Esteu aquí

L'emergència de la Covid-19 ha de garantir els drets humans

Drets humans. Els drets a l'atenció sanitària, la protecció social, i a la no discriminació han d'estar garantits durant l'estat d'alarma pel coronavirus, assegura l'ONU.

La crisi sorgida arran de l’estat d’alarma per l’expansió de la Covid-19 ha fet que molts governs despleguin mesures extraordinàries en el marc d’un confinament recomanat per l’Organització Mundial de la Salut, que no tot el món pot complir sense afectacions econòmiques i afectacions socials. Diversos organismes internacionals de drets humans i entitats demanen als governs que els plans de contingència respectin l’exercici dels drets humans i tinguin en compte als col·lectius més vulnerables.

Així ho defensava fa poc dies, Dunja Mijatović, Comissària pels Drets Humans al Consell d’Europa, assegurant que és “crucial que les autoritats prenguin mesures que no condueixin a la discriminació i siguin proporcionals als objectius perseguits. L’accés a l’assistència sanitària per a tots els grups de població basat en proves mèdiques sòlides és clarament la prioritat. Es requereixen mesures positives per satisfer les necessitats específiques dels grups amb un risc especialment elevat, com ara les persones grans i les que poden no estar sota cobertura sanitària”.

En la mateixa línia es pronunciava Michelle Bachelet, alta comissionada de Drets Humans de l’ONU, afirmant que els col·lectius vulnerables també inclouen a “persones amb ingressos baixos, poblacions rurals aïllades, persones amb condicions de salut subjacents, persones amb discapacitat i persones grans que viuen soles o en institucions”. Bachelet defensa que “els recursos de les institucions han de dirigir-se a la protecció social perquè les persones siguin capaces de sobreviure econòmicament durant la que pot esdevenir una crisi prolongada”.

Per la seva part, Catalina Devandas, Relatora Especial sobre els drets de persones amb discapacitat de l’ONU, apunta que “les mesures de contenció, com el distanciament social i l’aïllament personal, poden ser impossibles per a qui requereixen suport. Aquest suport és bàsic per a la seva supervivència i els Estats deuen prendre mesures addicionals de protecció social. La responsabilitat també és més gran amb aquesta població a causa de la discriminació estructural que afronten”.

En el cas de la resposta a l’emergència a Barcelona, l’Ajuntament ha desplegat una sèrie de mesures per mantenir l’atenció sanitària, l’atenció a persones vulnerables, la gent gran i gent sense llar, i a dones víctimes de violència masclista, així com un servei no presencial a l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona i als Punts de Defensa de Drets Laborals. El Servei d’Atenció a Immigrants i Refugiats (SAIER) manté serveis mínims per atendre casos d’urgència. El passat divendres, el consistori va ampliar les mesures, habilitant un pavelló de la Fira de Barcelona on es podran allotjar mil persones, 200 apartaments turístics per a famílies en situació de vulnerabilitat, i tres nous equipaments per a persones sense llar.

En l’àmbit de la cobertura econòmica, l’Institut municipal d’Educació de Barcelona no cobrarà quotes d’escolarització municipal, mentre que la Generalitat de Catalunya ha anunciat que establirà una moratòria en el pagament dels lloguers de pisos de parc públic. El govern espanyol ha publicat un paquet de mesures per pal·liar els efectes de la crisi, entre les quals destaquen la moratòria de pagament d’hipoteques i la prohibició de tallar subministres a col·lectius vulnerables, prestació dels autònoms i reducció de la quota de la seguretat social de les empreses que facin ERTEs. També contempla l’adaptació de les jornades laborals, encara sense concretar. Mesures que col·lectius com el de les dones treballadores de la llar i les cures, associacions d’autònoms, i part dels sindicats consideren insuficients per no tenir en compte totes les activitats laborals.

Pel que fa a la visió securitària de la crisi, experts del Consell General de Drets Humans de l’ONU, van assenyalar en un comunicat que els confinaments i la limitació de la mobilitat s’ha de fer de forma proporcionada i en consonància amb el dret internacional. Determinen que “als països on el virus està disminuint, les autoritats han de tractar de tornar la vida a la normalitat i han d’evitar l’ús excessiu de poder d’emergència per regular indefinidament la vida quotidiana”.

A més, els experts destaquen que “les declaracions d’emergència no deuen emprar-se per atacar a grups particulars minories i individus. No pot funcionar com una excusa per a l’acció repressiva, sota el pretext de protegir la salut, ni ha d’emprar-se per silenciar el treball dels defensors dels drets humans”. Amnistia Internacional ha habilitat un espai a la seva pàgina web on va recollint vulneracions i afectacions als drets humans en el marc de la crisi del coronavirus, com la censura i la repressió d’activistes.

 

Mesures a les presons i els CIE

Nombroses entitats de drets humans, entre les quals destaquen l’Observatori del Sistema Penal dels Drets Humans, Iridia o Novact, exigeixen als governs autonòmics i estatals que apliquin “mesures urgents per vetllar pels drets fonamentals de les persones privades de llibertat”. Entre aquestes, es compten “habilitar un espai per a comunicacions per videoconferència, dotació de material preventiu sanitari, increment de personal mèdic, trasllat hospitalari immediat de totes les persones que presentin símptomes i l’aplicació de l’arrest domiciliari a totes les persones malaltes i persones majors de 70 anys”.

L’organització Tanquem els Cie denunciava el passat 16 de març que 15 persones internades al CIE de Zona Franca de Barcelona havien estat deportades al Magreb abans de tancar fronteres, després d’haver participat en una protesta el passat cap de setmana que exigia mesures sanitàries enfront de la crisi de la covid-19 i la no suspensió dràstica de les comunicacions. Des de la Campanya Cies No, es demana que es decreti la llibertat de les persones internes davant del risc contra la seva salut, i que s’obrin “places d’acollida per a les persones migrants que poden acabar en situació de carrer”.

 

Actuar contra el racisme

“És imprescindible que els governs siguin vigilants contra els actes racistes, xenòfobs o estigmatitzadors i proporcionin un ampli accés a informació imparcial sobre la situació”, sentenciava Bechel fa uns dies. Quelcom que ha patit des del desembre la comunitat xinesa, que va motivar la campanya I’m not a virus i diversos informes que acreditaven episodis de racisme, i que també ha remarcat l‘Observatori dels mitjans, Mediacat, respecte a les cobertures periodístiques estigmatitzants. En aquesta línia, Amnistia Internacional ha publicat la campanya a xarxes Coronavirus is not an excuse for racism.

Comparteix aquest contingut