john a. powell és el director de l’Othering and Belonging Institute (l’Institut de l’Alternitat i la Pertinença) de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. També és catedràtic d’Estudis Afroamericans, Estudis Ètnics i Dret.
A què ens referim amb alteritat i pertinença?
L’alteritat (othering) es produeix quan no s’atorga a una persona la dignitat plena, mutualitat i respecte, o bé quan no es veu a algú altre com el teu igual. Pot ser que s’ignori, que no sigui acceptat en un taxi, que no se li llogui un habitatge o que no se li deixi entrar al país. En situacions extremes, pot ser que sigui assassinada.
La pertinença (belonging) vol dir, bàsicament, que tens tots els drets. Ets igual que tothom. Us respecteu mútuament. Pertanys. I pertànyer també vol dir que pots participar amb la mateixa dignitat i co-crear l’entorn, el món, la societat, co-dissenyar la teva participació activa. No ets un convidat; no hi ets pel fet que algú t’hagi deixat entrar. És el teu dret natural i pertanys.
Ens pertanyem mútuament, estem connectats. Pertanyem a la terra. Diem en contra de què estem. Estem en contra del racisme. I a favor de què estem? Crec que estem a favor de pertànyer. Volem que tothom tingui dignitat. I això no s’hauria de denegar per les arrels d’una persona, per la sexualitat o per la discapacitat.
Com es poden trencar les estructures racistes?
Hem d’entendre que necessitem un coneixement més profund i sofisticat sobre com funciona el racisme. I necessitem estructures per donar servei. Per tant, el que hem de fer és canviar la nostra manera de pensar en les estructures i pensar a dissenyar la pertinença en les estructures.
Què necessiten els diversos grups per participar plenament en la societat? No només que els tractin bé, què necessiten estructuralment? Amartya Sen, economista indi guanyador d’un Nobel, va dir que part de la nostra responsabilitat, part de la nostra feina és esbrinar què necessita una persona per participar de manera efectiva en la societat. I esbrinar què canviarà d’una societat a una altra i d’una època a una altra.
En quin punt ens trobem avui en dia en termes d’alteritat i pertinença?
Avui en dia hi ha molta por, molta fragmentació. I la fragmentació s’expressa en relació amb els altres i amb la por. Les persones desitgen estar connectades, però ho expressen en termes de trencar connexions. La pregunta, el repte, la necessitat és continuar expandint la pertinença.
Però, per tenir en compte aquesta premissa imprescindible, per on comencem? Qui és l’altre en la nostra configuració de la pertinença? L’objectiu ha de ser que no hi hagi un altre.
Com es pot construir una ciutat basada en la pertinença?
Perquè Barcelona esdevingui una ciutat de pertinença, les persones que hi viuen han de decidir ser-ho. Que les persones entenguin i afirmin que volem que aquest sigui un lloc on tothom compti, on tothom sigui benvingut, on tothom sigui visible i on s’escolti tothom.
Tenir converses amb l’altre, arribar a conèixer-nos. Que tinguem activitats en comú. Compartir les històries dels altres. Fer que les persones es preguntin què cal tenir per pertànyer i què cal tenir per expandir la pertinença a altres persones.
Per tant, si hi ha l’interès a Barcelona com a ciutat de promoure la pertinença, de construir ponts i d’apuntar a l’universalisme, estarem encantats de donar-hi suport.