Esteu aquí

L’ENTREVISTA | Irene de Mendoza: “Una imatge és un interrogant, no una resposta”

Amb motiu de la visita guiada organitzada per l’Espai Avinyó a l’exposició ‘Estructures d’identitat. The walther collection’, conversem amb Irene de Mendoza, directora artística de la fundació Foto Colectania.

La mostra explica com els fotògrafs, a través de diferents cultures i períodes històrics, han utilitzat el retrat per explorar la noció de gènere o identitat, per afirmar o qüestionar els estereotips socials creats entorn del gènere, la classe social i la nacionalitat.

Irene de Mendoza és Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa a la Fundació Foto Colectania des de 2005, i el 2010 en va assumir la direcció artística. Amb ella conversem sobre la noció d’identitat, la idea d’imatge, la sobreexposició visual, la cultura visual i els algoritmes d’Internet.

Què recull la mostra ‘Estructures d’identitat’?

L’exposició mostra com diferents fotògrafs s’han aproximat a la idea d’identitat des de punts de vista molt diversos i des de moments històrics i geogràfics diferents. Començant pel segle XIX amb la invenció de la fotografia fins al moment més contemporani. A la mostra hi trobem des de fotografies fetes des del punt de vista més eurocèntric, fins a fotografies africanes i asiàtiques, per donar una visió més global a la noció d’identitat. Òbviament és una proposta expositiva, ja que el tema podria ser tractat des de moltes perspectives.

Un centenar d’imatges conformen la mostra fotogràfica. Imatges de la diversitat. Es podria dir que dins d’aquesta diversitat humana existeix una universalitat?

​Mai hi ha una universalitat des del punt de vista artístic. L’època dels grans relats va acabar a mitjans del segle XX i sobretot als anys 70 quan van sorgir molts pensadors que deien que un relat únic és impossible. Crec que la riquesa és la possibilitat d’entendre diferents mirades i discursos, perquè cadascú en tregui la seva idea.

Què és una imatge?

Una imatge és una representació visual que pot ser interpretada de moltes maneres. És per això que és important proporcionar un context i qüestionar-lo. Per a mi, una imatge és un interrogant, no una resposta.

Es pot parlar de bones i males fotografies?

Jo crec que no. En la fotografia s’ha de tenir en compte el context i la circulació de la imatge i no tant de si és bona o dolenta. Òbviament hi ha elements estètics que defineixen el que és una bona imatge o una bona fotografia. Però crec que hi ha projectes molt interessants que no tenen el posicionament en l’estètica. En el món de la fotografia és interessant veure els projectes no tant com a imatges úniques sinó com a sèries fotogràfiques. És el corpus el que dona sentit a la fotografia.

Com ha evolucionat la imatge?

La idea i el consum de les imatges ha canviat molt en els darrers anys. Avui en dia tots som creadors i difusors d’imatges d’una forma molt radical. Des que ens aixequem fins que dinem veiem moltes més imatges de les que podia arribar a veure una persona del segle XVII en tota la seva vida.

Quina és la paradoxa en aquest moment de sobreexposició visual?​

En la imatge sempre existeix un condicionament i una mirada subjectiva. No crec que el fet que existeixin més imatges avui en dia canviï aquesta idea. Tota imatge és un posicionament i, per això des de Foto Colectania creiem que és tan important contextualitzar les imatges. Com a centre de fotografia hem de donar eines a tota la societat per tal que puguin entendre les imatges. La fotografia és un llenguatge igual que el verbal i creiem que a les escoles, per exemple, no es donen eines suficients per entendre un llenguatge visual en una societat que pràcticament es comunica a través de les imatges.

Com a societat consumim milers d’imatges al dia, contribuint a la catalogació de la normativa social i a la jerarquització dels individus a través de les imatges. La fotografia esdevé a la vegada promotora d’aquest imaginari, com una eina molt útil per deconstruir aquesta lògica. Com es deconstrueix aquest imaginari?

Els receptors comencem a reivindicar altres tipus de mirades. La desconfiança en la imatge és cada cop més habitual. Som conscients que la mirada és molt específica i que, moltes vegades una imatge no pot retratar tota una veritat. Una imatge és bidimensional, un fragment, un enquadrament i, per tant, és molt difícil transmetre una veritat a partir d’una sola imatge. A partir d’aquí, hauríem de qüestionar-nos més la nostra relació amb les imatges. Des de Foto Colectania hem desenvolupat un projecte anomenat ‘Imagenred’ que, entre d’altres, aborda el tema de la representació visual i dels estímuls que rebem cada dia. Un exercici que proporciona eines per qüestionar el que és una imatge i com fer front a aquesta sobreexplotació visual.

Els algoritmes d’internet ens permeten l’accés ja no només a les imatges, sinó a la realitat emmascarada per les imatges, actuant com a filtres ideològics i polítics importantíssims. És un tema que es tracta dins del moviment artístic- fotogràfic?

És un tema molt important tan a nivell sociològic com des del punt de vista de l’art. Des del punt de vista artístic comencen a haver-hi projectes que denuncien aquesta realitat per tal d’anar transformant-la poc a poc. S‘està treballant per tal de fer bones identificacions d’imatges i acabar amb els estereotips i les identificacions racistes, per exemple.

 

 

 

 

 

 

 

 

Comparteix aquest contingut