Esteu aquí

Torna

Els drets de les dones (II): el marc legal a escala internacional

Publicat el dv., 17/05/2019 - 08:40

No discriminació. Segon dels tres articles que repassen l'evolució i la consolidació de marcs legals i socials per a l'eliminació de totes les formes de discriminació de la dona.

L’èxit de les darreres manifestacions del Dia Internacional de les Dones ha fet que es parli, potser més que mai, dels drets de les dones. Ara bé, això no ha comportat, necessàriament, més coneixement i difusió de l’àmbit legal.

Sembla que es tracti dels drets com si fossin condicions innates i no de normes escrites en  tractats que els estats tenen l’obligació d’aplicar.  L’any 2019, per exemple, hauria de celebrar-se amb més èmfasi el 40 aniversari de la “Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona” (CEDAW, per les seves sigles en anglès), una de les grans fites legals pel que fa als drets de les dones.

Des d’aquesta perspectiva, continuem amb la sèrie de tres articles que tracten dels drets de les dones. Aquesta segona part repassa precisament el marc legal a escala de dret internacional i de lleis de l’Estat espanyol i de Catalunya.

Pots recuperar aquí el primer article de la sèrie, dedicat als moviments i conferències internacionals.

II. EL MARC DE DRETS

ABANS DE LA CEDAW

De fet, des de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948 fins a la CEDAW el 1979 les referències als drets de les dones són escassos. Els dos grans pactes anteriors aquesta convenció (el PIDESC i el PIDCP) coincideixen en la prohibició de la discriminació per raons de sexe i a exigir el tracte igual entre homes i dones; i poc més.

A més d’això, en el PIDCP (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ) de 1966, només hi ha mesures com prohibir la pena de mort a les dones embarassades, i exigir el consentiment de la dona ​​al matrimoni; i en el PIDESC (Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals) del 1966, reconèixer la igualtat de condicions de treball i salari per a les dones i els homes.

Aquesta escassa referència als drets de les dones abans de la CEDAW no ha impedit que els òrgans del control cap als estats del PIDESC i del PIDCP hagin demanat retre comptes en clau de gènere.  Aquests Comitès, el Comitè de Drets Humans i Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals, als que els estats signants dels pactes estan obligats a reportar sobre el seu avenç, han utilitzat els articles generals sobre igualtat i no discriminació, per reconèixer els drets de les dones. Alguns exemples són:

Dret a la vida: exigeixen als estats informació sobre mortalitat de dones en l’embaràs o el part o taxes desagregades de mortalitat infantil.
Prohibició de la tortura o els tractes cruels o inhumans: exigeixen als estats informació sobre la violència sexista i violacions.
Prohibició de l’esclavitud i el treball forçat: exigeixen als estats mesures per a l’eradicació del tràfic de dones i nenes, o la prostitució forçada.

A més, hi ha tractats on es reconeixen drets específics de les dones com la “Convenció sobre els drets polítics de la dona” de 1952, modest però important. S’hi reconeixen alguns drets com: dret a vot en igualtat de condicions, elegibilitat de les dones en càrrecs públics en igualtat de condicions i dret a ocupar-los.

També trobem la “Convenció sobre la nacionalitat de la Dona Casada” de 1957. És una norma que, si bé pel títol semblaria discriminatòria cap a les dones solteres, en realitat posa el focus en la protecció legal davant la pèrdua de nacionalitat de les dones casades en cas de matrimonis amb algú de fora del seu país: sovint l’estatut jurídic de les dones ha estat vinculat al matrimoni, cosa que fa que depenguin de la nacionalitat del seu cònjuge i no com a  persones que tenen un dret propi.

LA CEDAW I ALTRES MECANISMES  INTERNACIONALS

La Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1979, és, doncs, una de les grans fites en els drets a les dones després de més de trenta anys de treball de la Comissió de l’Estat de les Dones des de 1946.

Es tracta d’un intent ambiciós d’abastar amplament totes les àrees de discriminació contra les dones. A partir del treball de la CEDAW s’amplia la base del marc legal per al reconeixement dels drets a les dones. Tal com diu el seu article 1 es considera discriminació “tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o per resultat menyscabar o anul·lar el reconeixement, gaudi o exercici per la dona, independentment del seu estat civil, sobre la base de la igualtat de l’home i la dona, dels drets humans i les llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera.”

