exclusió ni quedar fora de les mesures de protecció social”.
BarcelonActua: teixint xarxes de noves oportunitats
En temps de crisi també han aflorat xarxes de suport i solidaritat veïnal amb les persones migrants i refugiades, en molts casos sostingudes per la feina incansable d’entitats del teixit associatiu barceloní que ja treballen prèviament per acompanyar i donar oportunitats a persones en situació de vulnerabilitat. És el cas de BarcelonActua, una fundació que aposta per generar vincles entre les persones refugiades i migrants amb persones voluntàries autòctones. “Apostem per una socialització radical i per donar-los eines que els permetin crear xarxes socials i emocionals a partir de les quals puguin tenir noves oportunitats”, explica Griselda Bereciartu, responsable de l’àmbit de refugi de l’organització. La fundació ha atès més de 500 persones a través del projecte Landing Barcelona, en què treballen amb una xarxa de voluntaris i amb entitats per oferir classes de castellà, activitats d’informàtica, activitats lúdiques i esportives i molt més. “Tenim acords amb espais joves com Casa Sagnier, la Unió Esportiva de Sant Andreu, que ens deixa les seves instal·lacions, el Centre Cívic Urgell o el projecte culinari de l’economia solidària Mescladís” apunta Bereciartu.
A més, ja fa un any que es dediquen a buscar sostre a les persones refugiades o migrants que no en tenen, un projecte que ha aconseguit molta visibilitat durant el confinament i també molta més mobilització del voluntariat de l’entitat, ja que s’ha evidenciat que moltes persones sol·licitants d’asil no tenen on dormir. “La nostra aposta és múltiple: d’una banda tenim el suport fonamental de famílies voluntàries que ofereixen acollides temporals de tres a sis mesos a les seves cases; i per l’altra hem establert acords amb empreses com Fincas Grau o la Fundación Le Monde Tour, que ens han cedit pisos, i també hem arribat a un acord amb el col·legi La Salle del barri de Gràcia per tenir algunes places d’acollida temporal allà”, explica la responsable de l’àmbit de refugi. “La implicació de la xarxa de voluntaris i de la ciutadania ha estat clau per aconseguir tot això”, reconeix Griselda Bereciartu.
Poble-sec per a tothom: sinergies comunitàries per acollir
Un altre dels programes comunitaris amb més trajectòria per acompanyar persones refugiades i migrants és el Pla d’Acollida Poble-sec per a tothom, gestionat per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Es tracta d’un conjunt de projectes d’intervenció sociocultural que des de l’any 2001 té com a objectiu fomentar la convivència i afavorir la inclusió social dels veïns i veïnes del territori mitjançant metodologies de participació comunitària. “Fem una primera acollida informativa a les persones migrades i, en funció de cada cas, tenim serveis d’assessorament laboral, psicològic i jurídic” explica Teia Goñi, tècnica d’acollida del projecte a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. El programa també ofereix cursos d’aprenentatge de català i castellà, formacions de cara a la millora de les capacitacions i competències laborals (com ara cursos d’informàtica, de cuina, d’atenció al client o de cura a persones dependents) o grups de participació i socialització en activitats conjuntes amb infants, gent jove, gent gran i amb entitats del barri.
Durant la pandèmia, Teia Goñi explica que els cursos s’han aturat però que han facilitat un telèfon d’emergència que no ha parat de sonar. “Ens ha trucat molta gent, del barri i de fora, i bàsicament hem fet de pont amb Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona o d’altres municipis o amb entitats que feien repartiment d’aliments al barri”. Goñi també afirma que la recollida d’aliments ha estat una necessitat bàsica per a les famílies vulnerables i que tot el barri s’ha bolcat amb aquesta iniciativa.
En un any tan complicat i amb l’horitzó d’una crisi social i econòmica complexa, els llaços comunitaris i de solidaritat són la clau per fer millorar la vida de les persones refugiades.
Consulta les activitats en línia programades per les entitats al voltant del Dia Mundial de les Persones Refugiades a l’agenda.