Esteu aquí

Els drets de les dones (I): moviments i conferències internacionals

No discriminació. Aquest és el primer dels tres articles que repassen l'evolució i la consolidació de marcs legals i socials per a l'eliminació de totes les formes de discriminació de la dona.

L’èxit de les darreres manifestacions del Dia Internacional de les Dones ha fet que es parli, potser més que mai, dels drets de les dones. Ara bé, això no ha comportat necessàriament més coneixement i difusió de l’àmbit legal.

Sembla que es tracti dels drets com si fossin condicions innates i no normes escrites en tractats que els estats tenen l’obligació d’aplicar.  L’any 2019, per exemple, hauria de celebrar-se amb més èmfasi el quarantè aniversari de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les sigles en anglès), una de les grans fites legals pel que fa als drets de les dones.

Des d’aquesta perspectiva, a continuació iniciem una sèrie de tres articles que tracten dels drets de les dones. En aquesta primera part es parlarà d’alguns dels moviments de dones i de conferències internacionals que han definit una agenda de temes a prioritzar quant als seus drets.

Els propers articles tractaran, d’una banda, del marc legal tant a escala internacional com en l’Estat espanyol i, de l’altra, d’aquells temes clau per als drets de les dones i la referència al marc legal específic de cada un.

I. MOVIMENTS DE DONES I CONFERÈNCIES INTERNACIONALS

PEQUÍN, 1995

Els moviments de dones han representat un rol clau per definir els temes que cal desenvolupar i legislar respecte a la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones.

La quarta Conferència Mundial sobre la Dona, que es va celebrar a Pequín el setembre del 1995, va ser una gran fita que va marcar les agendes polítiques o dels moviments feministes per implementar la legalitat internacional. Hi van intervenir 17.000 participants i representants de 189 governs, i, paral·lelament, 30.000 activistes no governamentals van crear un fòrum que va connectar i reforçar l’activisme dels moviments de dones a escala mundial.

La Declaració i plataforma d’acció de Pequín, el document que es va adoptar en aquesta conferència, és un dels plans d’acció més influents per als drets de les dones, ha estat copiat en múltiples plans d’acció posteriors i representa una de les agendes més ambicioses i progressistes.

És una declaració que va dissenyar una realitat difícil d’assolir, però va abastar-ne les múltiples dimensions per tal de treballar i legislar la igualtat de les dones i els homes: la feminització de la pobresa, l’educació, la salut, la violència contra les dones, els conflictes armats, l’economia, l’exercici del poder i l’adopció de decisions de les dones, els mecanismes institucionals necessaris, els drets humans, els mitjans de difusió, el medi ambient i la infància.

ALTRES CONFERÈNCIES INTERNACIONALS

Tot i la seva rellevància, aquesta conferència  estava precedida d’altres anteriors que també havien generat compromisos:

La primera Conferència Mundial de l’Any Internacional de la Dona, el 1975, a Ciutat de Mèxic, que va donar lloc al Pla mundial d’acció per a la promoció de la dona i a la Declaració del decenni de les Nacions Unides per a la dona i el desenvolupament 1975-1985.

La segona Conferència Internacional sobre la Dona, a Copenhaguen, el 1980, que va propiciar la signatura de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona. La tercera Conferència Mundial sobre la Dona, a Nairobi, el 1982.

També cal esmentar la importància de conferències que, tot i no ser temàtiques sobre les dones, hi van tenir un paper destacat. La primera va ser la Conferència Mundial de Drets Humans, a Viena, on el 1993 es va decidir que els drets de les dones figuressin plenament en l’agenda de la comunitat internacional de drets humans.

Amb la Declaració i programa d’acció de Viena es declarava: “Els drets humans de les dones i de les nenes són part inalienable, integrant i indivisible dels drets humans universals”.

També va ser important la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, al Caire, el 1994, on els drets de les dones van ser inclosos àmpliament. Cal destacar que al programa d’acció incloïa de forma innovadora els drets sexuals i reproductius.

En referència a aquests drets, manifestava: “Es basen en el reconeixement del dret bàsic de totes les parelles i individus a decidir lliurement i responsablement el nombre de fills, l’espaiament dels naixements i l’interval entre aquests i a disposar de la informació i dels mitjans necessaris i el dret a assolir el nivell més elevat de salut sexual i reproductiva. També inclou el dret a adoptar decisions sobre la reproducció sense patir discriminació, coaccions ni violència, de conformitat amb el que estableixen els documents de drets humans”.

Contingut elaborat pel Centre de Recursos en Drets Humans

Comparteix aquest contingut