La CEDAW implica, per als estats que la signen, aprovar lleis per eliminar la discriminació contra les dones i que prendre mesures per ajudar a assolir la igualtat entre les dones i els homes. A més demana que es canviïn les lleis, o parts d’aquestes,  que continguin pràctiques discriminatòries, o que en redactin de noves.

Finalment també suposa que es canviïn les pràctiques i les creences que promouen l’ existència de la discriminació. Cal fer notar que, malgrat que aquesta convenció ha estat ratificada per 188 estats (que no inclouen la Santa Seu, Iran, Somàlia, Sudan del Sud i Tinga, per exemple), més de 50 d’ells han posat reserves a aplicar-la totalment.

Un resum dels drets a les dones contemplats per la CEDAW fa veure el seu abast:

1. No discriminació, entenent per discriminació “tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe (…) en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera”
2. Adaptació de mesures polítiques, legals i pràctiques per part dels estats per al seu compliment.
3. Garantia dels drets humans i les llibertats fonamentals.
4. Adopció de mesures especials o accions positives per accelerar la igualtat en curs.
5. Treballar contra les funcions estereotipades i prejudicis.
6. Eradicació del tràfic de dones i de l’explotació per prostitució.
7. Participació en la vida política i pública, possibilitat de triar i ser elegits, participar en les polítiques públiques i ocupar càrrecs.
8. Representació en els governs.
9. Adquisició o conservació de nacionalitat, i transmissió de la nacionalitat als seus fills.
10. Dret a l’educació rural i urbana, programes d’estudi i capacitació, beques i subvencions.
11. Triar professió, formació professional, treball estable i condicions laborals adequades, rebre igual salari que els homes.
12. Accés a serveis mèdics i de planificació familiar, serveis adequats embaràs-part-postpart, nutrició adequada embaràs i lactància.
13. Prestacions econòmiques i socials (drets civils): signar contractes i administrar ve, igual tracte en el sistema judicial, obtenir préstecs bancaris i hipoteques.
14. Pel que fa a les dones rurals, dret a participar en plans de desenvolupament rural, beneficiar-se de programes de seguretat social, participar en activitats comunals (crèdit, comercialització, accés a terres).
15. Igualtat davant la llei.
16. Lliure dret a l’elecció de matrimoni, nombre de fills i temps entre embarassos, a triar cognom, professió i ocupació.

A més, el 1999  es redacta l’anomenat Protocol Facultatiu de la CEDAW, en constatar-se que, malgrat que existís un Comitè d’avaluació del seu acompliment, no existia cap mecanisme de denúncia per les víctimes. Aquest protocol permet presentar, per una banda, demandes individuals per violacions comeses als drets reconeguts en la Convenció, i per l’altra investigar situacions de violacions sistemàtiques dels drets de les dones.

Afegir que les Nacions Unides també tenen un mecanisme independent que, periòdicament, recull informació sobre la violència contra les dones, i emeten recomanacions a escala regional, nacional i internacional, per treballar per eliminar la violència contra les dones: la Relatora Especial sobre la Violència contra la dona.

ELS DRETS DE LES DONES A L’ESTAT ESPANYOL I A CATALUNYA

A l’Estat espanyol, un dels esforços més amples fets per legislar contra la violència sexista és la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, del 2004. És una llei integral, que abasta la prevenció o l’educació, i els aspectes socials, assistencials i d’atenció posterior a les víctimes. A més apel·la a la implicació de les administracions públiques més properes per resoldre la problemàtica (principi de subsidiarietat).

Posteriorment altres lleis aborden altres temes , com la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes, del 2007, que treballa per la prevenció de les conductes discriminatòries en diversos àmbits del ordenament de la realitat social. I també la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, del 2010, que treballa en mesures sanitàries i educatives.

A Catalunya és destacable la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista del 2008, que té com a particularitat el reconeixement del paper històric i pioner dels moviments feministes, tenint en compte els seus sabers i les seves eines d’anàlisi i d’intervenció desenvolupades. Del que es tracta és de vincular-ho a reconeixement social i jurídic dels moviments de dones. D’altra banda la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, del 2015, que està fortament marcada per la Carta europea per a la igualtat de dones i homes.

També esmentar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, a més de declarar la responsabilitat dels poders públics en promoure l’equitat de gènere, es compromet a “vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que puguin afectar la seva dignitat, integritat i benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.”

Contingut elaborat pel Centre de Recursos en Drets Humans

 

Comparteix aquest contingut